Espuri Postumi Albí (cònsol 334 aC)

cònsol el 334 aC

Espuri Postumi Albí Caudí (llatí: Spurius Postumius Albinus Caudinus) va ser cònsol l'any 334 aC, juntament amb Tit Veturi Calví. Pertanyia als Postumi Albí, una de les branques principals de la gens Postúmia, d'origen patrici.

Infotaula de personaEspuri Postumi Albí
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
334 aC – 334 aC
Juntament amb: Tit Veturi Calví
Mestre de cavalleria
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEarly Roman Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPostumi Albí Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Els consols van envair el territori del sidicins, però davant les notícies que els samnites venien en el seu ajut, es va nomenar un dictador. L'any 332 aC va ser nomenat censor i el 327 aC va ser magister equitum, l'any en què Marc Claudi Marcel era nomenat dictador. L'any 321 aC va ser cònsol per segona vegada i va atacar als samnites però el van derrotar prop de Caudium a la batalla de les Forques Caudines i el seu exèrcit obligat a passar sota el jou. En nom de la República Postumi Albí i altres comandants van haver de negociar una pau humiliant per l'alliberament de l'exèrcit. A la seva tornada a Roma els dos consols van deixar el càrrec i es va nomenar un dictador, i el senat, a proposta del mateix Postumi Albí, va decidir que tots els que havien pres part en l'establiment de la pau amb els samnites haurien de ser entregats a aquests. Postumi i altres van ser enviats com a presoners al Sàmnium, però els samnites es van negar a acceptar-los.[1]

referènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 91.