Ettore Romagnoli

escriptor i hel·lenista italià

Ettore Romagnoli (Roma, 11 de juny de 1871 - Roma, 1 de maig de 1938), fou un hel·lenista i literat italià.

Infotaula de personaEttore Romagnoli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juny 1871 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1938 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza - laurea (–1893) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, crítica literària i llibret Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócrític literari, literat, escriptor, llibretista, hel·lenista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pavia (1918–1935)
Universitat de Pàdua (1908–1918)
Universitat de Catània (1905–)
Universitat de Roma La Sapienza (1900–)
Museo dell'Arte Classica (fr) Tradueix
Liceo classico Ennio Quirino Visconti
Università popolare di Milano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Musicbrainz: f4019a8e-49f6-49aa-89e8-d47f938c05fb Project Gutenberg: 35926 Modifica el valor a Wikidata

Es llicencià el 1893, i durant la seva llarga carrera va ensenyar com docent universitari, primer a Catània, i després també a Roma i Milà. Es feu cèlebre com a assagista i crític literari, traduint diverses obres gregues (entre les altres, les tragèdies d'Eurípides, Èsquil i Sòfocles, les comèdies d'Aristòfanes, la Ilíada i l'Odissea d'Homer). Va escriure també obres de crítica literària, recopilacions de poesies, novel·les i assaigs d'argument teatral, i compongué també les músiques per alguns seus muntatges d'obres teatrals gregues per les temporades del Teatre grecoromà de Siracusa. Va ser Acadèmic d'Itàlia des del 1929. Va morir a Roma el 1938. Amant de Sicília, bressol de la civilització grega a Itàlia, es retirava sovint a Terranova de Sicília (avui Gela), ciutat natal de la seva esposa.[1] Va ser iniciat en la maçoneria el 19 de març de 1903 en la Lògia Venti settembre de Roma i el 21 de gener de 1904 esdevingué mestre maçó.[2]

Referències modifica

  1. Vittore Buzzi, Claudio Buzzi.
  2. Vittorio Gnocchini, L'Italia dei Liberi Muratori, Erasmo ed., Roma, 2005, p. 238.