Etiqueta d'eficiència energètica
L'etiqueta d'eficiència energètica o etiqueta energètica és una fitxa destinada al consumidor que resumeix les característiques d'un producte, en particular la seva despesa energètica, amb la finalitat de facilitar l'elecció entre els diferents models.[1]
L'eficiència energètica dels aparells s'avalua en termes de classes d'eficàcia energètica senyalats de l'A++ a la G. La classe A++ és aquella amb un rendiment òptim, la G la menys eficaç. Però totes les categories d'aparells no comporten pas encara les classes A+ i A++. El nombre de classes d'eficàcia actualment en són set.
En en cas dels electrodomèstics, l'eficiència energètica està fortament influïda per l'eficiència elèctrica.
Introduït el 1992 per la major part dels aparells electrodomèstics, aquest principi després s'ha estès a altres dominis com els dels automòbils i l'immobiliari. El nom de cada segment d'eficiència s'anomenava amb les lletres de l'alfabet ordenades. Des de la màxima eficiència, A, fins a la menor eficiència, G. Cada fracció tenia un color assignat, tal com es veu en les imatges.
Context jurídic
modificaSegons la directiva 92/75/CEE del Consell de data 22 de setembre de 1992, la major part dels electrodomèstics i làmpades elèctriques han de dur una etiqueta energètica.[2] L'objectiu d'aquesta Directiva és permetre l'harmonització de les mesures nacionals sobre la publicació, sobretot mitjançant l'etiquetatge i la informació del producte, d'informació sobre el consum d'energia i d'altres recursos essencials, i informació addicional sobre determinats tipus d'electrodomèstics, permetent així als consumidors triar aparells més eficients energèticament.[3] L'any 1993 hom va crear una etiqueta universal amb set segments consecutius corresponents a eficiència energètica.[4]
En principi els aparells domèstics que els fabricants estaven obligats a etiquetar eren: Refrigeradors, congeladors i combinacions; rentadores, assecadores i combinacions; rentaplats; forns; escalfadors d'aigua i aparells d'emmagatzematge d'aigua calenta; fonts d'il·luminació; aparells d'aire condicionat i bombes de calor.
A partir de 2011 una nova Directiva europea va decidir implantar una nova etiqueta energètica.
Etiqueta
modificaLes etiquetes energètiques tenen almenys quatre parts:
Referències
modifica- ↑ «Etiqueta d'eficiència energètica». Institut valencià de competitivitat empresarial. Arxivat de l'original el 2021-12-20. [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ «Ecoconsells. FITXA Núm. 8 – MAIG 2004 CONEIXES L'ETIQUETA D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA?». Universitat de Barcelona, maig 2004. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «On the indication by labelling and standard product information of the consumption of energy and other resources by household appliances even where these are sold for non-household uses» (en anglès). Official Journal L 297, 13/10/1992 P. 0016 - 0019, 22-09-1992, pàg. 16-19. «L'objectiu d'aquesta Directiva és permetre l'harmonització de les mesures nacionals sobre la publicació, sobretot mitjançant l'etiquetatge i la informació del producte, d'informació sobre el consum d'energia i d'altres recursos essencials, i informació addicional sobre determinats tipus d'electrodomèstics, permetent així als consumidors triar aparells més eficients energèticament. La present Directiva s'aplicarà als següents tipus d'aparells domèstics, encara que es venguin per a usos no domèstics:...»
- ↑ Fernández Muerza, Alex. «Nueva etiqueta para ahorrar energía en electrodomésticos. Se añaden niveles de eficiencia para reducir el consumo eléctrico y el impacto en el medio ambiente» (en castellà). Cosum-Eroski, 27-05-2010. [Consulta: 17 juny 2020].
Enllaços externs
modifica- La nouvelle étiquette-énergie européenne
- (francès) (anglès) Campagne européenne Display pour l'amélioration de l'efficacité énergétique des bâtiments municipaux
- (francès) Logiciel pour la création et l'insertion d'étiquettes énergétiques dans un document