Eusebi de Cesarea

escriptor grecocristià del segle IV
(S'ha redirigit des de: Eusebi de Cesàrea)

Eusebi de Cesarea (en llatí Eusebius Pamphilii Caesariensis, en grec Εὐσέβιος) (Palestina, circa 265 - Cesarea?, 339) Bisbe de Cesarea i pare de la història de l'Església. És conegut també amb el sobrenom de Pàmfil (Παμφίλου) per la seva amistat i el seu respecte a Pàmfil, prevere de Cesarea.

Infotaula de personaEusebi de Cesarea
Eusebius of Caesarea.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 265 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cesarea de Palestina (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Mortmaig 339 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Cesarea de Palestina (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe catòlic
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAncient Greeks (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióOrtodoxia oriental Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTeòleg, Escriptor, Clergue, Historiador de l'Església, Sacerdot, Historiador Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat tardana Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDoroteu de Tir Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Va néixer a Palestina, aproximadament el 265,[1] cap al final del regnat de l'emperador Gal·liè. Va estudiar tota la seva joventut, sent deixeble de Doroteu de Tir d'Antioquia, que li ensenyà les teories exegètiques. Es traslladà a Cesarea per ajudar el bisbe Agapi, que el va ordenar prevere.[2] Vivint en aquella ciutat, va començar a estudiar la Bíblia i, en la dècada de 280, quan Pàmfil de Beritos va arribar a Cesarea, van intentar reesciure la Septuaginta científicament, basant-se en textos d'Orígenes.

A la dècada de 290 va començar a treballar en la seva obra més important, la Història eclesiàstica, una història narrativa de l’Església i de la comunitat cristiana des de l’època apostòlica fins a l’època d’Eusebi, i al mateix temps, va treballar en la seva Crònica, un calendari universal d’esdeveniments des de la Creació fins a l’època d’Eusebi. Va completar les primeres edicions de la Història i Crònica eclesiàstiques abans del 300.[3]

El 296 va veure Dioclecià i Constantí I el Gran, de visita a Palestina. El 307, Pàmfil fou empresonat en virtut de les disposicions de l'Edicte de Dioclecià del 303, però Eusebi continuà la feina i va cuidar el bisbe amb dedicació durant dos anys, al final dels quals Pàmfil va patir el martiri. Va fugir a Tir, on fou ben rebut pel bisbe Paulí, i després a Egipte, on fou perseguit i va acabar empresonat.

Després del seu alliberament va tornar a Cesarea. Aproximadament el 313 va succeir Agapi com a bisbe de Cesarea. En aquells temps va començar a propagar-se l'arrianisme i Arri va demanar-li protecció. Convocat el primer Concili de Nicea, Eusebi va llegir el panegíric a l'emperador Constantí i es va asseure a la seva dreta, es mostrà moderat amb l'arrianisme i va presentar el seu credo[4] però finalment acceptà Credo de Nicea antiarrià.[5] Es va mantenir però proper a les tesis d'Arri i en contra del dogmatisme manifestat per Sant Atanasi d'Alexandria, i era íntim amic i partidari d'Eusebi de Nicomèdia, bisbe de Beirut i també defensor d'Arri.

Es guanyà el favor de l'emperador Constantí I el Gran, que l'autoritzà a presidir el Concili de Tir. Eusebi va conservar l'amistat de l'emperador fins a la seva mort. Li fou ofert el patriarcat d'Antioquia a la mort d'Eustaci, però va rebutjar el càrrec. Morí, profundament respectat, el 339.

ObresModifica

  • Arran de les persecucions de Dioclecià i Galeri, se centrà en les biografies de màrtirs cristians.
  • Amb la controvèrsia de l'arrianisme, escrigué sobre qüestions dogmàtiques.
  • Quan el cristianisme esdevé religió oficial de l'Imperi Romà, es dedica a escriure pamflets per a l'emperador.
 
Índex dels Evangelis segons Eusebi de Cesarea

Les seves grans obres són:

  • χρονικὰ παντοδαπῆς ἱστορίας Chronica Pantodapes historias (en català Crònica), dividit en dos llibres:[6]
    • χρονογραφία Chronographia (en català Annals), on parla de diversos pobles antics, com els caldeus, els hebreus, els medes i els perses. Es basa en textos de Sext Juli Africà.
    • Chronikoi kanones (χρονικὰπαντοδαπῆς ἱστορίας), en català Cànons cronològics, en llatí Chronicons, un catàleg de governants des de l'època d'Abraham.
  • Història de l'Església (ἐκκλησιαστικὴ ἱστορία) en deu llibres. L'obra es va acabar en vida de Flavi Juli Crisp abans del 326.
    • Llibre I: introducció detallada sobre Jesucrist.
    • Llibre II: la història de l'època apostòlica, des de la Caiguda de Jerusalem fins a Titus.
    • Llibre III: l'època després de Trajà.
    • Llibre IV i V: el segle ii.
    • Llibre VI: el període de Septimi Sever a Deci.
    • Llibre VII i VIII: historial de les persecucions de Dioclecià.
    • Llibre IX: Història de la victòria de Constantí I el Gran sobre Maxenci a l'occident i sobre Maximí a l'orient.
    • Llibre X: El restabliment de les congregacions i la rebel·lió i conquesta de Licini I.

on s'ocupa de:

    • la successió dels bisbes en els sínodes principals
    • la història dels doctors de l'Església
    • la història de les heretgies
    • la història dels jueus
    • les relacions amb els pagans
    • els màrtirs.

