Eugenio Suárez Gómez

Eugenio Suárez Gómez (Daimiel, 10 de maig de 1919 - Avilés, 30 de desembre de 2014) va ser un periodista, empresari i escriptor espanyol.[1]

Infotaula de personaEugenio Suárez Gómez
Biografia
Naixement10 maig 1919 modifica
Daimiel (Ciudad Real) modifica
Mort30 desembre 2014 modifica (95 anys)
Avilés (Astúries) modifica
Dades personals
FormacióColegio Nuestra Señora del Pilar modifica
Activitat
OcupacióEscriptor i periodista modifica
GènereNovel·la modifica

BiografiaModifica

Va néixer en 1919 a Daimiel (Ciudad Real), on el seu pare exercia de metge. Poc després la seva família es va traslladar a Madrid, ciutat en la qual ell va estudiar al Colegio Nuestra Señora del Pilar. Es va afiliar a Falange Espanyola i durant la Guerra Civil Espanyola va col·laborar amb els diaris El Diario Vasco i Fe i amb les revistes Fotos i La ametralladora. Posteriorment va formar part de la redacció del diari Ya.

El 1943, amb tot just 24 anys, va ser enviat com a corresponsal a Hongria, durant dos anys crucials de la Segona Guerra Mundial i on va poder comprovar la barbàrie nazi, a més de ser testimoni de l'ajuda humanitària prestada pel funcionari espanyol Ángel Sanz-Briz. Aquesta experiència es veuria reflectida en el seu llibre Corresponsal en Budapest, publicat el 1946. Ja de tornada a Madrid, va ser redactor cap del diari Tajo i redactor de Radio Nacional de España. El 1952 va fundar i va dirigir El Caso, setmanari especialitzat en notícies de successos que va arribar a tenir un tiratge de 400.000 exemplars. A més va ser corresponsal a Madrid de la revista Paris Match i el 1956 va fundar Sábado Gráfico, setmanari que va començar com a revista del cor i va acabar com a revista general d'actualitat, desapareguda el 1983. Entre 1957 i 1964 va dirigir l'agència Jordán. Una altra de les seves creacions va ser El Cocodrilo, publicació humorística apareguda al maig de 1984 i desapareguda el 1986.

Va ser vicepresident de la secció espanyola de l'Associació de Periodistes Europeus i va rebre, entre altres, el Premi Luca de Tena (1983), Premi César González-Ruano (1994) i el Premi Rodríguez Santamaría (2003), atorgat per l'Associació de la Premsa de Madrid. Va residir a Salinas (Astúries) i va morir el 30 de desembre de 2014 a l'Hospital San Agustín d'Avilés als 95 anys.[2][3]

ObresModifica

  • Corresponsal en Budapest, Ediciones Aspas (1946). Reeditado en 2007 por la Fundación Mapfre.
  • El Caso cerrado: Memorias de un antifranquista arrepentido, Editorial Oberón (2005)

ReferènciesModifica


Premis i fites
Precedit per:
Federico Jiménez Losantos
Los toros de Guisando
Premi César González-Ruano
1993
Succeït per:
Alfonso Ussía
La pasajera