Esteve Harding

monjo, abat i considerat el tercer cofundador de l'Orde del Cister

Sant Esteve Harding o Stephen Harding (Dorset, Regne d'Anglaterra, segle xi - Abadia de Cîteaux, 28 de març de 1134) va ser un monjo cistercenc, tercer abat de Cîteaux i considerat el tercer cofundador de l'Orde del Cister.

Infotaula de personaSant Esteve Harding
Foundersofciteaux.jpg
Pintura amb els tres fundadors de l'orde cistercenc (Esteve, a l'esquerra)
Biografia
NaixementStephen Harding
c. 1059 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dorset (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1134 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Abadia de Cîteaux Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAbadia de Cîteaux 
Abbot of Cîteaux (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Conegut perCofundador de l'orde del Cister
Activitat
OcupacióTeòleg i monjo cristià Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCistercencs
Abat i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església anglicana
Canonització18 de gener de 1174 , Roma nomenat per Papa Alexandre III
Festivitat28 de març
IconografiaHàbit cistercenc (blanc), amb bàcul; sovint, amb Robert de Molesme i Alberic de Cîteaux; amb la Carta charitatis a la mà
Patró deCistercencs

BiografiaModifica

Se sap que parlava anglosaxó, normand i llatí. De jove, va ingressar a l'abadia de Sherborne, però la va deixar i es convertí en un estudiant itinerant que visitava diversos monestirs on aprenia i ensenyava.[1]

Va arribar a l'abadia de Molesme, a la Borgonya, que havia fundat Robert de Molesme, que n'era l'abat. Aviat, però, la comunitat va tenir problemes de convivència i alguns monjos es rebel·laren; Robert va marxar-ne, i el prior Alberic de Cîteaux i Esteve van marxar amb ell, fins que els altres monjos els cridaren i Alberic va tornar. Robert i Esteve romangueren sols i Alberic, veient que a Molesme no hi podria dur a terme el seu ideal monàstic, va anar, amb vint-i-dos monjos més, a retrobar-los. Els tres van anar fins a Cîteaux, a la diòcesi de Chalon-sur-Saône, on el 1098 fundaren una comunitat amb una forma de vida diferent a la benedictina i que va ser l'origen de l'Orde Cistercenc.[1]

Robert va ésser-ne el primer abat de Cîteaux, però l'any següent marxà a Molesme i Alberic el succeí, fins que morí en 1108. Esteve Harding esdevingué llavors el tercer abat de Cîteaux. Com a abat conduí el monestir a un període gran creixement. El 1112 va rebre la visita de Bernat de Claravall, que s'hi quedà i s'hi féu monjo. Entre 1112 i 1119, dotze noves cases cistercenques van ésser fundades. Per a elles, Esteve escrigué, en 1119, la Carta charitatis ("Carta de Caritat"), document fonamental de l'orde cistercenc, que n'estableix els principis.[1]

Durant vint-i-cinc anys, Esteve regí l'abadia i tot l'orde cistercenc, essent-ne el responsable directe de la consolidació i creixement. Cap al 1125, fundà el primer monestir femení de l'orde a Tart (Borgonya), donant origen a les congregacions de monges cistercenques. En 1133, renuncià al càrrec a causa de l'edat i la mala salut i morí l'any següent, el 28 de març de 1134.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Roca i Costa, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval (en català). Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 79,80. ISBN 9788416166220. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve Harding