Expedició llibertadora del Perú
L'Expedició llibertadora del Perú va ser una força militar amfíbia creada el 1820 pel govern de Xile, amb la missió d'independitzar el Perú de l'Imperi Espanyol i afermar tant la seua sobirania com la de les Províncies Unides del Riu de la Plata. Per a dur-ho a terme, el 5 de febrer de 1819 va ser signat un tractat entre Xile i les Províncies Unides. La força expedicionària seria organitzada pel govern de Xile i els costos havien de ser reintegrats pel futur govern independent del Perú. Bernardo O'Higgins, com a director suprem de Xile, va nomenar el general argentí José de San Martín cap de l'exèrcit i el marí escocés Thomas Cochrane comandant de la flota naval. D'aquesta manera, l'«Exèrcit Libertador del Perú», denominat així per decret suprem del Congrés de Xile el 19 de maig de 1820,[1] era l'Exèrcit Unit Llibertador de Xile, una força combinada d'unitats de l'Exèrcit de Xile juntament amb les de l'Exèrcit dels Andes.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | campanya militar  |
Posteriorment, una vegada desembarcats, amb la reunió d'aquest exèrcit expedicionari, provinent de Valparaíso, amb les unitats noves creades de l'Exèrcit del Perú es va donar origen a l'Exèrcit Unit Llibertador del Perú.
Vegeu també modifica
Referències modifica
| Vegeu texts en català sobre Expedició llibertadora del Perú a Viquitexts, la biblioteca lliure. |