Extractor Soxhlet

Un extractor Soxhlet és un aparell que permet fer extraccions d'una mostra sòlida amb un dissolvent líquid a reflux i en continu. Fou inventat el 1879 pel químic alemany Franz Ritter von Soxhlet.

Representació esquemàtica d'un extractor Soxhlet
1: Agitador
2: Matràs
3: Via de destil·lació
4: Didal
5: Sòlid
6: Sifó superior
7: Sortida del sifó
8: Adaptador d'expansió
9: Condensador
10: Entrada del circuit de refrigeració
11: Sortida del circuit de refrigeració

L'extractor Soxhlet consta de tres parts connectades:

  • En la part inferior hi ha un matràs on es posa el dissolvent.
  • En la part intermèdia hi ha un recipient on es col·loca la substància de la qual es vol extreure un dels seus components. Està connectat al matràs per dos tubs: Un tub que transporta el vapor, produït en escalfar el matràs, fins a la part superior del recipient. L'altre tub, més estret, surt de la part inferior, primer puja i després baixa fins al matràs formant un sifó.
  • En la part superior hi ha un refrigerant de reflux on condensen els vapors del dissolvent que cauran sobre la substància.

El seu funcionament es basa en el fet que, a mesura que es continua escalfant el matràs inferior amb una manta calefactora, el component que es vol extreure (soluble en el dissolvent i menys volàtil que aquest) es va concentrant progressivament en el matràs inferior fins a extreure's completament.

HistòriaModifica

William B. Jensen assenyalà que el primer exemple d'un extractor continu és l'evidència arqueològica d'un extractor de Mesopotàmia d'aigua calenta per a la matèria orgànica que data d'aproximadament 3500 abans de Crist.[1] Abans de Franz von Soxhlet, el químic francès Anselme Payen també fou pioner en l'extracció contínua en la dècada de 1830.

ReferènciesModifica

  1. Jensen, William B. (en anglès) Journal of Chemical Education, 1913 [Consulta: 26 agost 2012].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Extractor Soxhlet