Viquipèdia

Estopa (material)

En la indústria tèxtil i en diverses professions, l'estopa era un dels productes residuals de pentinar les fibres de cànem i altres materials naturals.[1] Es comercialitzava en forma de manyocs o pilots de fibres desiguals. Els compradors eren diversos. D’una banda hi havia els teixidors d’arpilleres i teixits bastos. D’altra banda, era un dels productes principals emprats pels calafats. També utilitzaven estopa, com a material de farciment, els sellers, basters, matalassers i tapissadors de mobles.[2]

Estopa de cànem.
Eines de calafat i estopa.

Arpilleres i teixits d'estopa modifica

Les estopes de millor qualitat, amb una proporció important de fibres llargues, es podien pentinar i filar per a fabricar fils de qualitat més baixa. Aquests fils es podien teixir en teles relativament atapeïdes (teixits d'estopa) o més aviat grolleres (arpilleres).[3][4][5][6]

Calafatament modifica

Una de les matèries bàsiques dels calafats era l'estopa. Generalment de cànem, però també de lli o d'espart. Quan el sisal, l'abacà, el jute, la fibra de coco i altres fibres forasteres es popularitzaren, es pogué emprar l'estopa d'aqueixos materials (a Europa i en els països d'origen).[7][8]

Lampisteria modifica

En lampisteria i molts camps de la indústria cal assegurar unions de canonades, accessoris i altres dispositius de manera que siguin estanques al pas de diversos líquids o gasos. Aquest és l'objecte de les unions segellades i de les juntes d'estanquitat. En sistemes domèstics, les úniques unions a considerar són les unions fixes. En una unió "fixa" o estàtica, cal assegurar l'estanquitat entre dos elements immòbils entre sí. La solució tradicional era un cordonet d'estopada sense trenar ni filar. Quan la rosca s'estrenyia la unió quedava estanca.[9]

 
Cinta de PTFE per a fer estanca una unió roscada. Antigament s’emprava un cordó d’estopa

Indústria en general i construcció naval modifica

A més de les unions estàtiques, hi ha casos industrials en els que cal una estanquitat entre peces amb moviment relatiu (estanquitat dinàmica). N'hi ha de dues menes: tiges amb moviment longitudinal bidireccional i arbres amb moviment rotatiu (vàlvules amb obturador rotatiu, bombes i arbres d'hèlice. La solució tradicional es basava en l'estopa i els dispositius emprats s'anomenaven estopades o caixes d'estopades.[10][11]

 
Secció d’un injector de vapor per a l’alimentació de l’aigua de la caldera d'una locomotora. El dibuix mostra tres estopades (de femella exterior roscada). La primera estopada és la de la tija que acciona l'injector (dalt/esquerra). La segona (per sota de l'anterior en el dibuix) és la de la tija de la vàlvula de vapor. La tercera és petita i pot ignorar-se (en aquesta descripció).
  •  
    Cordó de grafit de secció quadrada. Antigament era d'estopa.
  •  
    Aspecte general d'una caixa d'estopades (del tipus brida i dos perns roscats)
  •  
    Brida abans de comprimir l'estopada
  •  
    Brida comprimint l'estopada

El principi d'una estopada és relativament senzill. Es tracta de fer passar la tija o l'arbre per l'interior d'un allotjament de secció circular i de diàmetre sensiblement més gran que la tija/arbre (L'allotjament o caixa d'estopades forma part de l'element estàtic del conjunt). L'espai lliure que queda entre la tija/arbre i la caixa d'estopades s'omple d'estopa impregnada de greix (Aquesta estopa pot adoptar la forma de cordó cargolat al voltant de la tija/arbre o muntar-se en forma d'anells tallats superposats). El fons de la caixa té un diàmetre ajustat al de la tija/arbre i presenta una part plana en forma de corona circular. Una peça metàl·lica en forma d'anell (pitjador), que es munta envoltant la tija/arbre, pot desplaçar-se lliurement. Qualsevol sistema que permeti desplaçar el pitjador permetrà que aquest darrer comprimeixi l'estopa fins a aconseguir el grau d'estanquitat desitjat. (Generalment el pitjador és obligat per una femella exterior o un sistema format per una brida i dos perns roscats amb femelles o similar). Resumint: una estopada està formada per estopa impregnada de greix, comprimida dins d'una caixa d'estopades. L'estopada permet el moviment de la tija o arbre però dificulta molt el pas de líquids i gasos a pressió.

Botzina d'hèlix d'un vaixell modifica

El cas de l'arbre de l'hèlix d'un vaixell és molt semblant al d'una bomba hidràulica rotativa. Una caixa d'estopades permet el gir de l'arbre impedint l'entrada d'aigua a l'interior del vaixell.[12][13] És freqüent la denominació "premsa-estopes" per a tot el conjunt de la caixa d'estopades.[14]

Material de farciment modifica

Abans de les escumes elàstiques sintètiques els fabricants de mobles i els tapissadors podien usar l'estopa com a material de farciment.

