Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones

militar espanyol

Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones (1460-1531), II Duc d'Alba des del 1488 fou Marquès de Còria, Comte de Salvaterra i Piedrahíta i Senyor de Valdecorneja. Era fill de García Álvarez de Toledo i Carrillo de Toledo, I Duc d'Alba, i de Maria Enríquez de Quiñones i Cossines.

Infotaula de personaFadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones
Cristofano dell'Altissimo - Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez Modifica el valor a Wikidata
1460 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Regne de Castella Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 1531 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Alba de Tormes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteConquesta de Navarra i Guerra de Granada Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc d'Alba Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Alba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIsabel de Zúñiga (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsPedro Álvarez de Toledo
García Álvarez de Toledo y Zúñiga (es) Tradueix
Diego Álvarez de Toledo (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesGarcía Álvarez de Toledo Modifica el valor a WikidataQ61777426 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Coa fam ITA alvarez de toledo2.jpg Modifica el valor a Wikidata

Fadrique va estar sempre molt vinculat als Reis Catòlics, ja que el seu pare havia intervingut activament en 1476 a la batalla de Toro, que donà la victòria a la futura Isabel I de Castella sobre la seva neboda Joana la Beltraneja, i que la seva mare era germanastra de Joana Enríquez i Fernandez de Còrdova (nascuda abans del 1431, casada el 1444), la mare de Ferran II d'Aragó.

El 1475 col·laborà com a mecenes en la construcció de l'Església Parroquial Nostra Senyora del Castell de Macotera com a mostra d'agraïment a diversos soldats locals que col·laboraren en la reconquesta de les terres pertanyents al duc. Participà en la conquesta de Granada, i després, essent ja duc, estigué al capdavant de les tropes que lluitaren contra els francesos al Rosselló el 1503.[1] Quan Ferran el Catòlic, actuant com regent de Castella, es decidí a envair i prendre el Regne de Navarra emparat en una bula del papa Juli II, posà al comandament dels seus exèrcits el duc d'Alba, el qual acomplí en només dues setmanes la missió militar encomanada, degut en gran part que Pamplona era beamontesa (1512), si per ella s'entén que l'objectiu era la conquesta de la part del regne que actualment forma part de l'estat espanyol i no de la seva totalitat. En recompensa fou nomenat capità general d'Andalusia i duc de Huèscar (1513), títol i possessions que incorporà als de la Casa d'Alba. Fou membre del Consell d'Estat amb Carles I de Castella, a qui acompanyà a Alemanya, Flandes i Itàlia, i el qual a més l'atorgà el 1520 la grandesa de l'estat espanyol i el condecorà amb el Toisó d'Or.

Es casà amb Isabel de Zúnyiga (1470 - després del 1520), comtessa de Sevilla, el 1480 del matrimoni dels quals varen néixer cinc fills, dels que García, el primogènit, estava destinat a succeir-lo en la línia dinàstica. Però mort aquest abans que el seu pare no tingué ocasió d'heretar el títol, cosa que féu després Ferran Álvarez de Toledo i Piementel, III duc d'Alba, nét de D. Fadrique.

Els seus fills foren:

ReferènciesModifica

  1. Los Trastamara y la Unidad Española (en anglès). Rialp, Ediciones, S.A., p. 604. ISBN 8432121002. 

Vegeu tambéModifica