Obre el menú principal
Viquipèdia

McDonnell Douglas F/A-18 Hornet

(S'ha redirigit des de: F-18)

El McDonnell Douglas (actualment Boeing) F/A-18 Hornet és un caça bombarder supersònic a reacció dissenyat per a operar com a avió embarcat des de portaavions. Té capacitat per operar de dia o de nit i amb meteorologia adversa en missions tant d'atac a terra com aire-aire (per això té la denominació F/A de Fighter i Attack en anglès).

Infotaula d'aeronauF/A-18 Hornet
McDonnell Douglas FA-18C Hornet of VMFA-212 in flight over the South China Sea on 8 October 2003 (6638451).jpg
Un F/A-18 dels Marines dels Estats Units d'Amèrica.
Tipus caça bombarder polivalent
Fabricant McDonnell Douglas / Boeing
Northrop
Estat Estats Units d'Amèrica
Basat en Northrop YF-17
Primer vol 18 de novembre de 1978
Dimensions 17,1 (longitud) m
Sostre de vol 15.250 metres
En servei 7 de gener de 1983 -
Operador/s
Propulsor General Electric F404 Tradueix
Construïts F/A-18A/B/C/D: 1,480[1]
Modifica les dades a Wikidata

Va ser dissenyat per McDonnell Douglas i Northrop que va aportar el seu prototip YF-17 com a base del nou F/A-18. El disseny començà a la dècada de 1970 segons les especificacions demanades per la Marina dels Estats Units d'Amèrica i els Cos de Marines. Posteriorment s'ha exportat a altres països com Canadà, Espanya, Suïssa o Austràlia.

OperadorsModifica

 
Països operadors de l'F/A-18 (en blau).
 
F/A-18A Hornet en diversos esquemes de color.
Vídeo de la NASA d'una operació de repostatge aeri de dos F/A-18A de l'any 2002.
  Austràlia
  Canadà
  Finlàndia
  Kuwait
  Malàisia
  Espanya
  • La Força Aèria Espanyola disposa de diversos F/A-18 en els següents esquadrons:
    • Ala de Caza 15 Zaragoza AB, amb 30 A+ i 6 B+ compartits entre els esquadrons 151, 152 i 153.
    • Ala de Caza 12, Torrejón AB (esquadrons 121 i 122) amb 30 A+ i 6 B+.
    • Ala 46, Gando AB (Illes Canàries), amb 22 F/A-18 (anteriorment de la Marina nord-americana).[3]
  Suïssa
  Estats Units
  • El Centre Dryden de Recerca del Vol de la NASA opera amb 4 F/A-18.[8]

Especificacions (F/A-18C/D)Modifica

Dades obtingudes de[9][10][11]

 
Diagrama de l'F/A-18 Hornet

:

Característiques generals:

  • Tripulació: F/A-18C: 1, F/A-18D: 2 (pilot i oficial del sistema d'armament)
  • Llargària: 17,1 m
  • Envergadura: 12,3 m
  • Altura: 4,7 m
  • Superfície alar: 38 m²
  • Pes buit: 10.400 kg
  • Pes carregat: 16.770 kg
  • Pes màxim a l'enlairament: 23.500 kg
  • Planta motriu: 2× turboventilador General Electric F404-GE-402
Empenyiment normal: 48,9 kN (11.000 lbf) d'empenyiment cadascun.
Empenyiment amb postcremador: 79,2 kN (17.750 lbf) d'empenyiment.

Rendiment:

  • Velocitat màxima operativa: Mach 1,8 (1.915 km/h) a 12.190 m d'altitud.
  • Radi de combat: 740 km (400 milles nàutiques) en una de patrulla aire-aire.
  • Abast en creuer: 3.330 km (1.80O mn) amb tancs de combustible suplementaris.
  • Sostre de servei: 15.240 m (50.000 peus)
  • Grimpada: 254 m/s (50.000 peus/min)
  • Càrrega alar: 454 kg/m²
  • Empenta/pes: 0,96
 
Utilitzant llançadors múltiples amb una gran càrrega de míssil aire-aire: 10 AIM-120 AMRAAM i 2 AIM-9 Sidewinder.
 
F/A-18C amb una càrrega de bombes convencionals durant la Guerra del Golf, 1991.

Aviònica:

  • Radar Hughes APG-73
  • Sistema de navegació inercial
  • GPS
  • Dos ordinadors de missió
  • HUD
  • Pantalles multifunció

Armament:

  • Armes de projectils: 1× canó automàtic tipus Gatling M61A1 Vulcan de 20 mm amb 578 projectils.
  • 9 punts d'ancoratge amb una capacitat total de 6.215 kg.
2 rails d'extrems alars
4 punts forts subalars
3 punts forts sota el fuselatge
  • Pot portar una gran gamma d'armament convencional (bombes i coets) i guiat (míssils aire-aire o aire-terra, bombes guiades per làser, etc.). A més pot portar contenidors per amb contramesures (de radar i infraroigs) o il·luminadors/designadors làser per marcar objectius. A fi d'augmentar el seu abast també pot portar fins a 3 tancs de combustible externs.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:McDonnell Douglas F/A-18 Hornet
  1. ↑ Jenkins 2000, pp. 186–187.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 "Directory: World Air Forces." Flight International, 11–17 November 2008.
  3. ↑ Yañez and Rodriguez 2008, p. 23.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 "Schweizer Luftwaffe. Aircraft Order of Battle." Scramble Magazine. Retrieved: 31 December 2008.
  5. ↑ "Strike Fighter Wing Pacific [COMSTRKFIGHTWINGPAC]." globalsecurity.org. Retrieved: 19 September 2010.
  6. ↑ "Strike Fighter Wing, U.S. Atlantic Fleet (COMSTRKFIGHTWINGLANT)." globalsecurity.org. Retrieved: 19 September 2010.
  7. ↑ "FY 2010 Marine Aviation Plan." marines.mil. Retrieved: 19 September 2010.
  8. ↑ "NASA F-18 Mission Support Aircraft." nasa.gov. Retrieved: 5 April 2010.
  9. ↑ U.S. Navy fact file,"F/A-18 Hornet strike fighter fact file." US Navy, 26 May 2009.
  10. ↑ Frawley, Gerald. "Boeing F/A-18 Hornet". The International Directory of Military Aircraft, 2002/2003. Fyshwick ACT: Aerospace Publications Pty Ltd., 2002. ISBN 1-875671-55-2
  11. ↑ Spick, Mike, ed. "F/A-18 Hornet". Great Book of Modern Warplanes. St. Paul, Minnesota: MBI Publishing, 2000. ISBN 0-7603-0893-4
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=McDonnell_Douglas_F/A-18_Hornet&oldid=22285861»