Eveli Brull i Vila

escriptor i compositor català

Eveli Brull i Vila (26 de desembre del 1887 - 20 de novembre del 1970) va ser un aparellador, escriptor i compositor català.[1]

Infotaula de personaEveli Brull i Vila
Biografia
Naixement26 desembre 1887 Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Activitat
Ocupacióescriptor, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut probablement a les Terres de l'Ebre, tenia família a Tivissa i amb setze anys [2] envià a publicar un poema a La Publicidad signant-lo a Tortosa. El 1905 estudiava a l'"Escuela Superior de Industrias" de Cartagena i a l'any següent va començar a donar classes de taquigrafia a l'Ateneu de la ciutat. Cinc anys més tard es titulà a l'Escuela com a pèrit mecànic electricista i va ser nomenat [3] professor del peritatge de taquigrafia de l'Escola Industrial de Cartagena. Estudià a l'Escola d'Enginyers Industrials de Madrid, i els anys 1911-1914 va ser becari de la prestigiosa Residencia de Estudiantes [4]

El 1917 era aparellador d'obres municipals de Cartagena[5] i del 1917 al 1919 s'anunciava a la premsa com a mestre d'obres a la mateixa ciutat murciana. L'1 d'abril del 1922 entrà a treballar a l'ajuntament de Barcelona com a aparellador, i se'n jubilà el 1958 amb la categoria d'oficial de primera qualificat.[6]

En paral·lel a la seva feina a l'Administració Pública, Brull conreà especialment el món de la premsa. Publicà a la revista eròtica i d'espectacles Piripitipi, Semanario Festivo (Barcelona, 1903-1904), i el 1904-1906 era redactor de "La Tierra", de Cartagena. Un cop establert a Barcelona als anys 20 continuà col·laborant a la premsa. Al llarg de tota l'existència de la revista Tivissa (1928-1931), dirigida pel seu cosí Lluís Brull i Cedó, hi publicà regularment [7] una secció a doble pàgina sobre ciència i tecnologia. El 1938, com a redactor de l'agència de notícies "Febus", va demanar l'ingrés a l'Agrupació Professional de Periodistes de l'UGT, als anys 40 col·laborà amb El Correo Catalán. També fou autor de poemes.

Com a compositor, va ser autor de música religiosa i d'algunes sardanes, en versions per a cobla, o instrumentades per a quartet de corda i piano. Sembla[8] que utilitzà el pseudònim Coriolano.

Obres modifica

Literatura modifica

  • Serra, J.Mª (caricatures); Brull, Eveli (versos). Així som---! Instantànies humorístiques de tota la gent de "El Correo Catalán" amb motiu de les noces de diamant del diari. Barcelona: [El Correo Catalán], 1951. 
  • «Amor músico». Música [Madrid], 15-11-1917.
  • «El Conde Cheste en Barcelona». Correo de las Artes, nº 17, Ma yo 1959, pàg. 8.
  • «Fifí». El cuento decenal [Cartagena], noviembre 1916.
  • «La historia a través de la anécdota. Santiago Ramón y Cajal». Correo de las Artes, nº 13, 23-12-1958, pàg. 6.
  • «El Padre Sol». La Luz del Porvenir. Revista de la Sociedad Astronómica de España y América, nº 176, agosto 1927, pàg. 127-128.
  • Brull, Evelio; Soler, J. Semblanzas. Barcelona: [El Correo Catalán], 1940. 
  • «El Tibidabo». Barcelona, suplemento ilustrado de la Gaceta Municipal Barcelona, nº 23, nov. 1956, pàg. 412-415. ISSN: 1576-9259.
  • Revista Tivissa.  (1928-1931): Oració (20 d'agost - 5 setembre 1928); Tríptic a l'amada (5 octubre 1928); A una nena morta (20 novembre 1928)
    • Secció Divulgació científica: Salutació (5.12.1928); Còm funcionen els "thermos" (20.12.1928); El Pare-Sol (5.1.1929); Les progressions aritmètiques i les progressions geomètriques (20.1.1929); La causa que faci fred (20.2.1929); La nomenclatura de la química inorgànica (20.3.1929); L'estabilitat de la bicicleta (20.5.1929); Les malalties de la vinya (20.6.1929, 20.7.1929, 20.8.1929); L'acció de la calor sobre l'organisme (20.9.1929); L'electricitat (20.11.1929); Qué és el quirat (20.12.1929); Aprofitament dels salts d'aigua en les explotacions agrícoles (20.1.1930); Els motors d'explosió (20.3.1930); Errors d'interpretació (20.4.1930); Diáleg amb un átom (20.5.1930); El principi d'Arquímedes (20.6.1930); Els dinamòmetres (20.9.1930); Els sentits: el meu comentari (20.10.1930); Les corones en heràldica (20.12.1930); Ciència en broma (20.3.1931); La màquina que sabia jugar als escacs (20.5.1931); Astronomia (20.6.1931); Geometria (20.7.1931); Els boscos (20.9.1931); L'inventor Maties Balsera (20.10.1931 i 20.11.1931); La meva darrera conversa (20.12.1931)

Música modifica

  • Trio en fa (1927), en quatre moviments [9]
  • Música sacra, per a cor, o per a cor i orgue: Acto de adoración; En vuestras manos, mi Dios (1939); Pregària a la Mare de Déu; Salutación a María Santísima; Salve a la Virgen María; Virgen soberana [10]
  • Sardanes: L'alegria de Pasqua (1928); La Fira de Santa Creu; La llum dels estels; La nina enjoiada; Rosa de maig (1928); Violetes boscanes [11]

Referències modifica

  1. «Necrológicas». La Vanguardia Española, 24-11-1970, pàg. 34.
  2. «La tinta». La Publicidad, 13-07-1903, pàg. 4.
  3. Diéguez González, Agustín. Historia de la Escuela industrial de Cartagena a través de sus documentos. Murcia: Universidad de Murcia, 1990, p. 87. ISBN 847684980X. 
  4. Memoria correspondiente a los años 1912 y 1913. Madrid: Junta para Ampliación de Estudios é Investigaciones Científicas, 1914, p. 329-330. 
  5. «Ayuntamiento. La sesión de hoy». El Eco de Cartagena, nº 17.479, 28-12-1917, pàg. 1.
  6. Escalafó del personal de l'ajuntament de Barcelona a 31 de desembre del 1933. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1934, p. 116. 
  7. Rull, Xavier. La defensa de la llengua i la difusió del fabrisme al Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Valls: Cossetània edicions, 2015. ISBN 9788490343395. 
  8. «"Brull i Vila, Eveli", al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 11 abril 2018].
  9. «Gacetillas». La Vanguardia, 11-12-1927, pàg. 11.
  10. «Composicions d'Eveli Brull, al Museu Arxiu Santa Maria de Mataró». [Consulta: 10 abril 2018].
  11. «Sardanes d'Eveli Brull, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 10 abril 2018].