Qi (Shandong)
Qi (齊/齐; pinyin: Qí; W.-G.: Ch'i; dialecte Fuzhou: 齊國 Cà̤-guók (Foochow romanitzat); xangaià: 齊國 Zi koh/kueh) va ser un poderós estat durant el període de Primaveres i Tardors i el Període dels Regnes Combatents (Xina). La seua capital fou Linzi, la qual és ara part de l'actual ciutat de Zibo en la província de Shandong.
| ||||
| ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Linzi | |||
Religió | Religió tradicional xinesa, legalisme | |||
Moneda | moneda xinesa | |||
Període històric | ||||
Establiment | 1046 aC | |||
Derrotat per Qin | 221 aC | |||
Política | ||||
Forma de govern | Monarquia, feudalisme |
Història
modificaQi va ser fundat al voltant del 1046 aC com un de tants estats de la dinastia Zhou. El primer governant designat per a Qi va ser Jiang Shang, l'oficial militar més poderós d'eixa època. El Rei Wu de Zhou assignà les terres conquistades com a feus hereditaris als seus familiars i ministres. Un territori en l'àrea del modern Shandong va ser atorgat a Jiang Ziya, el seu general més important, i des d'allí es va erigir l'estat de Qi.[1] S'ha conservat molt poca informació d'aquest període. El rei Yi de Zhou (Ji Xie) (865-858) va atacar Qi i va bullir el duc de Qi en un ding o calder. En l'època del rei Xuan (827-782), hi va haver una lluita per la successió en la que molts dels nadius dongyi van ser absorbits per l'estat de Qi, i Xuan va intervenir militarment en la successió de lluites entre els estats de Lu, Wei i Qi. La invasió de Lu va ser derrotada a la batalla de Changshao en 684 aC.[2] Després d'un període de guerres cada vegada més intenses, Qi, Qin, Jin i Chu finalment es van ajuntar per a una conferència de desarmament en el 579 aC, en què essencialment els altres estats es van convertir en satèl·lits.[3]
La família Jiang governà Qi durant diversos segles fins que l'any 391 aC Tian He va deposar al duc Kang de Qi, però no es va instal·lar com a líder i Qi va estar en interregne entre el 391 aC i el 386 aC, quan el rei An de Zhou, el governant nominal de tota la Xina va reconèixer Tian He com a governant de Qi, posant fi a més de sis segles de govern de la Casa de Jiang. L'any 378 aC Yan de Tian Qi es va atorgar el títol de rei, desafiant An de Zhou i establint un precedent entre els seus vassalls,[4] i els estats de Han, Zhao i Wei van envair Qi i van atacar la ciutat de Lingqiu.
El poderós exèrcit de Chu va derrotar els estats de Wei i Yue, i aquest últim es va dividir entre Chu i Qi el 333 aC.[5] En 314 aC Xuan de Qi va envair Yan, debilitat per la guerra civil. i en pocs mesos va conquerir pràcticament tot el país i matant Zi Zhi i el deposat Kuai de Yan, però una revolta als territoris conquerits va fer retirar les tropes i es van restaurar les fronteres de Yan. El nou rei de Yan, el rei Zhao de Yan, va conspirar amb Zhao, Qin, Han i Wei per fer una expedició conjunta contra Qi Dirigit pel brillant tàctic Yue Yi, va tenir un gran èxit i en un any la majoria de les setanta ciutats emmurallades de Qi havien caigut, amb l'excepció de Zimu i Lu. Tanmateix, amb la mort del rei Zhao i l'expulsió de Yue Yi a Zhao pel nou rei, el rei Wei de Yan, el general Tian Dan va aconseguir recuperar totes les ciutats dels 5 regnes.
En el 221 aC, Qi va ser l'últim estat de la Xina preimperial a ser conquerit durant les Guerres d'unificació de Qin, el punt final del Període dels Regnes Combatents[6] que va permetre a la dinastia Qin de consolidar el primer imperi centralitzat i imperial de la Xina.
Governants de Qi
modificaCasa de Jiang (姜)
modifica- Jiang Shang, Duc Tai de Qi 姜尚; 姜子牙 齊太公 ?-1000 aC
- Lüji, Duc Ding de Qi 姜伋 齊丁公 999-? aC
- De, Duc Yi de Qi 姜得 齊乙公) ?-? aC
- Cimu, Duc Gui de Qi 姜慈母 齊癸公 ?-? aC
- Buchen, Duc Ai de Qi 姜不辰 齊哀公 ?-863 aC
- Jing, Duc Hu de Qi 姜靜 齊胡公 862-860 aC
- Shan, Duc Xian de Qi 姜山 齊獻公 859-851 aC
- Shou, Duc Wu de Qi 姜壽 齊武公 850—825 aC
- Wuji, Duc Li de Qi 姜無忌 齊厲公 824—816 aC
- Chi, Duc Wen de Qi 姜赤 齊文公 815-804 aC
- Shuo, Duc Cheng de Qi 姜脫 齊成公 803-795 aC
- Shu, Duc Zhuang de Qi 姜購 齊前莊公 794-731 aC
- Lufu, Duc Xi de Qi 姜祿甫 齊釐公 730-698 aC
- Zhu'er, Duc Xiang de Qi, fill del Duc Xi, assassinat per Lian Cheng i Guan Zhifu 姜諸兒 齊襄公 697-686 aC
- Wuzhi, primer germà menor del Duc Xiang, engendrat per Lian Cheng i Guan Zhifu però prompte assassinat per Yong Ling 姜無知 齊前廢公 686 aC
- Xiaobai, Duc Huan de Qi, germà menor del Duc Xiang 姜小白 齊桓公 685-643 aC
- Wukui (Wugui), fill major del Duc Huan, aviat penjat 姜無詭 齊中廢公 643 aC
- Zhao, Duc Xiao de Qi, germà menor de Wukui i hereu del Duc Huan 姜昭 齊孝公 642-633 aC
- Pan, Duc Zhao de Qi, germà menor del Duc Xiao, es diu que els seus partidaris assassinaren al fill del Duc Xiao 姜潘 齊昭公 632-613 aC
- She, fill del Duc Zhao, aviat assassinat pel seu oncle Shangren 姜舍 齊後廢公 613 aC
- Shangren, Duc Yi de Qi, assassinat per dos ministres i el seu hereu va ser destronat 姜商人 齊懿公 612-609 aC
- Yuan, Duc Hui de Qi, germà gran del Duc Yi 姜元 齊惠公 608-599 aC
- Wuye, Duc Qin de Qi, fill del Duc Hui 姜無野 齊頃公 598-582 aC
- Huan, Duc Ling de Qi, el qual feu fill seu a Ya que havia nascut de la seva concubina favorita, el seu hereu en comptes del seu fill gran, Guang, tot i la tradició en la selecció dels hereus. Quan ell era malalt, Guang va tornar i va matar a Ya amb l'ajut de Cui Zhu i Qing Feng. Va morir en sentir el fet ocorregut 姜環 齊靈公 581-554 aC
- Guang, Duc Zhuang de Qi, va tenir un flirt amb l'esposa de Cui Zhu i així que va ser assassinat Pels soldats instruïts de Cuizhu i alguns altres ministres i generals 姜光 齊後莊公 553-548 aC
- Chujiu, Duc Jing de Qi (xinès tradicional: 姜杵臼 齊景公, xinès simplificat: 姜杵臼 齐景公, pinyin: Jiāng Chǔjiù, Qí Jǐng Gōng), el germà menor del Duc Zhuang 547-490 BC
- Tu, Yan Ruzi, el fill més jove i favorit, així com l'hereu del Duc Jing, aviat deposat i mort pels ministres dirigits per Chen/Tian Qi en nom del seu germà gran Yangsheng 姜荼 齊晏孺子(齊晏孺公) 489 aC
- Yangsheng, Duc Dao de Qi, enverinat per Bao Xi arran del consell de Chen/Tian Heng 姜陽生 齊悼公 488-485 aC
- Ren, Duc Jian de Qi, fill del duc Dao, assassinat per la Casa de Chen/Tian 姜壬 齊簡公 484-481 aC
- Ao, Duc Ping de Qi, germà menor del Duc Jian 姜驁 齊平公 480-456 aC
- Ji, Duc Xuan de Qi 姜積 齊宣公 455-405 aC
- Dai, Duc Kang de Qi 姜貸 齊康公 404-379 aC
Casa de Tian (田)
modificaSúbdits de la Casa de Jiang
modifica- Tian Wan, Jing Zhong de Tian 田敬仲 陳完
- Tian Zhi 田孟夷 田穉
- Tian Min 田孟莊 田湣
- Xuwu, Vescomte Wen de Tian 田文子 田須無 ?-545 aC
- Wuyu, Vescomte Huan de Tian 田桓子 田無宇 ?-532 aC
- Kai, Vescomte Wu de Tian 田武子 田開 ?-516 aC
- Qi, Vescomte Xi de Tian 田僖子 田乞 ?-484 aC
- Chang, Vescomte Chang de Tian 田成子 田恆 ?-468 aC
- Pan, Vescomte Xiang de Tian 田襄子 田盤
- Bai, Vescomte Zhuang de Tian 田莊子 田白 ?-411 aC
- Vescomte Dao de Tian 田悼子 410-405 aC
- He, Duc Tai de Tian, 田太公 田和 reconegut com el Duc de Qi pel Rei de Zhou 404-384 aC
Casa de Jiang reemplaçada
modifica- He, Duc Tai de Tian 齊太公 田和 404–384 aC
- Shan, Duc Fei de Qi 齊廢公 田剡 383–375 aC
- Wu, Duc Huan de Qi 齊桓公 田午 374–357 aC
- Yinqi, rei Wei de Qi 齊威王 田因齊 356–320 aC
- Pijiang, rei Xuan de Qi 齊宣王 田辟彊 319–300 aC
- Di, Rei Min de Qi, "Emperador de l'Est" 齊愍王 田地 300–283 aC
- Fazhang, Rei Xiang de Qi 齊襄王 田法章 283–265 aC
- Jian, Rei de Qi 齊廢王 田建 264–221 aC
Conquerit per Qin
Referències
modifica- ↑ Eberhard, Wolfram. A History of China, 1966. ISBN 160303420X. p.63
- ↑ Dingxin Zhao. The Confucian-Legalist State A New Theory of Chinese History (en anglès). Oxford University Press, 2015, p. 116. ISBN 9780199351749.
- ↑ Edward L. Shaughnessy, Michael Loewe. «The Spring and Autumn Period». A: The Cambridge History of Ancient China From the Origins of Civilization to 221 BC (en anglès). Edward L. Shaughnessy, Michael Loewe, 1999, p. 561. ISBN 9780521470308.
- ↑ Sage, Steven F. Ancient Sichuan and the Unification of China (en anglès). State University of New York Press, p. 91. ISBN 9781438418469.
- ↑ Brindley, Erica Fox. Ancient China and the Yue: Perceptions and Identities on the Southern Frontier, c, 400 BCE – 50 CE. Cambridge: Cambridge University Press, 2015, p. 86.
- ↑ Masayuki Sato. https://www.google.cat/books/edition/The_Confucian_Quest_for_Order/_rNLEAAAQBAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=warring+states+221+qi&pg=PA77&printsec=frontcover (en anglès). Brill, 2021, p. 77. ISBN 9789004420328.
Vegeu també
modifica