Estany de Cubieso

estany del circ del Tort-Morto

L'estany de Cubieso[1] és un llac d'origen glacial que es troba a 2.351 m[2] d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva superfície és de 40 hectàrees i el volum de l'aigua continguda és de 3,73 hectòmetres cúbics.[3]

Plantilla:Infotaula indretEstany de Cubieso
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllac glacial Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficacirc del Tort-Morto Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Torre de Cabdella (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 30′ N, 1° 00′ E / 42.5°N,1°E / 42.5; 1
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud2.351 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió488 (amplada) × 760 (longitud) m
Materialgranit Modifica el valor a Wikidata
Superfície24,94 ha Modifica el valor a Wikidata
Els estanys Eixerola i Cubieso, individualitzats, quan la massa d'aigua embassada és baixa (Imatge amb anotacions)

La seva conca està formada per tota una sèrie de muntanyes i serralades que són contraforts de la serralada que separa el Pallars Jussà de l'Alta Ribagorça, entre les quals cal destacar la Pala de Dellui a l'oest, les Pales de Cubieso al nord i el Pic de Tort, que ja no és termenal, al sud-est.

Pertany al grup de 26 llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell, que en les obres de la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella van ser interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües dels contraforts de la Pala de Dellui i de l'Estany de Castieso. De l'estany de Cubieso, l'aigua va cap a l'Estany Tort.

És un dels estanys que disposa de presa, que n'ha fet augmentar l'extensió, fins al punt d'absorbir l'Estany d'Eixerola, que era al seu costat de ponent.

Referències

modifica
  1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
  2. Altituds, mides i càlcul de superfícies basats en dades del mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
  3. Plan hidrológico del riu Noguera Pallaresa (pdf) (en castellà). Confederación hidrológica del Ebro, maig 2008, pàgina 102 [Consulta: 16 maig 2020].