Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones

militar espanyol

Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones (1460-1531), II Duc d'Alba des del 1488 fou Marquès de Còria, Comte de Salvaterra i Piedrahíta i Senyor de Valdecorneja. Era fill de García Álvarez de Toledo i Carrillo de Toledo, I Duc d'Alba, i de Maria Enríquez de Quiñones i Cossines.

Infotaula de personaFadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones
Cristofano dell'Altissimo - Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez.jpg
modifica
Biografia
Naixement(es) Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez modifica
1460 (Gregorià) modifica
Regne de Castella modifica
Mort19 octubre 1531 (Gregorià) modifica (70/71 anys)
Alba de Tormes modifica
Activitat
OcupacióMilitar modifica
Carrera militar
Rang militargeneral modifica
ConflicteConquesta de Navarra i Guerra de Granada modifica
Altres
TítolDuc d'Alba modifica
FamíliaHouse of Alba (en) Tradueix modifica
CònjugeQ61314220 Tradueix modifica
FillsPedro Álvarez de Toledo modifica
ParesGarcía Álvarez de Toledo modificaQ61777426 Tradueix modifica
Premis

Fadrique va estar sempre molt vinculat als Reis Catòlics, ja que el seu pare havia intervingut activament en 1476 a la batalla de Toro, que donà la victòria a la futura Isabel I de Castella sobre la seva neboda Joana la Beltraneja, i que la seva mare era germanastra de Joana Enríquez i Fernandez de Còrdova (nascuda abans del 1431, casada el 1444), la mare de Ferran II d'Aragó.

El 1475 col·laborà com a mecenes en la construcció de l'Església Parroquial Nostra Senyora del Castell de Macotera com a mostra d'agraïment a diversos soldats locals que col·laboraren en la reconquesta de les terres pertanyents al duc. Participà en la conquesta de Granada, i després, essent ja duc, estigué al capdavant de les tropes que lluitaren contra els francesos al Rosselló el 1503.[1] Quan Ferran el Catòlic, actuant com regent de Castella, es decidí a envair i prendre el Regne de Navarra emparat en una bula del papa Juli II, posà al comandament dels seus exèrcits el duc d'Alba, el qual acomplí en només dues setmanes la missió militar encomanada, degut en gran part que Pamplona era beamontesa (1512), si per ella s'entén que l'objectiu era la conquesta de la part del regne que actualment forma part de l'estat espanyol i no de la seva totalitat. En recompensa fou nomenat capità general d'Andalusia i duc de Huèscar (1513), títol i possessions que incorporà als de la Casa d'Alba. Fou membre del Consell d'Estat amb Carles I de Castella, a qui acompanyà a Alemanya, Flandes i Itàlia, i el qual a més l'atorgà el 1520 la grandesa de l'estat espanyol i el condecorà amb el Toisó d'Or.

Es casà amb Isabel de Zúnyiga (1470 - després del 1520), comtessa de Sevilla, el 1480 del matrimoni dels quals varen néixer cinc fills, dels que García, el primogènit, estava destinat a succeir-lo en la línia dinàstica. Però mort aquest abans que el seu pare no tingué ocasió d'heretar el títol, cosa que féu després Ferran Álvarez de Toledo i Piementel, III duc d'Alba, nét de D. Fadrique.

Els seus fills foren:

ReferènciesModifica

  1. Los Trastamara y la Unidad Española (en anglès). Rialp, Ediciones, S.A., p. 604. ISBN 8432121002. 

Vegeu tambéModifica