Obre el menú principal

Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença

Fèlix, Fortunat i Aquileu (Valença, Droma, s. II - 212) són tres figures possiblement llegendàries, creades a partir dels sants reals Fèlix i Fortunat d'Aquileia. Segons la tradició, foren màrtirs cristians durant les persecucions de Caracal·la. Són venerats com a sants en diverses confessions cristianes.

Infotaula de personaSants Fèlix, Fortunat i Aquileu
F09.Charlieu.0039.JPG
Ruïnes de l'abadia de Charlieu, on foren les suposades restes dels sants
Biografia
Naixement Felix, Fortunatus, Achilleus
Segona meitat del s. II
Valença (Gàl·lia)
Mort ca. 212
Valença
Lloc d'enterrament Abadia de Charlieu (restes desaparegudes); relíquies a Conliège 
màrtirs
Celebració Església Catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga, des del s. VI
Festivitat 23 d'abril
Esdeveniment significatiu Sants llegendaris, creats a partir dels sants Fèlix i Fortunat d'Aquileia
Iconografia Els tres junts, amb palma de martiri
Patró de Valença
Modifica les dades a Wikidata

Fèlix era prevere, i Fortunat i Aquileu, els seus diaques; tots tres havien nascut a Valença (Droma) i s'havien format a Lió. Des d'allí, el bisbe Ireneu de Lió els envià a Valença per evangelitzar la regió. Van convertir molta gent i dugueren a terme miracles, per la qual cosa foren detinguts per les autoritats romanes. Empresonats, foren alliberats pels àngels, que els ordenaren de destruir les estàtues dels déus pagans dels temples. Així, Fèlix, Fortunat i Aquileu destorçaren les escultures de Mercuri, Saturn i Júpiter. Els tres tornaren a ésser capturats i torturats: els trencaren les cames, foren lligats a rodes i, finalment, decapitats, l'any 212.

La tradició apareix ja al segle VI a les addicions gal·licanes del martirologi de Sant Jeroni. Per l'aparició tardana, i la coincidència amb l'arribada a la ciutat de Valença d'unes relíquies dels sants d'Aquileia Fèlix i Fortunat, s'ha pensat que els sants Fèlix, Fortunat i Aquileu són el fruit d'un desdoblament hagiogràfic que volia explicar la presència de les relíquies atribuint-les a uns fills de la ciutat, i confonent el gentilici Achillei ("d'Aquileia") amb un nom propi de persona. Es tractaria, doncs, de figures llegendàries i no van existir en la realitat, fora dels sants d'Aquileia.

G. de Manteyer pensa que hauria estat el bisbe Just de Lió qui, en tornar del concili d'Aquileia de 381, podria haver portat a Valença algunes relíquies dels dos sants. Les relíquies passaren al segle X al monestir de Saint-Chaffre i després al de Charlieu.

Enllaços externsModifica