Eugenia Viñes i Cases
Eugenia Viñes i Cases, va ser la promotora de l'Asil de La nostra Senyora del Carme, que es va construir a la vora del mar Mediterrani, en el límit entre les platges del Cabanyal i de la Malvarrosa.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX  València |
| Mort | 10 desembre 1923 València |
| Sepultura | Cementeri del Cabanyal |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | espanyola |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata i benefactora |
 | |
Eugenia Viñes era filla de Vicente Viñes Roig, persona molt vinculada a la història del Cabanyal, que, al costat de Simón Cases (el seu futur sogre i avi d'Eugenia), Francisco García Tormos (fundador dels «Parrantes»), Ramón Palau Belenguer (fundador del Teatre Les Delícies), els «bueyeros» Juan Bautista Serra Cano i Vicente Serra Cubells i el secretari Peregrín Cerveró Domingo (alcalde del Poble Nou de la Mar) va formar una societat anomenada La Protectora, abans de la constitució de les societats de pesca i auxili mutu Marina Auxiliante i Progrés Pescador. Vicente Viñes era propietari d'un bestiar de bous i a més ajudava econòmicament, a través del préstec de diners (pràcticament sense interessos), als nous patrons per adquirir les seves «parelles» (dues barques) de bou i els bous els hi havien de llogar a ell. El 1866 de la fusió de les societats la Marina (de Juan Bautista Isaac i Félix Lacomba) i La Protectora (de Viñes), sorgeix la societat nova societat anomenada la Marina Auxiliante. La fortuna pecuniar que va heretar del seu pare provenien del tràfic d'esclaus entre 1845 i 1866. En va parlar amb el seu confessor Luis Navarro que li hauria aconsellat «purificar»-lo amb la creació de l'asil, explotat per les germanes de la Congregació Hospitalària del Sagrat Cor de Jesús, branca femenina de l'Orde de Sant Joan de Déu.[1]
Les obres de la construcció de l'asil (per tractar nenes amb deficiències físiques, raquítiques, escrofulosas i òrfenes pobres, encara que amb el temps ha anat canviant d'activitat, en adaptar-se a les necessitats de cada moment, edificat sobre un terreny de propietat d'Eugenia Viñes, cedit per a tal propòsit; que van ser un gran esdeveniment per a la ciutat de València, es van iniciar el 31 d'agost del 1916 i es van acabar el 16 de juliol del 1919, dia en què va ser inaugurat el conegut com a Asil de La nostra Senyora del Carmen.[1][2]
Va morir el 10 de desembre del 1923, considerada aleshores una persona de gran caritat.[1] Actualment a la ciutat de València, a més d'un carrer dedicat al seu nom[3] existeix una estació de tramvia, de les línies 4 i 6 de l'empresa Metrovalència que també porta el seu nom que es va inaugurar el 21 de maig del 1994.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sanchís Pallarés, Antonio. «Entrada al segle XX». A: Història del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França. Extrets publicats per la plataforma Salvem el Cabanyal.
- ↑ «Hermanas Hospitalarias continuará su labor en Valencia durante 75 años más» (en castellà).[Enllaç no actiu]
- ↑ 39° 28′ 24.02″ N, 0° 19′ 31.81″ O / 39.4733389°N,0.3255028°O
Bibliografia modifica
- Sanchis Pallarés, Antonio. Història del Cabanyal: Poble Nou de la Mar 1238-1897. València: Javier Boronat, 1997. ISBN 8486566126.