Estiracabells
L'estiracabells[1] (Brachytron pratense) és una espècie d'odonat anisòpter, l'unica del gènere Brachytron, de la família dels èsnids. Espècie escassa però localment comuna, és força discreta, sobretot les femelles.
Brachytron pratense  | |
|---|---|
 Brachytron pratense mascle ♂ | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 165514 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Odonata |
| Família | Aeshnidae |
| Gènere | Brachytron |
| Espècie | Brachytron pratense (Müller, 1764) |
.svg){kind=icon}
Descripció
modificaAquesta espècie es caracteritza per tenir un abdomen sense estrangulació al tercer segment, un tòrax amb pèls (sobretot la femella) i un angle anal de les ales posteriors dels mascles molt poc marcat.
De lluny i vista des de dalt, la femella és de coloració groga i verda mentre que el mascle és més aviat blau i negre.
Més petita (50-70 mm) que altres libèl·lules d'aquesta família, és una de les espècies més precoces, que es pot observar en vol de maig a juny, fins i tot des del març. Pot ser observada fins al juny sobre les aigües quietes o de dèbil corrent. Vola sovint quasi tocant la superfície de l'aigua, amb un vol en zig-zag.
No s'ha de confondre amb Aeshna mixta, que és una mica més grossa que ella.
Hàbitat i distribució
modificaBrachytron pratense és una espècie eurasiàtica d'ampla distribució (tota l'Europa temperada i fins al nord de l'Iran), que aprecia les zones d'aigües quietes i assolellades. És una espècie de plana que es troba també a la baixa muntanya fins a 900 m. L'espècie sembla relativament indiferent al pH de l'aigua.[2]
L'espècie ha esdevingut escassa a Bèlgica i a Luxemburg i falta en una part de França (sud-oest). Probablement a causa de l'escalfament climàtic, l'àrea de distribució de l'espècie tendeix a desplaçar-se cap al nord des de fa alguns decennis.
La larva viu sobre les plantes aquàtiques flotants acumulades prop dels marges.
Comportament
modificaEl vol és típic en zig-zag.
En cas de perill, les larves s'immobilitzen «fent el mort».
En relació amb l'imago (adult), l'espècie no sembla pas territorial, però els individus que es creuen en vol poden atacar-se mútuament.
Reproducció i cicle de vida
modificaL'aparellament pot durar mitja hora i es fa sobre les plantes aquàtiques, però també en els arbustos propers a l'aigua.
Els ous són inserits en les tiges de plantes amb fulles flotants o en les restes vegetals flotants.
L'eclosió es produeix al cap de 3 a 7 setmanes (segons la temperatura) després de la posta.
La fase de larva dura entre 2 i 3 anys. L'emergència es produeix al començament de la primavera. En el moment de l'emergència, la nimfa surt de l'aigua el matí i puja per una tija o fulla robusta (iris, canya, etc.). La muda imaginal dura a continuació diverses hores. L'imago és verdós, i el mascle s'assembla en principi a la femella abans de prendre la seva coloració blava durant una fase de maduració que dura aproximadament 10 dies.
Perills, amenaces, estat de les poblacions
modificaL'espècie no és pas considerada com globalment amenaçada, però els seus hàbitats estan en regressió des de fa un segle i han desaparegut o gairebé d'algunes zones, la qual cosa explica que estigui en la llista vermella per exemple a Bèlgica o a Luxemburg.
Pot estar localment amenaçada pels insecticides o la contaminació de l'aigua.
Galeria
modifica-
Mascle -
Detall del cap -
Femella -
Femella -
Femella fent la posta
.jpg)
_female,_Arnhem,_the_Netherlands_-_2.jpg)
.jpg)
Referències
modifica- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ Daniel Grand (Auteur), Jean-Pierre Boudot, Les Libellules de France, Belgique et Luxembourg, Collection Parthénope, Ed : Biotope, Mèze, 2006
Enllaços externs
modifica