Espuri Lucreci Triciptí

Espuri Lucreci Triciptí (en llatí: Spurius Lucretius Tricipitinus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Lucrècia i era de la família dels Triciptí.

Infotaula de personaEspuri Lucreci Triciptí
Henri Pinta Le serment de Brutus.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Sp.Lucretius T.f. Tricipitinus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort509 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – 509 aC
Interrex
509 aC – 509 aC
Prefecte de la ciutat
509 aC – 509 aC
Cònsol sufecte
509 aC – 509 aC
← Luci Juni Brut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEarly Roman Republic (en) Tradueix i Regne Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaLucretii Tricipitini Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLucrècia Modifica el valor a Wikidata
ParesTitus Lucretius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata, valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansTit Lucreci Triciptí Modifica el valor a Wikidata

El rapte i la violació de la seva filla Lucrècia per Sext Tarquini va marcar el final de la monarquia romana. Triciptí era senador i Tarquini el Superb el va nomenar prefecte urbà mentre anava a la guerra contra Ardea. Després de la proclamació de la República Romana i abans del nomenament de dos cònsols, Triciptí va tenir el govern de la ciutat com a praefectus Vrbi i va presidir els comicis en els quals els cònsols Luci Juni Brut i Luci Tarquini Col·latí van ser elegits. Dionís d'Halicarnàs diu que probablement va ser el primer interrex. A la mort del primer cònsol Luci Juni Brut en batalla el 509 aC, Triciptí va ocupar el seu lloc, però ja era molt vell i va morir al cap de pocs dies d'ocupar el càrrec.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 1173-1174.