Viquipèdia

Farinera L'Esperança

antiga fàbrica de la Sagrera

La farinera L'Esperança era una antiga fàbrica del barri de la Sagrera de Barcelona, actualment desapareguda.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Farinera L'Esperança
Dades
TipusFàbrica Modifica el valor a Wikidata
Construcció1869 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició2005 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Sagrera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSagrera, 53-57 i Ciutat d'Elx, 12-16 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 15″ N, 2° 11′ 27″ E / 41.4207°N,2.19076°E / 41.4207; 2.19076

Història modifica

Bonaventura Costa i Dòria, el seu germà Marcel·lí, Joan Vilaró i Guardiola i Andreu Palés i Casanova,[1] van constituir la societat Bonaventura Costa i Cia, que l'agost del 1869[2] va adquirir en emfiteusi a Isidre Feliu i Serarols, que hi tenia una adoberia de pells, uns terrenys a la vora de la Carretera de Ribes (actualment carrer de la Sagrera) i una séquia tributària del Rec Comtal anomenada «Fora Viaix», al terme municipal de Sant Martí de Provençals.[3] El setembre del mateix any van presentar el projecte de construcció d'una fàbrica de farines (que va rebre el nom de «L'Esperança» pel nom de la filla recentment nascuda d'Antoni Palés), signat pel mestre d'obres Pau Martorell.[1] El gener del 1870 van demanar permís per a instal·lar-hi dues calderes de vapor, segons el projecte de l'enginyer Teodor Merly,[3] i el 21 de gener del 1871 es va acabar de pagar la construcció, que fou dirigida pel paleta Pere Falqués i Saldoni, parent de l'arquitecte Pere Falqués i Urpí.[1]

L'abril del 1871, Buenaventura Costa va cedir la seva part al fariner de Sant Martí Jacint Gili i Garí, i es va constituir la societat Palés, Costa, Gili i Cia, amb Antoni Palés com a principal accionista, que va impulsar l'ampliació de la farinera amb successius projectes del mestre d'obres Antoni Falqués i Ros,[4][5] així com la modernització amb el sistema austrohongarès, que Gili ja utilitzava a la seva farinera del Poblenou. Aquest substitueix la mola de pedra per un cilindre de ferro, proporcionant una farina de més qualitat i més rendiment en la producció.[1]

Antoni Palés va morir el 1878, succeït pels seus fills Antoni i Francesc Palés i Arró,[1] i aquell mateix any, Antoni Falqués va projectar-hi uns habitatges.[6] El 1886, la fàbrica, que fins aleshores ocupava el núm. 107 del carrer de la Sagrera, va ser ampliada amb una nova nau al núm. 109 (on abans hi havia hagut l'adoberia) i uns magatzems a la part posterior de la parcel·la,[7] fins a cobrir un tram del Rec Comtal, arribant al carrer de Sant Sever (actualment Ciutat d'Elx).[8]

Al tombant de segle, una sèrie de problemes van provocar l'escissió de la societat, i va quedar al capdavant de la farinera Antoni Palés i Arró,[1][9] que el 1907 va demanar permís per a aixecar-hi un tercer pis.[10] Va morir el 1911,[11] i el va succeir la vídua Francesca Basté i Capmany[12] sota la raó social Vídua de Palés i Fills,[13][14] que el 1917 va demanar permís per a construir-hi una sitja, segons el projecte del mestre d'obres Josep Graner i Prat.[15] A les dècades del 1930 i 1940, la raó social Fills d'Antoni Palés Arró SA hi produïa farina de blat i derivats,[16] mentre que la resta de farines es produïen a La Ceres Catalana,[17] fundada per Francesc Palés i Arró prop de la plaça de les Glòries Catalanes.

La farinera va tancar el 1964, i el 1966, la fàbrica va ser llogada al fabricant de plomes estilogràfiques Inoxcrom, empresa fundada per l'inventor Manuel Vaqué i Ferrandis.[1] La propietat va continuar en mans de la familia Palés fins que va ser adquirida per la immobiliària CEVASA,[18] fundada també per Vaqué, que finalment la va enderrocar el novembre del 2005 «sense que ningú hi digués res», en paraules del geògraf i historiador Martí Checa Artasú.[19] Després de l'enderrocament s'hi va fer una intervenció arqueològica que va posar de manifest el tram del Rec Comtal corresponent a la farinera,[20] actualment enterrat sota la vorera del carrer de la Ciutat d'Elx.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «ENDERROCADA LA FARINERA LA ESPERANZA (Dte. Sant Andreu)». Barcelona patrimoni. La memòria urbana (blog). Martí Checa-Artasu, 22-01-2006.
  2. ↑ AHPB, notari Ferran Ferran, 30-08-1869.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Buenaventura Costa y Doria, co-propietari d'una fàbrica de farina en construcció situada al barri de La Sagrera, demana permís per instal·lar dues calderes de vapor». Obres particulars 12/1870. AMDSM, 20-01-1870.
  4. ↑ «"Pales Costa Gili y Cía", amos de la fàbrica farinera situada al carrer de la Sagrera, sol·liciten edificar una casa al costat de la indústria de la seva propietat». Obres particulars 99/1871. ADMSM, 17-10-1871.
  5. ↑ «Els propietaris de la fàbrica farinera, "Pales Costa, Gili i Companyia", sol·liciten edificar als dos solars que posseeix al marge de la seva indústria situada al carrer de la Sagrera». Obres particulars 612/1875. ADMSM, 08-02-1875.
  6. ↑ «Els senyors Pales, Costa, Gili i Cía sol·liciten afegir dos pisos més al costat de la seva fàbrica de la seva propietat situada al carrer de la Sagrera». Obres particulars 1551/1875. ADMSM, 27-09-1878.
  7. ↑ «Pales Costa Gili i Cía sol·liciten edificar una vivenda al carrer de La Sagrera número 109 de Sant Martí de Provençals». Obres particulars 898/1886. ADMSM, 25-02-1886.
  8. ↑ «"La Razón Social Palés, Costa y Gili" sol·licita edificar sobre la Sèquia Comtal uns magatzems situats al costat de la seva fàbrica de farines de La Sagrera». Obres particulars 943/1886. ADMSM, 05-07-1886.
  9. ↑ Anuario-Riera, 1904, p. 1253. 
  10. ↑ «Permís a Antonio Palés i Arró per aixecar un tercer pis-quadra a la seva fàbrica de farines del carrer Sagrera 109 i carretera de Ribas». Q127 Eixample 11056/1907. AMCB.
  11. ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 14-11-1911, p. 16. 
  12. ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos (edición tarde), p. 7476. 
  13. ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 26. 
  14. ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 613. 
  15. ↑ «Pedro Grau, apoderat de Francisca Basté, viuda de Palés, i dels seus fills. Gran de la Sagrera 107-109. Cobrir un pati de la fàbrica de farines "La Esperanza"». Q127 Eixample 17264/1917. AMCB, 30-04-1917.
  16. ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillières-Riera), 1945, p. 368, 1107. 
  17. ↑ La Publicitat, 16-05-1931, p. 10. 
  18. ↑ «Cevasa paga 15 millones por dos solares en Barcelona junto a la estación del AVE». Cinco Días, 02-04-2005.
  19. ↑ «Adiós a 136 años de historia en la Sagrera». Vivir en Barcelona. La Vanguardia, 17-01-2006, pàg. 7.
  20. ↑ Carbonell Badia, Carles. Intervenció arqueològica al carrer Ciutat d'Elx, núm. 12-16. 13 març-21 abril del 2006, 10-07-2006. 

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Farinera_L%27Esperança&oldid=33342347»