L'European Space Operations Centre (ESOC) opera un seguit d'estacions terrestres de seguiment per a l'Agència Espacial Europea (ESA) conegut com la xarxa European Space Tracking (ESTRACK). Les estacions donen suport a diverses naus de l'ESA i faciliten les comunicacions entre els operadors de terra i les sondes científiques com el XMM-Newton i la Mars Express. Altres xarxes semblants inclouen la Deep Space Network de la NASA (Estats Units), el Indian Deep Space Network, el Chinese Deep Space Network, i el Soviet Deep Space Network.

Infotaula d'organitzacióESTRACK
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusnetwork of spacecraft communication facilities (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Propietat deAgència Espacial Europea Modifica el valor a Wikidata
Format per
Localització geogràfica
Map
L'estació d'ESTRACK a Redu, Bèlgica

Composició

modifica
 
Ubicacions de les estacions ESTRACK de l'ESA en el mapamundi
 
Centre de control ESTRACK a l'ESOC

Com a centre de control ESTRACK a l'ESOC, la xarxa consisteix en nou estacions de l'ESA i quatre més d'altres organitzacions. Aquestes estacions són:

Estacions de l'ESA

modifica

Estacions cooperants

modifica

Antenes

modifica

Cada estació ESTRACK és diferent, donant suport a diverses missions, algunes comparint-les. La xarxa ESTRACK consisteix en almenys:

  • Dos antenes de 35 metres de diàmetre (Nova Norcia i Cebreros), amb una tercera (Malargüe) en construcció.
  • Set de 15 metres de diàmetre
  • Una de 13 metres de diàmetre
  • Una de 12 metres de diàmetre
  • Una de 5,5 metres de diàmetre
  • Sis antenes GPS-TDAF

També hi ha almenys onze antenes més petites amb mides de 9,3 a 2,5 metres. Les antenes són operades remotament a distància des del Centre de Control d'ESTRACK (ESTRACK Control Centre o ECC) ubicat a l'ESOC.

En el 17 de gener de 2008, l'estació de 5,5 metres en el Monte das Flores (Cim de les Flors), Santa Maria (Açores) va esdevenir l'última estació en unir-se al sistema ESTRACK.[1] L'estació pot ser usada per rastrejar els llançaments dels Ariane i també és capaç de seguir els Vega i Soiuz, que aviat operaran a la base espacial de l'ESA a Kourou, Guaiana Francesa.

La construcció i posada en marxa d'una tercera antena de 35 metres s'està duent a terme en una zona a 30 km al sud de la ciutat de Malargüe a la província de Mendoza de l'Argentina. Ubicat a aproximadament 120 graus del parell d'antenes existents de 35 metres, podrà cobrir contínuament el cel en 360 graus per a missions a l'espai profund a principis de 2013.[2]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica