Estela dels evadits

Les Esteles dels evadits de la França és un conjunt de monuments aixecats a la memòria dels resistents que van abandonar la França per tal d'unir-se a la Resistència o Exèrcit d'alliberament a través d'Espanya durant la Segona Guerra Mundial. La major part està situada al llarg de la frontera francoespanyola.

Estela dels evadits del Coll de Fontfreda, entre Ceret i Morellàs i les Illes

La més antiga fou erigida a Ceret el 1946, al Coll de Fontfreda, prop del Puig de Fontfreda.

Les altres existents, amb el seu any de construcció són:

• Ascain (1947),
• Hendaia (1957),
• Ciboure (1955),
• Bedous (1987),
• Laruns (1988),
• Getaria (1989),
• Biarritz (1990),
• Dorres (1990),
• Narbonne (1993),
• La Pèira Sant Martin, (1993),
• Aunac, (1994),
• Itxassou (1995),
• Bordèus (1995),
• Loudenvielle (1996),
• Capbreton (1998),
• Hasparren (1998)
• París (1999),
• Marinhac (2002),
• Atharratze-Sorholüze (2006).

Bibliographie

• Sébastien Barrère, Pyrénées, l'échappée vers la liberté. Les évadés de France, Éditions Cairn, 2005 ISBN 2-35068-027-4.