Explotació ramadera

Una explotació ramadera és el conjunt d'instal·lacions, construccions o, en el cas de la cria a l'aire lliure, qualsevol lloc destinat a la producció ramadera, és a dir, a la cria, producció, engreix o manteniment de bestiar de producció. En un sentit més ampli, inclou també el bestiar i les activitats necessàries aplicades al funcionament de l'empresa ramadera.

Explotació de boví de llet

Terminologia

El terme explotació ramadera s'utilitza per a referir-se a la unitat productiva, caracteritzada per una gestió única i uns mitjans de producció controlats pel seu titular. El terme s'utilitza sobretot des d'un punt de vista administratiu i legal, ja que una explotació és la unitat bàsica utilitzada per l'Administració a efectes d'identificació, registre o de control sanitari. A aquests efectes, la normativa vigent a Catalunya pel que fa a l'ordenació de les explotacions ramaderes les defineix com el «conjunt d'animals de producció, instal·lacions o construccions i altres béns i drets organitzats empresarialment pel seu titular per a la producció ramadera, primordialment amb finalitats de mercat, que constitueix en si mateix una unitat tècnico-econòmica i epidemiològica caracteritzada per la utilització d'uns mateixos mitjans de producció, que està ubicada en una finca o conjunt de finques contigües, i que són totes elles explotades per un mateix titular».

A nivell d'ordenació administrativa, el sector ramader s'articula en explotacions. Una explotació pertany a un únic titular, sigui aquest individual o una societat. A efectes econòmics, una explotació pot ser una empresa o part d'una empresa. Igualment una empresa pot tenir diverses explotacions ramaderes.

El titular d'una explotació ramadera és la persona o empresa que exerceix l'activitat ramadera, organitza els béns i drets integrants de l'explotació amb criteris empresarials i assumeix els riscos i les responsabilitats inherents a la gestió d'aquesta, amb independència de qui tingui la propietat de les instal·lacions i dels animals allotjats. En el cas de l'existència de contractes d'integració és qui té la condició d'integrat.

L'expressió "explotació ramadera" és relativament nova, lligada a la progressiva regulació normativa del sector ramader, en contraposició a termes més tradicionals i alhora ambigus com granja, ramat, estable, corral, vaqueria, etc. A nivell col·loquial el terme "explotació" se sol utilitzar per a unitats amb un cens mínim, si bé a efectes legals totes les instal·lacions destinades a la producció ramadera són explotacions ramaderes, incloent les d'autoconsum.

Se sòl parlar d'explotació ramadera només pel bestiar o animals de producció, entenent com a tals aquells mantinguts, engreixats o criats per a la producció d'aliments o productes d'origen animal per a qualsevol ús industrial. Altres instal·lacions de cria d'animals solen tenir altres denominacions, i legalment i administrativa tenen també normatives específiques:

• les instal·lacions per a l'ensinistrament i la pràctica eqüestre i les instal·lacions d'èquids d'oci.
• les instal·lacions de pesca i aqüicultura.
• els nuclis zoològics.
• les empreses de control i recollida d'animals de companyia.
• les instal·lacions de cria d'animals de competició.
• les instal·lacions de cria d'animals de companyia.
• els centres de cria, subministradors i usuaris d'animals d'experimentació.

Tipus d'explotacions

Vaca en una pastura

• en funció de l'allotjament del bestiar:
  • explotació extensiva: aquella en què els animals no estan allotjats dins d'instal·lacions i s'alimenten fonamentalment en el pasturatge. A aquests efectes, les pastures són explotacions que alberguen bestiar de forma permanent o no permanent per a l'aprofitament mitjançant pasturatge de les produccions vegetals naturals o sembrades del terreny.
  • explotació intensiva: aquella en què els animals estan allotjats i són alimentats de manera permanent dins de les instal·lacions.
  • explotació semi-intensiva: aquella en què l'alimentació es basa fonamentalment en la pastura, però els animals estan estabulats durant un cert període de l'any, normalment l'hivern, o bé durant la nit.
  • explotació agrària: aquella que el conreu estan en camps naturals destinats a ser conreats.

• per tipus de bestiar:
  • Porcí: porc i porc senglar.
  • Boví: vacum, búfal, bisó.
  • Oví.
  • Cabrum.
  • Èquids: cavall, ase, mul, zebres.
  • Aviram (aus de corral): aus de l'espècie Gallus gallus (gallines, pollastres), galls d'indi, ànecs, pintades, oques, perdius, guatlles, ratites (estruç, emús, nyandú), faisans i coloms.
  • Cunícola: conill, llebre.
  • Apícola: abelles.
  • Espècies pelleteres.
  • Espècies cinegètiques de caça major: cérvol, cabirol.