Altres obres

  • Epístola a Esmirna sobre el martiri de Policarp d'Esmirna.
  • Martiri de Sant Pioni.
  • Martiri de Sant Carp, de Sant Papil i Santa Agatònica.
  • Martirologi de Viena i Lió (França).
  • Martiri d'Apol·loni de Roma.
  • Màrtirs de Palestina en llatí De Martyribus Palaestinae (περὶ τῶν ἐν Παλαιστιίνη μαρτυρησάντων), un relat de les persecucions de Dioclecià i Maximí entre el 303 i el 310.
  • Vida de Constantí o De Vita Constantini, (εἰς τὸν Βιὸν τοῦ μακαριου Κωνσταντινου Βασιλέως λόγοι τέσσαρες), un panegíric més que una biografia.
  • Contra Hierocles (πρὸς τὰ ὑπ Φιλοστράτου εἰς Ἀπολλώνιον τὀν Τυανέα διὰ τὴν Ἱεροκλεῖ παραληφθεῖσαν αντοῦ τε καὶ τοῦ Χριστου σὑγκρισιν). Hierocles havia aconsellat a Dioclecià que comencés la persecució dels cristians i havia escrit un llibre on comparava Jesucrist amb Apol·loni de Tíana.
  • Contra Marcellus (κατὰ Μαρκέλλου). Marcellus fou bisbe d'Ancira condemnat per sabel·lianisme el 336
  • Apologia d'Orígenes.
  • Discurs d'amor a la veritat.
  • Praeparatio evangelica o (εὐαγγελικης ἀποδείξεως ποροπαπασκεύη) (en català, Preparació Evangèlica). Una obra en quinze llibres que recull escrits d'autors antics per demostrar que la intel·ligència estaria preparada per rebre els evangelis.
  • Demonstratio evangelica (εὐαγγελικγἠ ἀποδειξις) (en català Demostració Evangèlica). En vint llibres dels que se'n conserven deu. Una continuació de l'obra anterior que recull evidències de l'Antic Testament i dirigida principalment als jueus.
  • Eklogai prophetikai (en català Extractes profètics).
  • Peri theophaneias (en català De la manifestació divina).
  • De la Teologia de l'Església o De Ecclesiastica Theologia (περὶ τῆς ἐκκλησιαστικῆς Θεολογίας, τῶν πρὸς Μάρκελλον ἐλἐγχων Βίξλια). Una continuació de Contra Marcellus.
  • Sobre les diferències dels Evangelis.
  • Sobre els noms dels llocs a les Sagrades Escriptures o Onomasticon de Locis Hebraicis (περὶ τῶν τοπικῶν ὀνομάτων ἐν τῆ θεία. γραφἧ).
  • Sermó per a Tir.
  • Discurs del trentè aniversari del regnat de Constantí I (336).[7]

ReferènciesModifica

  1. Perrin, Michel-Yves. «Christianiser la culture». A: Jean-Robert Armogathe, Pascal Montaubin et Michel-Yves Perrin. Histoire générale du christianisme (en francès). vol.1. Paris: PUF, p. 479. 
  2. Wallace-Hadrill, D. S.. Eusebius of Caesarea. : (en anglès). Londres: A. R. Mowbray, 1960, p.12. 
  3. Barnes, Timothy D. Constantine and Eusebius (en anglès). Cambridge: Harvard University Press, 1981, p. 12-13. ISBN 978-0-674-16530-4.. 
  4. Walker, Williston. A History of the Christian Church (en anglès). Scribner, 1959, p. 108. 
  5. Shelley, Bruce L. Church History in Plain Language (en anglès). 2a ed.. Dallas, Texas: Word Publishing, 1995, p. 102. 
  6. Barnes, Timothy D. Constantine and Eusebius. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1981, p. 112. ISBN 978-0-674-16530-4. 
  7. Eusebius of Cesarea a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 114-117

BibliografiaModifica

  • Kofsky, A., Eusebius of Caesarea against the Paganism. Leiden: Brill, 2000.
  • Mondello, C., Eusebio e la storiografia antica. Strategie e tecniche di alterazione nella Praeparatio Evangelica. Messina & Roma, 2017.
  • Redondo, J. La historiografía eclesiástica. Eusebio de Cesarea. Literatura grecorromana. Madrid: Síntesis, 2003, 220-225.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eusebi de Cesarea