Estadi Nacional de Xile

(S'ha redirigit des de: Estadio Nacional de Xile)

L'Estadi Nacional de Xile —oficialment, Estadio Nacional Julio Martínez Prádanos—[1] és el principal recinte esportiu d'aquest país i està situat al Parque de la Ciudadanía, un complex esportiu multidisciplinari amb una extensió de prop de 64 hectàrees, a la comuna de Ñuñoa de la ciutat de Santiago. Aquesta instal·lació té una capacitat de 49.000 espectadors asseguts[2] —la més gran del país— i una pista de futbol central envoltada per una pista atlètica.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Estadi Nacional de Xile
Imatge
Nom en la llengua original(es) Estadio Nacional Julio Martínez Prádanos Modifica el valor a Wikidata
EpònimJulio Martínez Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEstadi de futbol, centre clandestí de detenció i estadi Modifica el valor a Wikidata
Enginyer estructuralSalfaCorp (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcció1938 Modifica el valor a Wikidata
Obertura3 desembre 1938 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Mundial de Futbol 1962 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaÑuñoa (Xile) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Grecia 2001, Ñuñoa RM Modifica el valor a Wikidata
Map
 33° 27′ 52″ S, 70° 36′ 38″ O / 33.4644°S,70.6106°O / -33.4644; -70.6106
Monument Històric de Xile
Data11 setembre 2003
Activitat
Propietat deInstituto Nacional de Deportes Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorÑuñoa Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima46.190 Modifica el valor a Wikidata
OcupantXile
Xile
Universidad de Chile Modifica el valor a Wikidata
Lloc webind.cl… Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Va ser inaugurat el 1938. Des del 1939 ha estat la seu local de la selecció de futbol de Xile i del Club Universidad de Xile, que el lloga per jugar-hi els partits com a local.

El 1948 s'hi va jugar el Campionat Sud-americà de Campions, torneig que va inspirar la Copa d'Europa i la Copa Libertadores.[3][4]

També va ser seu de diversos partits de la Copa Mundial de Futbol de 1962 i de la Copa Mundial de Futbol Sub-20 de 1987, incloent-ne les respectives finals.

Usos no esportius

modifica
 
Militars xilens vigilant presoners a l'Estadi Nacional, 1973.

En altres àmbits, aquest recinte va ser usat com a centre de detenció i tortura durant la Dictadura Militar el 1973.

També ha acollit diversos esdeveniments musicals, cívics i religiosos, on destaca la trobada amb joves que el papa Joan Pau II va convocar el 1987.

El 2003 el Consell de Monuments Nacionals de Xile el va declarar com a Monument Històric.[5]

Referències

modifica