Faraïlda de Gant
Farailda o Faraildis —Veerle en neerlandès, Pharaïlde en francès— (650, nord de la Gàl·lia; fou una santa que va viure de 650 a 740, el que és en tot cas una excepció per a l'època; va néixer a l'actual Brabant Flamenc i va viure a Steenokkerzeel a Bèlgica, passant una bona part de la seva vida a la ciutat de Bruay-sur-l'Escaut al nord de França; se li atribueixen tres miracles.
  | |
| Nom original | (la) Pharaildis |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 650 Província de Brabant |
| Mort | 740 (89/90 anys) Bruay-sur-l'Escaut |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 4 de gener |
| Família | |
| Mare | Amalberga de Maubeuge |
Joventut modifica
La seva família posseïa molts béns en el que és actualment l'Hainaut i el Brabant Flamenc; certs historiadors els assignen els dominis de Geetbroek i Gherbroek prop del castell d'Ham entre Brussel·les i Malines. El seu pare es deia Teodoric (Duiderik en flamenc), i era un noble que acompanyava el rei en les seves campanyes i, en temps de pau, vivia en els seus dominis i vil·les.
Com totes les filles de bona família de l'època, va rebre una sòlida educació religiosa al monestir de Nivelle dirigida per santa Gertrudis.
Vida a Bruay-sur-l'Escaut modifica
filla de nobles, no va escollir al seu marit, i se la va casar amb Guiu, el fill d'Otó, cap d'una tribu saxona establerta a Bruay-sur-l'Escaut. Guiu va resultar ferir greument en una cacera a cavall, Farailda el va cuidar i es va recuperar lentament però va morir de malaltia. Vídua i sola, aviat va fer innombrables serveis a la població, ja que tenia els mitjans i el saber per fer-ho.
Miracles modifica
- A Bruay-sur-l'Escaut, va fer sorgir una font colpint el sòl del seu fus per apaivagar la set dels obrers que treballaven per als camps i que no tenien res per beure.
- En un dels seus dominis a Bruay o a Steenockerzeel a Bèlgica seguint les versions dels historiadors, es va establir una bandada d'oques salvatges. Un criat en va capturar una i la va menjar en família. Quan se'n va assabentar Farailda, va demanar que se li portessin les restes de l'oca i li va tornar la vida.
- El tercer miracle és el dels tres pans en pedra. Una senyora demana a la seva veïna que li donés pa, i aquesta última va negar, pretextant que no en tenia quan realment l'acabava de posar al forn i, sota la insistència de la primera, va dir: "Que Déu i santa Farailda converteixen els meus pans en pedra si en tinc més d'un mig a casa meva". Va tenir una sorpresa entrant a casa seva i obrint el lloc del pa, perquè va trobar pedres al lloc dels seus pans. Aquest miracle passa a Steenockerzeel l'any 1300, i és atestat per una relació de 1342, signat per cinc rectors dels voltants i confirmat pel segell de l'arquebisbe de Cambrai i el degà de santa Gúdula de Brussel·les. Els pans de pedra es van portar a l'església de Steenockerzeel quan es va procedir a la demolició de la capella de Geetbroek al començament dels anys 1990 per a l'ampliació de l'aeroport de Brussel·les.
A causa dels seus miracles, santa Farailda és representada sovint amb tres pans i una oca. També pot ser representada tenint un pa a les seves dues mans.
Mort i veneració modifica
Va morir a l'edat de 90 anys el 740. Va fer innombrables serveis mentre va viure, i la seva mort fou una catàstrofe per a totes les persones que va conèixer. Fou inhumada a la capella dedicada a Sant Joan Baptista que ella mateixa havia construït. Aquesta capella es va convertir en l'església de Santa Farailda, probablement a Bruay sobre l'Escalda (Escaut). La gent hi van començar a pregar just després de la seva mort, ja que la consideraven com una santa i és gràcies a ells que la seva santedat va esclatar. El seu culte fou ratificat el 754. El 810 es parla del santuari de Farailda en la Vita de Salvi d'Albelda, martiritzat a Beuvrage. El 914, en una carta del futur rei Robert (922-923) es parla d'una Basilica beatae Pharaïldis que fou destruïda pels normands durant la seva invasió de 879 - 883. El 1645, una confraria de Santa Farailda fou establerta i confirmada el 1788. El seu cos fou portat a Gant i fou la santa patrona de la ciutat amb Sant Bavó.
En el moment de la demolició de l'antiga església a Bruay-sur-l'Escaut|Bruay el 1892, un cenotafi fpu descobert i datat del segle xii. L'església actual posseeix un reliquiari del segle xv.
La font modifica
Des de brullar miraculosament de terra, aquesta font, condicionada en pou en el transcurs dels segles que han seguit, fou utilitzada per totes les persones de Bruay-sur-l'Escaut. Els plànols del municipi de la fi del segle xviii ensenyen el seu emplaçament. Es va esgotar a la meitat del segle XX a causa de l'explotació minera molt gormanda en aigua, i fou tancada per una llosa de formigó pel municipi, i després recobert per a la seguretat de les persones. Va ser descoberta el 1990, en el moment del 1250è aniversari de la mort de Santa Farailda, a iniciativa de l'abat de l'època que va demanar el concurs d'un saurí. L'emplaçament del pou va ser descobert sobre la vorera davant la casa n° 199 del carrer Ledru-Rollin. Una llosa de marbre vertical i una obra de maçoneria representant un pou ha estat col·locada a l'indret de la font.