Qishn i Socotra

(S'ha redirigit des de: Estat de Mahra)

El sultanat de Qishn i Socotra fou el nom d'un sultanat conegut també com a sultanat de Mahra o sultanat dels Banu Afrar que el 1886 va passar sota protectorat de la Gran Bretanya i va quedar integrat al Protectorat Oriental d'Aden.

Mapa

Els mahra procedien del que avui es Oman i es van estendre per la zona de la costa cap a l'oest dominant en els primers segles islàmics fins a la regió d'al-Shihr. Vers el 1212 es van establir a Hadramaut dominant vers 1274 Tarim. Vers 1295 van perdre Shihr davant els rassúlides del Iemen i pressionats pels quaiti es van establir més a l'est al segle xiv amb centres a Hasik i a Qishn. El 1512 els portuguesos van abandonar l'illa Socotra i els mahra s'hi van desplaçar i van fundar una fortalesa començant a emigrar a l'illa. El 1538/1539 el sultà dels Banu Kahtir (Kahtiri), Badr Bu Tuwayrik van ocupar Hadramaut (incloent Tarim) i el 1545/1546 van ocupar Qishn on la major part dels membres de la família reial dels Banu Afrar (mashaykhs dels mahra) va ser massacrada. El 1548/1549 el sultà Said ibn Abd-Al·lah dels Banu Afrar va tornar de Socotra on s'havia retirat, i va reconquerir Qishn. Com que els Banu Kahtir eren aliats otomans els Banu Afrar es van aliar als portuguesos. La situació va esdevenir estable i els Banu Afrar, com a caps dels mahra van dominar la regió de Mahra (la moderna governació d'al-Mahra, una part de Zufar, Socotra i Masirah) mentre els kahtiri dominaven Hadramaut i els quati la costa amb Shihr. Amb el temps els kahtiri i els mahra van ser aliats.

El 1876 el sultà va signar un tractat pel que renunciava a cedir cap part del seu domini a una potència que no fos la Gran Bretanya i el 30 d'octubre de 1886 va acceptar el protectorat. Fou integrat al Protectorat Oriental d'Aden que el 1963 va esdevenir Protectorat d'Aràbia del Sud. L'octubre de 1967 el sultà va haver de fugir degut al triomf dels revolucionaris d'Aden i el 16 d'octubre de 1967 el sultanat fou abolit. Les noves autoritats van desembarcar a Socotra el 30 de novembre. Nominalment el sultanat (que va emetre segells com a Estat de Mahra) fou independent a l'illa entre el 16 d'octubre i el 30 de novembre de 1967.

BanderaModifica

 
Bandera 1963-1967

La bandera dels Banu Afrar era vermella, i portava una inscripció on es podia llegir «Govern Afrar», o «Socotra» i probablement també «Qishn». El 1963 es va adoptar una nova bandera que era de tres franges horitzontals, verda, blanca i vermella; a la central, blanca, una mitja lluna i estrella negres.

Llista de sultans (dinastia Banu Afrar)Modifica

  • Saïd ibn Abd-Al·lah (meitat del segle XVI)
  • Afrar al-Mahrí (vers 1750-1780)
  • Tawari ibn Afrar al-Mahrí (vers 1780 - 1800)
  • Sad ibn Tawari ibn Afrar al-Mahrí vers 1800 - 1820
  • Sultan ibn Amr (a Socotra) vers 1834
  • Àhmad ibn Sultan (a Qishn) vers 1834
  • Amr ibn Sad ibn Tawari Afrar al-Mahrí 1835 - 1845
  • Tawari ibn Alí Afrar al-Mahrí 1845-?
  • Àhmad ibn Sad Afrar al-Mahrí segle XIX
  • Abd-Al·lah ibn Sad Afrar al-Mahrí segle XIX
  • Abd-Al·lah ibn Sàlim Afrar al-Mahrí ?-vers 1875
  • Alí ibn Abd-Al·lah Afrar al-Mahrí vers 1875 - 1907
  • Abd-Al·lah ibn Issa Afrar al-Mahrí 1907 - 1946
  • Àhmad ibn Abd-Al·lah Afrar al-Mahrí 1946? - 1952
  • Issa ibn Alí ibn Salim Afrar al-Mahrí 1952 - 1966
  • Abd-Al·lah ibn Aixur Afrar al-Mahrí 1966 - 1967

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qishn i Socotra
  • Gazetteer of Arabia, a georgraphical and tribal history of the Arabian peninsula, Graz 1979.
  • Worldstatesmen

Coord.: 15° 48′ N, 51° 44′ E / 15.8°N,51.73°E / 15.8; 51.73