Obre el menú principal

Establiments Francesos del Golf de Benín

Els Establiments Francesos del Golf de Benín (de fet Établissements français du Bénin) foren un territori francès creat el 16 de juny de 1886 a la Costa dels Esclaus, amb les factories de la regió al modern Benín. Aquests establiments eren:

  • Estats mines: les repúbliques d'Agoué, Akrakou, Abanankein (Abananquein), Grand-Popo i Riviere d'Aroh
  • Estats ouatxis i arnes: Agomé-Séva i Togodo
  • Ouidah amb un fort i Ahaouanjigo, Cotonou (la part cedida per Dahomey pel tractat de 19 de maig de 1868 ampliat el 19 d'abril de 1878), Llac Denham, Aouansori, Riu d'Ouemé
  • Regne de Porto Novo i dependències al riu Ado.

Els establiments depenien de la colònia del Senegal i el seu governador tenia el rang de comandant de cercle i el títol de comandant particular. El 1887 un administrador colonial va substituir al comandant de cercle. El 2 de gener de 1888 es va signar un conveni amb Gran Bretanya que va reconèixer les possessions franceses però va mantenir els seus drets i pretensions sobre Appa i Kéténou i la platja de Porto-Novo fins l'1 de març de 1890 quan una nova convenció va delimitar l'àrea de cada part en els punts conflictius.

Els territoris de Porto Seguro i Petit-Popo, igual que els de Agoué, Abanankein, Agomé-Séva i Grand-Popo tenien establiments comercials marsellesos des de vers 1860. Fin i tot el rei Lawson del Petit-Popo fou expulsat del tron per voler posar el país sota protectorat britànic. A tots aquests punts es van establir cònsols francesos el 1881 enviats pel vicecònsol francès a Sierra Leone. Per decret de 19 de juliol de 1883 es va declarar el protectorat francès. El 2 d'abril de 1885 es va fer una cerimònia al Grand-Popo amb la pujada de la bandera francesa, que després es va repetir a Abananquein el 11 de desembre de 1885. Responent a una petició (de 1881) dels caps de Porto Seguro, Agoué, Grand-Popo i Petit-Popo, es va nomenar resident al comandant particular de Cotonou en el mateix decret del 19 de juliol de 1883. La república dels ouatchis (Agomé-Séva) al nord dels Popos, va demanar el protectorat el juny de 1885 i es va signar un tractat (10 de juny de 1885) aprovat pel govern el 21 de juliol de 1885. En aquest temps els alemanys buscaven un lloc per establir-se i comerciants hamburguesos van arribar a Quitah, Porto Seguro, Lomé, Grand-Popo i Petit-Popo i un cap local, Yamelet, els va cedir diversos territoris sobre els quals probablement no tenia autoritat o en tenia molt poca. Per evitar un conflicte amb Alemanya, França li va cedir Lomé, Porto Seguro, Baguidah i Petit-Popo per convenció de 24 de desembre de 1885 ratificada l'1 de febrer de 1886, originant la colònia de Togo. Un comissari imperial i un administrador francès foren nomenats pels Popos el 1886 i el gener de 1887 es va delimitar la zona de cada part.

Victor Ballot (1853-1939) que havia estat director d'afers polítics a Saint Louis del Senegal, fou nomenat comandant particular dels Établissements français du Bénin el 16 de juny de 1887 i va passar a ser resident a Porto Novo de 19 d'octubre de 1889 a 22 de desembre de 1891, i seguidament, fins al 22 de juny de 1893 fou tinent governador del protectorat de Porto-Novo; a continuació i fins al 20 de gener de 1894 fou tinent governador de la colònia de Porto-Novo i després del Protectorat de Dahomey (20 de gener de 1894 a 22 de juny de 1894) i de la colònia de Dahomey (22 de juny de 1894 a 3 de juliol de 1899).[1]

De febrer a desembre de 1890 fou governador interí el contraalmirall Jules de Cuverville.

NotesModifica

ReferènciaModifica