Estadi Carlos Tartiere (2000)

L'Estadi Carlos Tartiere -de nom idèntic a l'antic - és un estadi de futbol localitzat a la ciutat d'Oviedo, Astúries. S'hi celebren els partits que el Real Oviedo disputa com a local i té capacitat per a 30.500 espectadors, tots ells asseguts.[1] A més, compta amb una llotja d'honor i més de 200 seients VIP. L'estadi està qualificat amb la categoria 3 de la UEFA (la categoria 4 és la més alta).

Infotaula d'edifici
Estadi Carlos Tartiere
Imatge
Interior del Carlos Tartiere
Dades
TipusEstadi de futbol Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteCarles Buxadé Ribot
Joan Margarit Consarnau
Emilio Llano
Construcció20 setembre 2000 Modifica el valor a Wikidata
Obertura20 de setembre de 2000
Característiques
Mesura105 x 68
SuperfícieGespa
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaOviedo (Astúries) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOviedo, Astúries
 43° 21′ 39″ N, 5° 52′ 13″ O / 43.3608°N,5.8702°O / 43.3608; -5.8702Coord.: 43° 21′ 39″ N, 5° 52′ 13″ O / 43.3608°N,5.8702°O / 43.3608; -5.8702
Activitat
Coeficient UEFA3 stars.svg
Propietat deAjuntament d'Oviedo
Gestor/operadorReal Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Capacitat30 500[1]
Equips localsReal Oviedo

HistòriaModifica

Va ser inaugurat oficialment el 20 de setembre de 2000 amb un partit amistós entre el Real Oviedo i el Fudbalski Klub Partizan, tot i que el dia 17 ja s'havia fet de forma oficiosa en un partit de Lliga de primera divisió entre l'Oviedo i la UD Las Palmas. El primer gol en aquest estadi el va marcar el jugador de Las Palmas Robert Jarni de penal.

El nou estadi va ser objecte de diverses crítiques, entre elles la ubicació, que té accessos inadequats per a grans afluències de públic i poc idonis per a evacuacions i casos d'emergència, i el terreny sobre el qual està emplaçat, el qual no és idoni per al correcte manteniment de la gespa, ja que és un entorn humit i amb poques hores de llum del sol directa, principalment durant l'hivern.[2] A més, també són objecte de crítiques les grans obertures existents a la façana, el que ho fa un estadi fred, i la seva manca de color, amb predomini del gris tant a l'interior, pels seients, como al exterior, per la façana de formigó no cubert. És per això que popularment també se'l coneix com La Formigonada. No obstant això, Emilio Llano, un dels arquitectes, defensa que «la ubicació és de manual» i que «el problema pot estar en la pròpia gespa, però no en el subsòl».[3]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Estadios del Real Oviedo». Real Oviedo. Arxivat de l'original el 2014-04-10. [Consulta: 3 juliol].
  2. Lorca, Antonio. «Un plan a corto plazo para el Carlos Tartiere». La Nueva España, 10-01-2013. [Consulta: 19 gener].
  3. Azparren, Nacho. «Llano: «La ubicación es de manual»». La Nueva España, 30-01-2013. [Consulta: 18 febrer 2013].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estadi Carlos Tartiere (2000)