Esteve Guiu
Esteve Guiu (1752/53 - Berga, 13 de juny de 1828) va ser un organista i mestre de capella del pas del segle xviii al xix. Va exercir aquests càrrecs a la parròquia de Santa Eulàlia de Berga i va opositar per ser mestre de capella a la parròquia de Sant Esteve d'Olot.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 13 juny 1828  Berga |
| Activitat | |
| Ocupació | organista, mestre de capella |
Biografia modifica
Les primeres notícies d'Esteve Guiu les trobem el 2 de novembre de 1775 al Llibre de registre de la Confraria dels Difunts (1676 - 1794) que hi ha a l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Berga. En aquest document hi diu que té 22 anys i apareix anomenat com a mestre de capella de l'església parroquial. No se sap durant quant temps Guiu va ocupar aquest càrrec, però la plaça d'organista la va adquirir també aquest any i hi va romandre fins al 1824.[1]
El gener de 1797 es va presentar a les oposicions per ser mestre de capella a la parròquia de Sant Esteve d'Olot, les quals va guanyar Vicenç Alzina. A més, segons els documents que en parlen, Guiu ja havia opositat en alguna altra ocasió per aquest càrrec.[2]
L'any 1824 es va jubilar com a organista.[3] El 13 de juny del 1828, Esteve Guiu va morir a Berga, a l'edat de 75 anys.
La font del Guiu modifica
Aquesta font, situada prop de la carretera que puja al Santuari de Queralt, és una de les més emblemàtiques de la vila de Berga. Durant els seus passeigs d'estiu, Esteve Guiu parava a reposar en aquest indret i des d'aleshores, com que la gent el veia sovint allà, va començar a rebre el nom de la font de Mossèn Guiu (o font del Guiu), el qual encara conserva avui en dia.[4]
Referències modifica
- ↑ Badal, Ferran; Grenzing, Gerhard «L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa». L'Erol, pàg. 41-44.
- ↑ Gregori i Cifré; Monells i Laqué, Josep Maria; Carme. Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. 1. ed. Bellaterra (Barcelona): Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. ISBN 978-84-490-2891-5.
- ↑ JHC. «música de Berga». Gran Enciclopèdia de la música. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 20 febrer 2023].
- ↑ Huch i Guixer, Ramon. Notes històriques de la ciutat de Berga. Berga: Columna-Albí, 1994, p. 266, 267. ISBN 84-7809-629-9.