Estora pazyryk

una de les estores més antigues del món

L'estora pazyryk (persa: فرش پازیریک) anomenada de Kurgan núm. 5 o catifa de Gorno-Altaisk, és una de les estores més antigues del món que encara es conserven.[1] La va descobrir al 1949 l'arqueòleg soviètic Serguéi Rudenko a la tomba d'un príncep escita situada a la vall de Pazyryk, al massís de l'Altai de Sibèria. Ara es conserva al Museu de l'Hermitage de Sant Petersburg, Rússia.[2]

Infotaula d'obra artísticaEstora pazyryk

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscatifa Modifica el valor a Wikidata
CreacióSegle V ae
Lloc de descobrimentmassís de l'Altai i Pazyryk burials (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mida200 (alçària) × 183 (amplada) cm
Col·leccióHermitage (Sant Petersburg) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari1687-93 Modifica el valor a Wikidata

Característiques modifica

 
Detall

És una de les troballes més importants de Pazyryk. Les seues dimensions són de 200 × 183 cm i té 3.600 nusos per dm², la qual cosa és una densitat més alta que la majoria de les estores modernes. La catifa està feta amb llana nuada sobre un model de nusos simètrics.[3][4]

El centre de la catifa conté un motiu de llaç o cinta, mentre que a la vora hi ha una processó de cérvols o rens, i en una altra vora guerrers a cavall. Són temes que recorden el pas dels genets nòmades de les estepes.

Origen modifica

L'estora s'ha preservat molt bé perquè es conservà pel gel que es va formar a la tomba després d'una inundació. El seu origen és controvertit; hi ha qui pensa que l'elaboraren els escites, i altres creuen que en foren els perses aquemènides. Una de les hipòtesis és que es realitzà a l'antiga Armènia al voltant de l'any 400 ae. En general, es data del segle V e, encara que alguns estudis recents amb carboni 14 la daten del voltant de 328-200 ae.[4]

Al jaciment s'han trobat objectes de seda i bronze provinents de l'altre costat de la Gran Muralla xinesa. Això demostra que els nòmades siberians tenien relacions amb cultures llunyanes.

Referències modifica

  1. Histoire, www.toutsurlestapis.fr (consulta: 26 de marzo de 2019)
  2. «History of handknotted carpets».
  3. L. Barkova, Le tapis de laine du Kourgane n5 de Pazyryk, www.dossiers-archeologie.com, abril de 1996 (consultada el 26 de marzo de 2019)
  4. 4,0 4,1 Roberta Cortopassi, Roland-Pierre Gayraud, Un fragment d'Istabl 'Antar et les tapis de Fustat, www.ifao.egnet.net, 2008 (consulta: 26 de marzo de 2019)

Bibliografia modifica

  • L. Barkova, Le tapis de laine du kourgane n°5 de Pazyryk en Els Dossiers d'archéologie n.º 212, abril de 1996, ISSN 1141-7137 ISSN 1141-7137 págs. 20-27
  • Frédéric Damgaard, Tapis et tissages: L'art des femmes berbères du Maroc. Editions La Croisée donis chemins, 2009, pàg. 40, ISBN 978-9954102527Llegiu en línia.