Faisal ibn Turki

Faisal ibn Turki (àrab: فيصل بن تركي, Fayṣal ibn Turkī) (Bombai, 8 de juny de 1864 - Masqat, 4 d'octubre de 1913) va ser sultà de Masqat i Oman del 4 de juny de 1888 al 4 d'octubre de 1913. Va succeir el seu pare Turki ibn Saïd com a sultà. A la seva mort, el 1913, el va succeir el seu fill gran Taimur ibn Faisal.

Faisal ibn Turki

Nom original	(ar) فيصل بن تركي بن سعيد
Biografia
Naixement	8 juny 1864 Bombai
Mort	4 octubre 1913 (49 anys) Masqat
Sultà d'Oman 4 juny 1888 – 9 octubre 1913 ← Turki bin Said – Taimur ibn Feisal →
Activitat
Ocupació	polític
Família
Família	Al Bu-Saïd
Fills	Taimur ibn Feisal, Nadir bin Faisal Al Busaidi (en)
Pare	Turki bin Said
Premis  Cavaller Gran Comanador de l'Orde de l'Imperi Indi

Era el sogre d'Ali ibn Hamud, sultà de Zanzíbar.

Biografia

Tant la seva mare com la mare del seu pare pertanyien al poble surma d'Etiòpia. Va rebre una educació privada i abans d'accedir al tron va ser governador de Nizwa.

En assumir el poder l'any 1888, Faisal ibn Turki va veure que la seva autoritat a l'interior s'havia anat debilitant a mesura que els líders tribals havien anat percebent la seva creixent dependència dels consellers britànics. Va haver d'afrontar dificultats financeres durant tot el seu regnat, i el 1895 i el 1897 va haver de demanar préstec als britànics a l'Índia per a les despeses del tresor. Segons el major britànic S.G. Knoxe, el sultà Faisal era «sens dubte un governant feble, però per la seva amabilitat i obertura va guanyar certa popularitat».

El 1895 es va veure obligat a buscar refugi al fort de Jalali després de l'ocupació de Masqat. Els agents polítics britànics van frustrar els seus esforços per recuperar Masqat i el van obligar a cortejar els francesos. Va concedir als francesos les instal·lacions de carbó per a la seva flota de Bandar Jissah, prop de Masqat.

Decidits a frustrar qualsevol creixement de la presència francesa en el que els britànics consideraven la seva esfera d'influència, el Regne Unit va presentar a Faisal ibn Turki un ultimàtum el 1899 ordenant-li que s'embarqués en el vaixell insígnia britànic o Masqat seria bombardejada. Tenint pocs recursos, Faisal ibn Turki va capitular. Humiliat públicament, la seva autoritat va quedar danyada de manera irreversible. El 1903 va demanar permís a Lord George Nathaniel Curzon, virrei de l'Índia, per abdicar, però la seva petició va ser denegada. El control de la capital es va delegar a Saïd ibn Muhammad al-Saïd, mentre que els afers de l'interior van recaure en un exesclau, Sulayman ibn Suwaylim. El 1913 es va perdre completament el control de l'interior i un imamat refet va tornar a amenaçar per a Masqat. El maig de 1913, Salim ibn Raixid al-Kharusi va ser elegit imam a Tanuf i va encapçalar una revolta contra el soldà que comibnava els grups tribals hinawi i ghafiri.

A la mort de Faisal, el va succeir el seu segon fill, Taimur ibn Faisal. El sultà Haitham d'Oman és un descendent directe de Faisal ibn Turki.

Descendència

Faisal ibn Turki va tenir 24 fills:

1. Sàyyid Badran ibn Faisal al-Saïd
2. Sultà Taimur ibn Faisal al-Saïd
3. Sàyyid Nadir ibn Faisal al-Saïd
4. Sàyyid Muhammad ibn Faisal al-Saïd
5. Sàyyid Hamad ibn Faisal al-Saïd
6. Sàyyid Hamud ibn Faisal al-Saïd
7. Sàyyid Salim ibn Faisal al-Saïd
8. Sàyyid Ali ibn Faisal al-Saïd
9. Sàyyid Malik ibn Faisal al-Saïd
10. Sàyyid Shihab ibn Faisal al-Saïd
11. Sàyyid Abbas ibn Faisal al-Saïd
12. Sàyyid Matar ibn Faisal al-Saïd
13. Sàyyida … bint Faisal al-Saïd
14. Sàyyida Burda bint Faisal al-Saïd
15. Sàyyida Rahma bint Faisal al-Saïd
16. Sàyyida Ruma bint Faisal al-Saïd
17. Sàyyida Taimura bint Faisal al-Saïd
18. Sàyyida Aliya bint Faisal al-Saïd
19. Sàyyida Walyam bint Faisal al-Saïd
20. Sàyyida Shatu’ bint Faisal al-Saïd
21. Sàyyida Saraya bint Faisal al-Saïd
22. Sàyyida Taimura bint Faisal al-Saïd
23. Sàyyida Shirin bint Faisal al-Saïd
24. Sàyyida Shuruqa bint Faisal al-Saïd

Honors

Honors nacionals

• Gran Mestre de l'Orde d'al-Said

Honor estrangers

• Medalla d'or de Delhi Durbar d'Eduard VII - 15 de novembre de 1903
• Cavaller Honorari Gran Comandant de l'Orde de l'Imperi Indi (GCIE) - 1904
• Medalla d'or de Delhi Durbar de Jordi V - 12 de desembre de 1911
• Orde dels Lloables, 1a classe en brillants del Sultanat de Zanzíbar

Vegeu també

• Llista de governants d'Oman
• Dinastia Al-Bu Said

Bibliografia

• Lorimer, John. Gazetteer of the Persian Gulf (en anglès). Bombai: Govern Britànic, 1915. 
• Lucas (15 June), ,, с. 197, ISBN, Ivor. A Road To Damascus: Mainly Diplomatic Memoirs from the Middle East (en anglès). The Radcliffe Press, 1997, p. 256. ISBN 978-1-86064-152-7. 
• Peterson, John E. Oman in the Twentieth Century: Political Foundations of an Emerging State (en anglès). Croom Helm, 1978, p. 286. ISBN 9780856646294.