Eugenia Viñes i Cases

aristòcrata i benefactora espanyola

Eugenia Viñes i Cases, va ser la promotora de l'Asil de La nostra Senyora del Carme, que es va construir a la vora del mar Mediterrani, en el límit entre les platges del Cabanyal i de la Malvarrosa.

Infotaula de personaEugenia Viñes
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1923 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementeri del Cabanyal Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitatespanyola
Activitat
Ocupacióaristòcrata i benefactora

Find a Grave: 79357739 Modifica el valor a Wikidata

Eugenia Viñes era filla de Vicente Viñes Roig, persona molt vinculada a la història del Cabanyal, que, al costat de Simón Cases (el seu futur sogre i avi d'Eugenia), Francisco García Tormos (fundador dels «Parrantes»), Ramón Palau Belenguer (fundador del Teatre Les Delícies), els «bueyeros» Juan Bautista Serra Cano i Vicente Serra Cubells i el secretari Peregrín Cerveró Domingo (alcalde del Poble Nou de la Mar) va formar una societat anomenada La Protectora, abans de la constitució de les societats de pesca i auxili mutu Marina Auxiliante i Progrés Pescador. Vicente Viñes era propietari d'un bestiar de bous i a més ajudava econòmicament, a través del préstec de diners (pràcticament sense interessos), als nous patrons per adquirir les seves «parelles» (dues barques) de bou i els bous els hi havien de llogar a ell. El 1866 de la fusió de les societats la Marina (de Juan Bautista Isaac i Félix Lacomba) i La Protectora (de Viñes), sorgeix la societat nova societat anomenada la Marina Auxiliante. La fortuna pecuniar que va heretar del seu pare provenien del tràfic d'esclaus entre 1845 i 1866. En va parlar amb el seu confessor Luis Navarro que li hauria aconsellat «purificar»-lo amb la creació de l'asil,[cal citació] explotat per les germanes de la Congregació Hospitalària del Sagrat Cor de Jesús, branca femenina de l'Orde de Sant Joan de Déu.[1]

Les obres de la construcció de l'asil (per tractar nenes amb deficiències físiques, raquítiques, escrofulosas i òrfenes pobres, encara que amb el temps ha anat canviant d'activitat, en adaptar-se a les necessitats de cada moment, edificat sobre un terreny de propietat d'Eugenia Viñes, cedit per a tal propòsit; que van ser un gran esdeveniment per a la ciutat de València, es van iniciar el 31 d'agost del 1916 i es van acabar el 16 de juliol del 1919, dia en què va ser inaugurat el conegut com a Asil de La nostra Senyora del Carmen.[1][2]

Va morir el 10 de desembre del 1923, considerada aleshores una persona de gran caritat.[1] Actualment a la ciutat de València, a més d'un carrer dedicat al seu nom[3] existeix una estació de tramvia, de les línies 4 i 6 de l'empresa Metrovalència que també porta el seu nom que es va inaugurar el 21 de maig del 1994.[cal citació]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Sanchís Pallarés, Antonio. «Entrada al segle XX». A: Història del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França. Extrets publicats per la plataforma Salvem el Cabanyal. 
  2. «Hermanas Hospitalarias continuará su labor en Valencia durante 75 años más» (en castellà).[Enllaç no actiu]
  3. 39° 28′ 24.02″ N, 0° 19′ 31.81″ O / 39.4733389°N,0.3255028°O / 39.4733389; -0.3255028

Bibliografia modifica

  • Sanchis Pallarés, Antonio. Història del Cabanyal: Poble Nou de la Mar 1238-1897. València: Javier Boronat, 1997. ISBN 8486566126.