Els estanys de Gutina són un sistema de llacunes format per dos estanyols que ocupen una superfície d'unes dues hectàrees. Es tracta de l'estanyol de la Rajoleria i de l'estanyol de la Cardonera, dos estanys temporals mediterranis que arriben a quedar totalment secs.[1] Els estanys de Gutina estan inclosos dins l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120009 "Basses de l'Albera".[1]

Infotaula de geografia físicaEstanys de Gutina
TipusZona humida Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSant Climent Sescebes (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 24′ N, 2° 59′ E / 42.4°N,2.98°E / 42.4; 2.98

Constitueixen una zona humida de gran interès natural, amb comunitats vegetals i poblacions animals de notable singularitat que fan recomanable la seva protecció. Cal remarcar la presència de l'hàbitat d'interès prioritari 3170* "Basses i tolls temporers mediterranis". Les jonqueres mediterrànies de la seva perifèria constitueixen l'hàbitat d'interès comunitari 6420 "Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion".[1]

La vegetació és força similar en ambdós espais. Destaquen els creixenars amb glicèria Glycerio-Sparganion, els herbassars humits de Carex, les jonqueres de terra baixa i les gespes d'isoets (Isoetion duriei). Enmig de les gespes d'Isoetion duriei s'hi han localitzat els pteridòfits Isoetes setacea, Marsilea strigosa i altres espècies vegetals molt rares a Catalunya.[1]

Sota les aigües creix una important població de la rara carofícia Nitella translucens. Altres espècies d'interès que també s'han citat a la zona són les ranunculàcies Ranunculus aquatilis i Ranunculus trichophyllus, l'elatinàcia Elatine alsinatrum, la poligonàcia Polygonum amphibium, l'haloragàcia Myriophyllum alterniflorum, les alismatàcies Alisma plantagoaquatica i Baldellia ranunculoides, la juncàcia Juncus heterophyllus i la ciperàcia Eleocharis palustris.[1]

Pel que fa a la fauna, a la zona s'hi ha citat la presència de tortugues d'aigua (Emys orbicularis). Hi ha també importants poblaments de copèpodes i amfibis.[1]

A l'estany del sud-est hi ha una estructura circular excavada, construïda amb pedra seca, que podria haver estat usat com a pou. Vora els estanys, al sud, hi ha un sepulcre de corredor megalític, senyalitzat amb rètols informatius. No es detecten factors que afectin negativament l'espai, tret de la caça.[1]

Referències modifica