Eugeni de Toledo (màrtir)

Sant Eugeni de Toledo és un sant màrtir llegendari, venerat a l'Església catòlica, especialment a Toledo. Segons la tradició n'havia estat el primer bisbe. La seva festivitat se celebra el 15 de novembre. En realitat, no va existir: es tracta d'un dels habituals desdoblaments de personalitats reals que es van donar a l'Edat mitjana.[1] En aquest cas, el sant Eugeni màrtir s'originà a partir del real Sant Eugeni de Toledo, bisbe de Toledo mort el 657, la festivitat del qual se celebrava el dia 13 de novembre per evitar la coincidència.

Infotaula de personasant Eugeni de Toledo, màrtir
TristanEugenio.jpg
Degollació de S. Eugeni, per Luis Tristán, s. XVI (Palacio Episcopal de Toledo) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEugenius
Mitjan segle I
Segons la tradició, Roma
MortAl final segle I dC Modifica el valor a Wikidata
París (França)
SepulturaCatedral de Toledo 
Dades personals
Es coneix perSant inexistent, creat a partir d'una confusió amb Sant Eugeni de Toledo
bisbe, màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
BeatificacióVenerat a Toledo i França s. IX o X
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeToledo
Festivitat15 de novembre
IconografiaCom a bisbe

Origen de la confusióModifica

Sant Eugeni de Toledo havia estat enterrat a Toledo, però al segle viii el seu cos fou portat a França per evitar-ne la profanació pels musulmans que s'apropaven a la ciutat. Després d'ésser al monestir de Deuil, fou traslladat a l'abadia de Saint-Denis, on una làpida marcava la tomba amb una inscripció que en deia el nom i el fet que havia estat bisbe de Toledo. La seva memòria, però, va quedar en l'oblit.

A mitjan segle ix, un monjo, probablement de Deuil, va redactar la Passio Sancti Eugenii[2] on, per explicar la presència de les restes del sant a Saint-Denis, situa Sant Eugeni al segle i i el fa deixeble de Sant Dionís de París: així s'explicaria que se n'enviés el cos a l'abadia. La difusió d'aquesta vida va fer que s'acceptés acríticament i va fer que s'incloguessin al santoral dues figures que, en realitat, corresponien a una mateixa persona: d'una banda, el "nou" Sant Eugeni del segle i,[3] i de l'altre, el sant real del segle VII. A més, en considerar que el primer havia existit i havia estat el primer bisbe Eugeni de Toledo, el sant del segle vii va ser designat com a Eugeni III de Toledo, quan en realitat n'era Eugeni II.

LlegendaModifica

La vida de Sant Eugeni màrtir és totalment llegendària i sense fonament històric. La Passio del segle ix parteix de la llegenda de Dionís de París que, també erròniament identificat amb Dionís l'Areopagita, s'havia situat com a bisbe del segle i i deixeble de Sant Pau de Tars. Dionís, a Roma, és enviat pel papa Climent a predicar a la Gàl·lia, juntament amb un grup de preveres que l'ajudaran: entre ells, un jove ciutadà romà anomenat Eugeni.

El grup va arribar a Arle i allí va dispersar-se, anant cadascú a una ciutat diferent.[4] Dionís, amb Eleuteri i Rústic, va a París i Eugeni és enviat a Toledo. Hi arriba i comença la seva predicació, producte de la qual és una primera comunitat cristiana, de la qual esdevé el primer bisbe.

No obstant això, Eugeni vol tornar a veure el seu mestre Dionís i viatja a París. Regnava llavors Domicià, el prefecte del qual, Fescenní Sisini havia fet executar Dionís feia poc. Eugeni, en saber-ho, assumeix la direcció de la comunitat cristiana de París i continua la tasca de Dionís. Assabentat el prefecte, el fa capturar. No vol renunciar a la seva fe, tot i ser torturat, i és condemnat a mort, essent decapitat poc després.

El cos n'és llençat al llac Marchais, on és durant segles, però miraculosament incorrupte. Inspirat per Déu, Ercold el recupera cap al segle vii, portant-lo a l'abadia de Saint-Denis per ésser-hi sebollit. No obstant això, no pot fer-ho i el cos és enterrat a Deuil, a la seva finca. Amb el temps, va aixecar-s'hi un santuari, on van tenir lloc nombrosos miracles per intercessió del sant.

Finalment, davant del perill de les invasions normandes, el cos d'Eugeni va ser portat a Saint-Denis, on va quedar-s'hi. El 1148, el bisbe Raimundo de Toledo va visitar Saint-Denis i va trobar-hi la tomba del sant bisbe, que havia estat totalment oblidat a Castella. Des de llavors, comencen gestions per a portar el sant cos a Toledo: la mediació d'Alfons VII de Castella va fer que l'abadia donés a Toledo el braç dret del sant, que el 1156 és col·locat a la Catedral.

Finalment, Felip II d'Espanya va aconseguir les restes completes del sant, que el 18 de novembre de 1565 van arribar a la catedral de Toledo, essent instal·lades en una urna d'argent obra de Nicolás de Vergara i Francisco Merino, acabada el 1569.

NotesModifica

  1. Era un procés habitual; en són exemples els sants "duplicats": Genís d'Arle i Genís de Roma, Sever de Ravenna i Sever de Barcelona, Eulàlia de Mèrida i Eulàlia de Barcelona, Anastasi de Pèrsia i Anastasi de Lleida, etc. (el primer és, sempre, el sant real i el segon el creat a partir seu).
  2. S'inspira directament en la Passio Sancti Dyonisii d'Hilduí de Saint-Denis, del 836.
  3. El Martirologi romà deia: "A Toledo, d'Espanya, la commemoració de Sant Eugeni, bisbe, que, consumat a la rodalia de París el curs de la seva vida, va obtenir la corona de la glòria".
  4. Marcial a Llemotges, Sadurní a Tolosa, Marcel a Bourges i Règul a Sens.