CONMEBOL Libertadores
La Copa Libertadores d'Amèrica, coneguda també CONMEBOL Libertadores o Copa CONMEBOL Libertadores, és el torneig internacional de futbol més important a escala de clubs de futbol del continent sud-americà.[1] De caràcter anual, està organitzada per la CONMEBOL, tanmateix, també hi participen equips de Mèxic, que pertany a la CONCACAF. Es disputa des de 1960 i el primer campió va ser el club Peñarol de l'Uruguai. El club amb més títols és el Club Atlético Independiente de l'Argentina, que en té set.
  | ||
| ||
| Tipus | torneig de futbol | |
|---|---|---|
| Organitzador | CONMEBOL | |
| Lliga inferior | Lliga colombiana de futbol | |
| Nombre de participants | 47 | |
| Localització i dates | ||
| Vigència | 1960 – | |
| Calendari de la temporada | gener – | |
| Freqüència | anual | |
| Competició | ||
| Primer lloc | SE Palmeiras (2021) | |
| Altres | ||
| Lloc web | conmebollibertadores.com | |
 
| ||
Inicialment, només hi participaven els campions de les lligues més importants d'Amèrica del Sud (Argentina, el Brasil, Xile, Paraguai, Uruguai, Perú, Equador, Colòmbia i Bolívia), però als anys 1970 s'hi va afegir un segon equip de cada país i també equips de Veneçuela. Actualment, hi participen 47 equips, repartits de la següent manera:
- El campió de l'any anterior
- El campió de la Copa Sud-americana
- 7 del Brasil
- 6 de l'Argentina
- 4 de Bolívia
- 4 de Colòmbia
- 4 de l'Equador
- 4 del Paraguai
- 4 del Perú
- 4 de l'Uruguai
- 4 de Veneçuela
- 4 de Xile
Els equips es classifiquen segons la seva classificació en els respectius campionats nacionals de lliga, tot i que alguns organitzen tornejos addicionals que atorguen també una plaça a la Copa.
Història
modificaEls enfrontaments per la Copa Aldao entre els campions de l'Argentina i l'Uruguai van encendre la idea d'una competició continental als anys trenta.[2] El 1948, el Campionat Sud-americà de Campions, el precursor més directe de la Copa Libertadores, va ser jugat i organitzat pel club xilè Colo-Colo després d'anys de planificació i organització.[2] Celebrat a Santiago, va reunir els campions de les principals lligues nacionals de cada nació.[2] El torneig va ser guanyat pel Vasco da Gama del Brasil.[3][4] El torneig sud-americà de 1948 va iniciar, a nivell continental, el model de la "copa de campions", que va donar com a resultat la creació de la Copa d'Europa de futbol el 1955, tal com va confirmar Jacques Ferran (un dels "pares fundadors" de la Copa d'Europa), en una entrevista del 2015 a un programa esportiu de televisió brasilera.[5]
L'any 1958, la base i el format del concurs van ser creats pels dirigents de la junta del Club Atlético Peñarol. El 8 d'octubre de 1958, João Havelange va anunciar, en una reunió de la UEFA a la qual va assistir com a convidat, la creació de la Copa de Campions d'Amèrica (rebatejada el 1965 com a Copa Libertadores), com a equivalent sud-americà de la Copa d'Europa, i com a conseqüència, que els clubs campions d'ambdues confederacions continentals poguessin decidir "el millor equip de clubs del món" a la Copa Intercontinental.[6][7] El 5 de març de 1959, en el 24è Congrés Sud-americà celebrat a Buenos Aires, el torneig va ser ratificat pel Comitè d'Afers Internacionals. L'any 1965 va ser nomenat en honor als herois de l'alliberament sud-americà, com Simón Bolívar, José de San Martín, Pere I del Brasil, Bernardo O'Higgins i José Gervasio Artigas, entre d'altres.[2]
Historial
modificaFont:[8]
|
En negreta = Equip guanyador |
Palmarès
modificaPer club
modificaPer país
modifica| País | Campionats | Subcampionats | Clubs campions |
|---|---|---|---|
 Argentina
|
25 | 13 | Independiente (7), Boca Juniors (6), River Plate (4), Estudiantes (4), Racing (1), Argentinos Juniors (1), Vélez Sársfield (1), San Lorenzo de Almagro (1) |
 Brasil
|
24 | 19 | São Paulo (3), Palmeiras (3), Santos (3), Flamengo (3), Grêmio (3), Cruzeiro (2), Internacional (2), Vasco da Gama (1), Corinthians (1), Atlético Mineiro (1), Fluminense (1), Botafogo (1) |
 Uruguai
|
8 | 8 | Peñarol (5), Nacional M. (3) |
 Colòmbia
|
3 | 7 | Atlético Nacional (2), Once Caldas (1) |
 Paraguai
|
3 | 5 | Club Olimpia (3) |
 Xile
|
1 | 5 | Colo-Colo (1) |
 Equador
|
1 | 3 | Liga de Quito (1) |
 Mèxic
|
0 | 3 | — |
 Perú
|
0 | 2 | — |
Referències
modifica- ↑ Rodríguez I, Ramiro. «Copa Libertadores de América: se mira y no se toca». El País. Expansión Nacional, 01-05-2017. [Consulta: 15 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 José Carluccio. «¿Qué es la Copa Libertadores de América?» (en castellà). Historia y Fútbol, 02-09-2007. [Consulta: 18 maig 2010].
- ↑ La Nación; Historia del Fútbol Chileno, 1985
- ↑ Esteban Bekerman. «Hace 60 años, River perdía la gran chance de ser el primer club campeón de América» (en castellà). Perfil.com, 2008. Arxivat de l'original el de maig 21, 2013. [Consulta: 10 maig 2008].
- ↑ «Especial: Liga dos Campeões completa 60 anos, e Neymar ajuda a contar essa história.». Globo Esporte, 10-05-2015. Arxivat de l'original el Març 4, 2016. [Consulta: 6 desembre 2015].
- ↑ «pag. 04». El Mundo Deportivo, 09-10-1958.
- ↑ «ABC (Madrid) - 09/10/1958, p. 58». ABC.es Hemeroteca, 08-08-2019.
- ↑ «Copa Libertadores». rsssf.com. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ Clemente, Yolanda. «River Plate gana la Copa Libertadores en el Bernabéu». El País, 10-12-2018. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ Burgo, Andrés. «Flamengo arrebata en los últimos minutos la Copa Libertadores a River Plate». El País, 23-11-2019. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ Kallás, Fernando. «Palmeiras, campeón de la Copa Libertadores de América». As, 30-01-2021. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ «El Palmeiras, campió de la Libertadores». L'Esportiu, 28-11-2021. [Consulta: 18 desembre 2021].
- ↑ «Arturo Vidal guanya la Copa Libertadores amb el Flamengo». CCMA, 30-10-2022. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «El Fluminense guanya per primer cop la Copa Libertadores davant el Boca Juniors (2-1)». CCMA, 05-11-2023. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «Atlético Mineiro 1- Botafogo 3: resumen, resultado y goles de la final de Libertadores». Diari As, 30-11-2024. [Consulta: 1r novembre 2024].
Enllaços externs
modifica