Garrins mamant en una explotació porcina de producció

• pel orientació productiva:
  • engreix: són les explotacions dedicades a l'engreix dels animals amb destinació a escorxador.
  • producció: són les explotacions que disposen d'animals reproductors dedicades a la producció d'animals destinats al seu engreix i posterior sacrifici. Aquestes explotacions es poden generar els seus reproductors per a l'autoreposició. En el cas d'explotacions porcines es pot diferenciar:
    • Producció de cicle tancat: explotacions en què tot el procés productiu, naixement, cria, reposició i engreix, es realitza a la mateixa explotació, utilitzant únicament la producció pròpia.
    • Producció de garrins: aquelles en les quals el procés productiu es limita al naixement i la cria fins al deslletament, o fins al seu pas a explotacions d'engreix.
    • Transició de garrins: les explotacions dedicades a allotjar garrins per realitzar la fase de cria i posterior trasllat a explotacions d'engreix.
  • selecció: són les explotacions que es dediquen a la producció d'animals de races o híbrids, amb llibres genealògics o oficialment establerts o inclosos en un registre oficial de bestiar, per a l'obtenció d'animals amb destinació a la reproducció i que porten els corresponents programes de millora genètica i de control sanitari. Aquestes explotacions es poden dividir en explotacions de selecció de races pures o de selecció d'híbrids.
  • multiplicació: són les explotacions dedicades a la multiplicació d'animals de races pures o híbrides, procedents de les explotacions de selecció, la finalitat de les quals és l'obtenció d'animals destinats a la reproducció.
  • reposició o recria: dedicades a allotjar animals destinats a fer de reproductors. S'hi crien fins al posterior trasllat a explotacions de producció.
  • mixtes: combinacions de les anteriors.

• per dimensió: en funció de l'espècie d'animal de què es tracti i de la capacitat de l'explotació, l'Administració les classifica en els següents estrats:
  • Explotació d'autoconsum: és aquella la producció de la qual s'utilitza per satisfer les necessitats de la persona titular de l'explotació.
  • Explotació de petita capacitat: és la que té una capacitat que un determinat nombre de places (en funció de l'espècie), i per a la qual les exigències normatives són menys restrictives.
  • Explotacions grans: en funció de l'espècie, l'ordenació normativa defineix uns rangs (o estrats) de capacitats de menor a major. Per a cadascun d'ells els requeriments poden variar pel que fa a distància mínima entre explotacions, requeriments sanitaris i ambientals, etc.

• pel règim de tinença i la gestió:
  • propietat: el ramader és propietari dels animals i de les instal·lacions i, normalment, gestiona ell mateix l'adquisició d'inputs i la comercialització
    del producte. A vegades també se l'anomena ramaderia independent, en contraposició al règim d'integració.
  • integració: és sistema de gestió en col·laboració entre dues parts: l'integrador, habitualment una empresa agroindustrial (fabricant de pinsos, indústria càrnia), que proporciona els animals, els aliments (pinso) i altres mitjans de producció o serveis; i l' l'integrat, habitualment un ramader individual, que aporta la feina necessària per a la cura i el manteniment del bestiar així com les instal·lacions (granja, finca) i la resta de béns i serveis necessaris. A canvi d'aquesta feina, l'integrat rep una retribució de l'integrador que pot ser una quantitat per unitat de producte, una participació en el preu de venda o similars. Vegeu Contracte d'integració.

• Classificació segons criteris de sostenibilitat o autocontrol:
  • explotacions convencionals.
  • explotacions ecològiques, aquelles que segueixen un procés de producció seguint les directrius de l'agricultura ecològica, és a dir, utilitzant productes i tècniques el més naturals possibles i excloent aquelles que potencialment poden malmetre la qualitat del producte final o el medi ambient. A Catalunya aquestes explotacions estan inscrites al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), i a les Illes Balears pel Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE).

Requeriments normatius de les explotacions ramaderes

A efectes d'ordenació ramadera, i amb l'objectiu d'assegurar la sanitat, una bona gestió mediambiental i el benestar dels animals, entre altres, l'Administració ha fixat una sèrie de requeriments que han de complir les explotacions ramaderes per a poder desenvolupar la seva activitat, i que afecten a diferents àmbits:

