Estadi Nacional de Xile

(S'ha redirigit des de: Estadio Nacional de Chile)

L'Estadi Nacional de Xile —oficialment, Estadio Nacional Julio Martínez Prádanos—[1] és el principal recinte esportiu d'aquest país i està situat al Parque de la Ciudadanía, un complex esportiu multidisciplinari amb una extensió de prop de 64 hectàrees, a la comuna de Ñuñoa de la ciutat de Santiago. Aquesta instal·lació té una capacitat de 49.000 espectadors asseguts[2] —la més gran del país— i una pista de futbol central envoltada per una pista atlètica.

Infotaula d'edifici
Estadi Nacional de Xile
Estadio Nacional de Chile - vista desde Av. Grecia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEstadi de futbol i centre clandestí de detenció Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteKarl Brunner Modifica el valor a Wikidata
Creació1938 Modifica el valor a Wikidata
Obertura3 desembre 1938 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatXile
RegióRegió Metropolitana de Santiago
ProvínciaSantiago (en) Tradueix
ComunaÑuñoa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Grecia 2001 (rodeado por Pedro de Valdivia, Guillermo Mann, Marathon y Grecia.) Modifica el valor a Wikidata
 33° 27′ 52″ S, 70° 36′ 38″ O / 33.46452°S,70.61059°O / -33.46452; -70.61059
Monument Històric de Xile
Data11 setembre 2003
Activitat
Propietat deInstituto Nacional de Deportes Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorÑuñoa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capacitat48.665 Modifica el valor a Wikidata
OcupantXile i Universidad de Chile Modifica el valor a Wikidata
Lloc webind.cl… Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Va ser inaugurat el 1938. Des del 1939 ha estat la seu local de la selecció de futbol de Xile i del Club Universidad de Xile, que el lloga per jugar-hi els partits com  a local.

El 1948 s'hi va jugar el Campionat Sud-americà de Campions, torneig que va inspirar la Copa d'Europa i la Copa Libertadores.[3][4]

També va ser seu de diversos partits de la Copa Mundial de Futbol de 1962 i de la Copa Mundial de Futbol Sub-20 de 1987, incloent-ne les respectives finals.

Usos no esportiusModifica

 
Militars xilens vigilant presoners a l'Estadi Nacional, 1973.

En altres àmbits, aquest recinte va ser usat com a centre de detenció i tortura durant la Dictadura Militar el 1973.

També ha acollit diversos esdeveniments musicals, cívics i religiosos, on destaca la trobada amb joves que el papa Joan Pau II va convocar el 1987.

El 2003 el Consell de Monuments Nacionals de Xile el va declarar com a Monument Històric.[5]

ReferènciesModifica