Étienne Decroux
Étienne Decroux (19 de juliol de 1898 a París - 12 de març de 1991 a Billancourt, Somme, Picardia, França) va ser actor, mim, director i pedagog teatral. Format amb Jacques Copeau, va ser una de les figures més influents en la creació i desenvolupament del teatre físic.[1][2] Ideològicament, era ateu i anarquista, partidari d'una revolució política i seguidor de Proudhon.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juliol 1898  17è districte de París (França) |
| Mort | 12 març 1991 (92 anys) Boulogne-Billancourt (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | mim, actor de cinema, actor de teatre, coreògraf, actor |
| Activitat | 1932 - 1986 |
   
| |
Reconegut actor de cine i teatre format en l'escola de Jacques Copeau a França, va dedicar la seva vida a la creació d'un teatre on l'actor és el centre i el cos és el seu instrument principal. Autor de nombroses peces, va començar a finals dels anys 60 a ensenyar i desenvolupar la seva tècnica. Molts actors van passar per la seva escola, com ara Jean Louis Barrault, Marcel Marceau, Jessica Lange, Michel Serrault.
Alguns dels seus assistents i estudiants han continuat les seves investigacions i han desenvolupat la tècnica fins als nostres dies. El mim corporal està sent ensenyat en les ciutats més importants de món. N'hi ha escoles a Londres, París, Barcelona, Canadà, etc. A Catalunya hi ha l'escola Moveo, basada específicament en la tècnica Decroux, i l'escola internacional de mim corporal dramàtic, entre d'altres.
Mim i dansa
modificaDecroux va ser contemporani de Martha Graham, i ambdós van cercar crear un codi de posicions "pures" i estandarditzades anàleg al de la dansa clàssica per al mim i la dansa contemporània respectivament. Ell definia el moviment com una successió d'aquestes posicions o "actituds" (en francès, attitude). Decroux havia estudiat dansa clàssica, la coneixia i l'estimava, fins i tot s'havia queixat de les estudiants a actrius del Théâtre du Vieux-Colombier que ho pretenien ser sense tenir coneixement d'aquesta disciplina. En canvi, no tenia gaire coneixement de la dansa moderna i la contemporània, especialment la desenvolupada a partir dels anys setanta.[3][4]
En una època en què, per exemple, Serge Lifar havia publicat el seu Manifest del coreògraf (1935), al qual reclamava l'autonomia de la dansa respecte de les altres arts i la diferenciava de la pantomima, entre d'altres; Decroux també considerava necessari reclamar el mim com a art autònom i separat de la resta d'arts escèniques, especialment de la dansa. Per a Decroux, en les seves paraules, "el ballarí i el mim són sempre germans traïdors".[3]
Filmografia
modifica- DVD - "Enfin voir Etienne Decroux bouger" Zone 0 /Pal (francès)
- Book - "Le Silence des Mimes Blancs" by D. Dobbels sur l'histoire du mime de Debureau à Decroux (144 pages) (francès)
Citacions
modifica- Allò que caracteritza el nostre món és que està assegut.
- El mim corporal s'aixeca, gaudeix representant el món,
- ser mim és ser un militant, un militant del moviment en un món que está assegut.
Referències
modifica- ↑ Through the Body: A Practical Guide to Physical Theatre, Dymphna Callery. Routledge, 2001. ISBN 9781854596307 (anglès)
- ↑ Physical theatre Arxivat 2013-10-24 a Wayback Machine. The Academy Literature and Drama Website (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Étienne Décroux, Paraules sobre el mim, editat per l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 2008. ISBN 9788498032680 (català)
- ↑ "Com poden pensar que es pot practicar el mim sense un estudi previ de la dansa clàssica, que d'altra banda l'escola posa a la seva disposició?", 1939