Estadi Carlos Tartiere (2000)

Infotaula edificiEstadi Carlos Tartiere
	Interior del Carlos Tartiere
Dades
Tipus	Estadi de futbol
Arquitecte	Carles Buxadé Ribot; Joan Margarit Consarnau; Emilio Llano
Construcció	20 setembre 2000
Obertura	20 de setembre de 2000
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Uviéu (província d'Astúries)
Localització	Oviedo, Astúries
	43° 21′ 39″ N, 5° 52′ 13″ O / 43.3608°N,5.8702°O
Activitat
Coeficient UEFA
Propietat de	Ajuntament d'Oviedo
Gestor/operador	Real Oviedo
Capacitat màxima	30 500
Equips locals	Reial Oviedo

L'Estadi Carlos Tartiere -de nom idèntic a l'antic - és un estadi de futbol localitzat a la ciutat d'Oviedo, Astúries. S'hi celebren els partits que el Reial Oviedo disputa com a local i té capacitat per a 30.500 espectadors, tots ells asseguts.^[1] A més, compta amb una llotja d'honor i més de 200 seients VIP. L'estadi està qualificat amb la categoria 3 de la UEFA (la categoria 4 és la més alta).

Història

Va ser inaugurat oficialment el 20 de setembre de 2000 amb un partit amistós entre el Reial Oviedo i el Fudbalski Klub Partizan, tot i que el dia 17 ja s'havia fet de forma oficiosa en un partit de Lliga de primera divisió entre l'Oviedo i la UD Las Palmas. El primer gol en aquest estadi el va marcar el jugador de Las Palmas Robert Jarni de penal.

El nou estadi va ser objecte de diverses crítiques, entre elles la ubicació, que té accessos inadequats per a grans afluències de públic i poc idonis per a evacuacions i casos d'emergència, i el terreny sobre el qual està emplaçat, el qual no és idoni per al correcte manteniment de la gespa, ja que és un entorn humit i amb poques hores de llum del sol directa, principalment durant l'hivern.^[2] A més, també són objecte de crítiques les grans obertures existents a la façana, el que ho fa un estadi fred, i la seva manca de color, amb predomini del gris tant a l'interior, pels seients, como al exterior, per la façana de formigó no cubert. No obstant això, Emilio Llano, un dels arquitectes, defensa que «la ubicació és de manual» i que «el problema pot estar en la pròpia gespa, però no en el subsòl».^[3]