Etèocles
Etèocles[1][2][3] (en grec antic Ἐτεοκλῆς) va ser un rei de Tebes, fill d'Èdip i de Iocasta, i germà de Polinices. En algunes tradicions la seva mare és Eurigania en lloc de Iocasta.
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | governant |
| Títol | rei de Tebes |
| Família | |
| Mare | Iocasta |
| Pare | Èdip |
| Fills | Laodamant |
| Germans | Antígona, Polinices i Ismene |
| Altres | |
| Càrrec | rei de Tebes |
Quan es va descobrir l'incest d'Èdip, els seus dos fills el van expulsar de Tebes, però el pare els va maleir i els va dir que moririen l'un en mans de l'altre. Per a esquivar la maledicció els dos germans van decidir regnar alternativament, cadascú durant un any. Etèocles va ser el primer en regnar, i Polinices va marxar de Tebes per voluntat pròpia. Però quan al cap d'un any va tornar a reclamar el reialme, Etèocles s'hi va negar. Polinices es va refugiar a la cort d'Adrast a Argos, i amb ell va organitzar una expedició contra Tebes, la seva pròpia ciutat, l'expedició dels set cabdills.[4] Abans d'iniciar l'assalt, Polinices envià Tideu d'ambaixador per demanar a Etèocles que respecti els pactes fets. Etèocles va insistir en la seva negativa i l'exèrcit d'Adrast es va llançar a l'atac. Els dos germans es van enfrontar en un combat cos a cos tan cruel que tots dos van morir. Després de la victòria dels tebans, Etèocles va rebre una sepultura digna i Polinices va quedar sense honors fúnebres.
A l'època de l'expedició dels epígons, regnava a Tebes un fill d'Etèocles, Laodamant.[5]
Referències
modifica- ↑ Transcripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català
- ↑ La didàctica de l'accentuació del llatí i la seva repercussió en la transcripció al català dels noms clàssics, Joan Alberich i Mariné https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/6532/54057.pdf?sequence=1
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, pàg. 633. ISBN 9788441224223. «Ἑλένη = Hèlena»
- ↑ Èsquil explica l'expedició a la tragèdia Els set contra Tebes.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 181. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 86. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
- Kerényi, Karl: Die Mythologie der Griechen - Die Götter- i Menschheitsgeschichten, dtv, Múnic, 1994. ISBN 3-423-30030-2.
- Grant, Michael i Hazel, John: Lexikon der antiken Mythen und Gestalten. dtv, Múnic, 2004. ISBN 3-423-32508-9.
- von Ranke-Graves, Robert: Griechische Mythologie - Quellen und Deutung. Hamburg, 2001. ISBN 3-499-55404-6.
