Evocat o evocats (en llatí plural evocati) va ser el nom dels soldats romans de la legió que una vegada acabat el temps del seu servei i obtenien la llicència definitiva, s'allistaven voluntàriament altre cop, convidats per un cònsol romà o un altre comandant.[1]

Infotaula unitat militarEvocat
Tipusancient Roman military rank (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Paísantiga Roma Modifica el valor a Wikidata

Sempre hi havia un nombre considerable d'evocats en tots els exèrcits d'importància i si un general era molt apreciat entre els soldats, el nombre de veterans que s'unien al seu estendard augmentava considerablement. Els evocats estaven alliberats, com els vexillarii, de les tasques militars comunes: fortificar el campament, fer carreteres, etc.[2] i tenien un rang més alt a l'exèrcit que els legionaris comuns. De vegades s'equiparaven amb els equites, i de vegades se'ls classificava amb els centurions.[3] Sembla que amb freqüència eren ascendits al rang de centurions. Així, Pompeu el gran va convèncer a molts dels veterans, que havien servit amb ell en anys anteriors, a unir-se al seu estendard quan es va iniciar la guerra civil, amb la promesa de recompenses i el comandament de centúries. Tots els evocats no van poder ocupar aquest càrrec, ja que se sap que almenys va reclutar 2.000 veterans, i els va situar en determinades cohorts de l'exèrcit. Ciceró[4] parla d'un Praefectus evocatorum.

També es va donar el nom d'Evocats (Evocati) a un selecte grup de joves de rang eqüestre nomenats per Domicià com a guardians de la seva cambra de descans i el nom potser es va conservar sota alguns dels seus successors per esdevenir els Evocati Augusti.[5]

Referències modifica

  1. Dió Cassi. Historia romana XLV, 12
  2. Tàcit. Annals I,36
  3. Juli Cèsar. De bello civili I,17
  4. Ciceró. Epistulae ad familiares III. 6,5
  5. Smith, William (ed.). «Evocati». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 9 maig 2022].