Construcció modifica

L'estopa era un material tradicionalment emprat per a reforçar el guix. En elements constructius, decoratius i en escultures. Els elements constructius es podien fabricar en obra o ser prefabricats en un obrador o factoria.[15][16] Una denominació forastera del materials compost de "guix i estopa" és "staff".[17][18]

Veterinària modifica

Per a fer pegats o curar ferides, l'estopa era usada pels antics manescals.[19][20]

Llànties, espelmes i fogons modifica

Els blens de moltes llànties no eren altre que un cordó d'estopa (embolicat grollerament o trenat). Aquesta propietat de l'estopa la feia molt adequada per a fer-ne blens prims d'espelmes o algunes varietats de torxes amb blens molt gruixuts. Un cas semblant eren les metxes amples i planes (o tubulars) d'algunes làmpades de petroli i d'alguns fogons de petroli o alcohol.[21][22][23][24]

Metxes modifica

En molts casos, el component principal de moltes metxes (artilleria, arcabusseria, pirotècnia, càrregues explosives, antigues mines, antigues granades de mà…) era l'estopa. Generalment de lli o cànem. El cordó s'impregnava amb diversos additius depenent de la velocitat de combustió desitjada.[25][26][27][28][29]

Referències modifica

  1. ↑ DCVB: Estopa.
  2. ↑ Revista de España. Tip. de Ricardo Fé, 1872, p. 173–. 
  3. ↑ Carme Morell i Montadi. La Famosa comèdia de la gala està en son punt: edició i estudi. L'Abadia de Montserrat, 1986, p. 125–. ISBN 978-84-7202-821-0. 
  4. ↑ Encyclopedia metódica. Fábricas, artes y oficios. en la Imprenta de Sancha, 1794, p. 1–. 
  5. ↑ Miguel de Cervantes Saavedra. Trabajos de Persiles y Sigismunda,1: historia setentrional. en casa de Lanuza, Media y C., 1827, p. 99–. 
  6. ↑ Un Nido de palomas. Impr. Española, 1865, p. 99–. 
  7. ↑ Maria Block; Varis Bokalders The Whole Building Handbook: "How to Design Healthy, Efficient and Sustainable Buildings". Routledge, 9 febrer 2010, p. 93–. ISBN 978-1-136-54328-9. 
  8. ↑ Code of Federal Regulations: 1949-1984. U.S. General Services Administration, National Archives and Records Service, Office of the Federal Register, 1967, p. 782–. 
  9. ↑ Dolores Aleixandre; Comin, Toni; Juan Martín Velasco Avui, l'evangeli en el món. Centro De Pastoral Liturgic, 2004, p. 42–. ISBN 978-84-9805-003-5. 
  10. ↑ Glenn M. Tillman. Basic Mechanical Maintenance Procedures at Water and Wastewater Plants. CRC Press, 23 agost 1991, p. 82–. ISBN 978-0-87371-429-7. 
  11. ↑ G. K. Sahu. Pumps: Rotodynamic and Positive Displacement Types : Theory, Design and Applications. New Age International, 2000, p. 162–. ISBN 978-81-224-1224-6. 
  12. ↑ Don Danenberg. How to Restore Your Wooden Runabout: Vol. 2. Voyageur Press, p. 76–. ISBN 978-1-61060-643-1. 
  13. ↑ Mahogany in Scale. Lulu.com, 2007, p. 56–. ISBN 978-0-615-16695-7. 
  14. ↑ Jacinto Herrero Esteban. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 183–. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  15. ↑ C. A. Brebbia. Structural Studies, Repairs and Maintenance of Heritage Architecture XIII. WIT Press, 25 juny 2013, p. 391–. ISBN 978-1-84564-730-8. 
  16. ↑ José Mariano Vallejo. Tratado sobre el movimiento y aplicaciones de las aguas .... M. de Burgos, 1833, p. 561–. 
  17. ↑ Paul Galabru. Tratado de procedimientos generales de construcción: Obras de fábrica y metálicas. Reverte, 1964, p. 156–. ISBN 978-84-291-2032-5. 
  18. ↑ Henri de Parville; Arthur Da Cunha Les Travaux de l'Exposition de 1900. Collection XIX, 26 gener 2016, p. 108–. ISBN 978-2-346-03276-1. 
  19. ↑ William Miles. The Horse's Foot and How to Keep it Sound. Read Books Limited, 26 octubre 2017, p. 111–. ISBN 978-1-4733-4382-5. 
  20. ↑ Nicolás Casas de Mendoza; Guillermo Sampedro Tratado elemental completo de veterinaria. Imp. de Ramón Vergés, Calle de la Greda, 1830, p. 25–. 
  21. ↑ Dizionario Larousse della civiltà romana. Gremese Editore, 2001, p. 126–. ISBN 978-88-8440-106-9. 
  22. ↑ Tomás de Morla. Tratado de artilleria: para el uso de la Academia de Caballeros Cadetes del Real Cuerpo de Artilleria dividido en tres tomos y otro de laminas ... Imprenta de D. Josef Espinosa, 1816, p. 654–. 
  23. ↑ Encyclopedia metódica. Fábricas, artes y oficios. en la Imprenta de Sancha, 1794, p. 1–. 
  24. ↑ D. M. Collantes. Manual del fabricante de velas de sebo, bujías de cera y estearicas, lacre y fósforos. Editorial MAXTOR, 2008, p. 71–. ISBN 978-84-9761-386-6. 
  25. ↑ Instruction théorique et pratique d'Artillerie à l'usage des élèves de l'École militaire de Saint-Cyr. ... Seconde édition, 1842, p. 10–. 
  26. ↑ Gazette de santé. Ballard, 1820, p. 163–. 
  27. ↑ Encyclopédie du dix-neuvième siècle: répertoire universel des sciences, des lettres et des arts. Bureau de l'Encyclopédie du XIXe siècle, 1870, p. 678–. 
  28. ↑ *Dizionario generale di chimica: 8:. Unione tipografico-editrice, 1874, p. 1053–. 
  29. ↑ Tratado de Química aplicada á las artes peculiares del artillero. Imp. de Alejandro Gómez Fuentenebro, 1844, p. 450–. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estopa_(material)&oldid=30677721»