• mesures de bioseguretat: disposar d'una àrea ben delimitada, disposar d'un espai per a l'aïllament i separació dels animals malalts o sospitosos (infermeria, quarantena), sistemes de neteja i desinfecció, eliminació dels animals morts.
• mediambientals: complir amb la normativa relativa a la gestió de les dejeccions ramaderes.
• benestar animal.
• disposar i aplicar un programa higiènico-sanitari contra les malalties de les espècies subjectes a control oficial, supervisat pel veterinari/ària responsable de l'explotació.
• identificació dels animals i dels productes d'origen animal (traçabilitat).
• registres de l'explotació obligatoris: moviments d'animals, actuacions i incidències sanitàries que es produeixin en l'explotació ramadera, material genètic, productes d'origen animal, pinsos, medicaments o plaguicides utilitzats. Anualment informar l'Administració de les dades dels censos.
• estar inscrites al Registre d'explotacions ramaderes, responsabilitat del departament d'Agricultura, que és un registre administratiu en el qual s'han d'inscriure totes les explotacions ramaderes ubicades a Catalunya, i que conté les dades relacionades amb l'activitat o activitats que es desenvolupen a l'explotació així com les dades de capacitat màxima desglossada per espècies. La inscripció en el Registre és requisit previ per a l'inici de l'activitat ramadera així com per a l'expedició dels documents relacionats amb l'explotació, i per a l'obtenció d'ajuts. Cada explotació ha de disposar un únic número de registre, també anomenat marca oficial.
• noves explotacions o ampliació de les existents: estan sotmeses a un règim de l'autorització previ per part de l'Administració.

Les explotacions ramaderes a Catalunya

Explotacions ramaderes a Catalunya. Desglòs per espècie i capacitat de les explotacions. Desembre 2012

Nombre i capacitat de les explotacións²		Estrat 1		Estrat 2		Estrat 3		Estrat 4		Estrat 5
Espècies		Nº explot	Places	Nº explot	Places	Nº explot	Places	Nº explot	Places	Nº explot	Places
Aviram	Gallines-pollastres	4.472	56.552.356	2.973	62.300	222	244.367	1.211	32.177.683	66	24.068.006
	Guatlles	127	15.042.516	44	342	27	293.424	52	7.947.750	4	6.801.000
	Gall dindi	369	2.255.128	252	1.197	12	3.804	102	1.451.105	3	799.022
	Perdius	155	1.673.692	71	347	61	252.710	22	1.012.935	1	407.700
	Faisans	117	134.645	94	465	21	69.545	2	64.635
	Ànecs	808	120.538	722	6.527	73	12.633	13	101.378
	Coloms	291	8.826	227	2.505	64	6.321
	Colí	4	6.034	1	4	3	6.030
	Oques	363	3.893	354	1.935	9	1.958
	Ratites	33	2.982	23	138	8	1.576	2	1.268
	Resta aviram (2)	47	1.622	34	505	13	1.117
	Pintades	28	628	26	178	2	450
Porcí		5.983	7.770.794	84	156	643	49.404	4.555	4.846.622	701	2.874.612
Conills		1.917	2.395.911	743	19.179	599	136.172	208	279.410	367	1.961.150
Oví		3.333	1.392.901	487	1.317	1.887	269.960	864	826.956	95	294.668
Boví		6.579	994.416	1.028	28	1.109	36.018	4.257	781.137	185	177.233
Cabrum		2.804	223.393	573	2.348	2.145	149.436	82	62.244	4	9.365
Abelles		1.440	182.432
Èquids		4.285	61.574	492	445	3.531	37.973	262	23.156
Xinxilla		2	5.862
Senglars		33	302
Daines		2	118
Cèrvols		3	118
Muflons		1	110
Llebres		2	70
Llames		3	48
Cargols		45
TOTALS¹		33.246	88.830.909
Font: Sistema d'Informació Ramadera (SIR). Explotacions ACTIVES a Desembre 2012. Notes: 1) La capacitat de les explotacions es classifica en 5 estrats (1 a 5) de més petites a més grans. 2) Les explotacions d'aviram inclouen les incubadores. 3) Es considera com a explotació ramadera la Marca Oficial. No es pot sumar el nombre total d'explotacions perquè una mateixa explotació pot tenir animals de més d'una espècie.

Històricament, la producció ramadera a Catalunya ha tingut molta importància, en paral·lel a la indústria alimentària que abasteix (indústries càrnies i làcties sobretot). Predominen les explotacions de porcí, sobretot d'engreix, aviram i de boví.

Vegeu també Importància de la ramaderia als Països Catalans a la Viquipèdia.

Explotacions ramaderes a Catalunya i Espanya (2009)

	Catalunya		Espanya
	Explotacions	Caps (milers)	Explotacions	Caps (milers)
Bovins	4523	544,14	111837	5840,8
Ovins	2085	600,08	68975	16574,22
Cabrum	1416	71,75	29862	2363,52
Porcins	4983	6742,64	69772	24712,06
Equins	1762	19,35	51033	317,87
Aviram	3871	43890,56	96958	200904
Conilles mares	1748	335,05	24947	1088,72
Totals (1)	13473	--	242630	--
(1) el total d'explotacions no coincideix amb la suma d'explotacions per espècie perquè hi ha explotacions amb dues o més espècies.

Vegeu també

• Ramaderia
• Bestiar
• Granja

Enllaços externs

• «DECRET 40/2014, de 25 de març, d'ordenació de les explotacions ramaderes.». DOGC, 6591, 27-03-2014 [Consulta: 27 desembre 2014].