Per a altres significats, vegeu «Estanislau».

Estanislau Kostka o Stanisław Kostka (Rostkowo, Polònia, 28 d'octubre de 1550 - Roma, 14 d'agost de 1568) va ser un novici jesuïta polonès, proclamat sant per Benet XIII el 1726. Amb els sants Lluís Gonzaga i Joan Berchmans és sant patró dels joves estudiants.

Plantilla:Infotaula personaEstanislau Kostka

Escultura de Pierre Legros, 1705 (Roma, Seminari jesuïta de S. Andrea al Quirinale) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pl) Stanisław Kostka Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1550 Modifica el valor a Wikidata
Rostkowo, powiat przasnyski (Polònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 1568 Modifica el valor a Wikidata (17 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Sant'Andrea al Quirinale (Roma) 
Grup ètnicPolonesos i Raça blanca Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme i Església Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAkademisches Gymnasium
Novitiate of Sant'Andrea al Quirinale (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióseminarista catòlic, religiós cristià, místic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósJesuïtes
novici
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació19 d'octubre de 1605 , Roma nomenat per Pau V
Canonització31 de desembre de 1726 , Roma nomenat per Benet XIII
Festivitat13 de novembre
IconografiaJove amb hàbit jesuïta; amb el Nen Jesús als braços; lliri; amb la Mare de Déu
Patró deProtector dels estudiants (1729); novicis jesuïtes; copatró de Polònia
Família
PareJan Kostka Modifica el valor a Wikidata
GermansPaweł Kostka Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 210538296 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Stanisław Kostka va néixer a Polònia, al si d'una rica família noble: era el segon fill de Joan, senyor de Zakroczym i senador del regne, i de Margarida de Drobniy Kryska, de la família dels ducs de Masòvia. El 1564 va ser enviat a Viena amb el seu germà gran perquè hi estudiés al col·legi dels jesuïtes. La llegenda diu que mentre era malalt i no podent anar a l'església a rebre l'eucaristia, la va rebre de mans de santa Bàrbara i dos àngels: va prendre llavors la decisió de fer vida religiosa. A Viena va decidir d'ingressar a l'orde jesuïta, però va trobar una forta oposició per part de la seva família, i el seu germà arribà a pegar-lo.

Va marxar d'amagat de Viena camí de Roma, on volia anar caminant. Va estar un temps amb el superior provincial de l'orde, Sant Pere Canisi, a Dillingen, i va anar a Roma, on el 28 d'octubre del 1567 va fer els primers vots religiosos com a novici, davant del general Sant Francesc de Borja. Va entrar al Collegio Romano per estudiar-hi filosofia i teologia i fer-se sacerdot, però va emmalaltir greument i va morir la nit del 14 d'agost de 1568.

Veneració

modifica

Va ser beatificat per Pau V el 19 d'octubre de 1605 i canonitzat per Benet XIII el 31 de desembre de 1726. La seva festivitat litúrgica és el 13 de novembre.

Enllaços externs

modifica