Viquipèdia

Farinera La Ceres Catalana

antiga fàbrica de Barcelona

La farinera La Ceres Catalana, també coneguda com a Fàbrica del Sucre, és una antiga fàbrica situada als carrers del Consell de Cent i de Cartagena de Barcelona.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Farinera La Ceres Catalana
Imatge
Dades
TipusEdifici industrial i empresa Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSagrada Família (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióConsell de Cent, 568 i Cartagena, 164 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 15″ N, 2° 11′ 03″ E / 41.40417°N,2.18408°E / 41.40417; 2.18408

Història

modifica

El 1893, Gabriel Casas i Font, resident a la Vila de Gràcia i propietari dels terrenys per llegat dels seus oncles Paula Font i Joan Forasté, va demanar permís per a construir una fàbrica de farines entre el carrer del Consell de Cent i el Rec Comtal, segons el projecte del mestre d'obres Joan Caballé i Fàbregas.[2] Les obres van ser realitzades pel constructor Josep Palmada i Guitart, que va cobrar 72.504 pessetes.[3] Inicialment, s'hi van construir tres edificis que no ocupaven tota la parcel·la i sense façanes al carrer: l'edifici principal o «quadra», de tres plantes i coberta a dues aigües sobre una encavallada de fusta; a tocar de la mitgera amb la fàbrica veïna hi havia un magatzem de planta baixa i coberta a dues aigües; finalment, hi havia l'edifici de les calderes de vapor i la carbonera amb la xemeneia adossada.[4]

L'octubre del 1894, Gabriel Casas va vendre els edificis i la maquinària a quatre socis:[5] Francesc Palés i Arró era llicenciat en Farmàcia[6] i pertanyia a una família d'industrials fariners de Sant Andreu de Palomar (vegeu farinera L'Esperança); el seu cunyat Andreu Batllori i Umbert, casat amb la seva germana Rosa,[7] era un majorista de grans,[8] i Vicenç Salleras era un majorista de vi, llegums i blat.[5] Tots tres, juntament amb Jaume Prat, van constituir el juny del 1896 la societat Francesc Palés i Cia,[9] dedicada a l'explotació de la farinera, que s'anomenaria La Ceres Catalana[10] en al·lusió a la deessa grega de l'agricultura.[5]

El desembre del 1894, Andreu Batllori va demanar permís per a ampliar el conjunt segons el projecte del mestre d'obres Pere Molinas i Coll.[2] S'hi van construir dos nous magatzems: el primer perllongava fins al carrer del Consell de Cent el que ja hi havia construït; el segon es disposava paral·lelament al carrer de Cartagena (aleshores anomenat de la Igualtat) i formava dues naus separades per columnes de fosa amb coberta a dues aigües sobre encavallades de fusta.[11] El 1895 es van instal·lar dues màquines de vapor en un nou edifici amb façana al carrer de Cartagena,[12] El juny del 1903, Batllori va demanar permís per a remuntar un pis al magatzem construït el 1893, segons el projecte del mestre d’obres Ramon Ribera.[13]

El 3 de gener del 1898 s'hi va produir un incendi,[14] que va afectar el departament de neteja i va destruir la planta tercera i la coberta de l’edifici principal.[13] Francesc Arró va morir sobtadament l'abril del 1902,[15] i a partir del 1905, la fàbrica fou arrendada a Gallarda, Farriols i Morgades, associació entre l'industrial fariner Joan Gallarda, amb fàbrica pròpia a la carretera de Ribes (on actualment hi ha els Mercat dels Encants), i de Morgades i Farriols, amb despatx al carrer de la Princesa.[13]

El 1919, Salleras va demanar permís per a substituir dues màquines de vapor per tres motors elèctrics.[16] Entre 1920 i 1928, la farinera fou gestionada per l'industrial Josep Sans i Ferrer.[13] Durant aquesta època, es van produir dos incendis: el primer va tenir lloc el 2 de juny del 1920 i va afectar la «quadra» o edifici principal on es trobava la maquinària; el segon es va produir l'11 de gener del 1924 a la secció d'assecadors i sembla que va afectar greument l'edifici principal.[13] Probablement, i aprofitant la reparació de les destrosses, es va ampliar cap al carrer de Cartagena.[16] Mentrestant, Vicenç Salleras va morir l'octubre del 1922, i el gener del 1928, es va dissoldre la societat Francesc Palés i Cia.[13] A les dècades següents, la farinera seria explotada per la societat anònima Fills d'Antoni Palés Arró, constituïda el maig del 1926,[13] i que hi produïa farina de tapioca per a pinsos, de blat de moro i ordi, i ensucrada per a l'elaboració de xocolata i galetes,[17][18][19] mentre que la producció de farina de blat i derivats es feia a L'Esperança.[20]

El 1959, l'empresa es va declarar en fallida, i la propietat va ser adjudicada en subhasta a Josep Maria Masferrer, que va promoure la modificació de dues portes rectangulars a les naus de planta baixa del carrer de Cartagena.[21] Entre 1963 i 1968 s'hi va instal·lar el magatzem de l'empresa Tubos Robles, fabricant de tubs metàl·lics de diferents usos[22][23] i que col·locà el seu emblema al xamfrà dels carrers de Cartagena i del Consell de Cent.[21] A partir de l'agost del 1968, acollí les instal·lacions de l'empresa Acondicionamientos y Envasados SA, dedicada a l'envasat de productes alimentaris, especialment de cereals, llegums, sucre i fruita seca,[21] i que treballava per a Solís IASA.[24] Durant aquest període, es van construir dos nous coberts al pati central i altres reformes de poc abast, projectades per l'enginyer industrial Francesc Mir i Espinet.[21]

El 2023, l'empresa municipal BIMSA (Barcelona d'Infraestrctures Municipals SA) va licitar el projecte de rehabilitació de l'edifici principal com a casal de joves.[25]

 
Vista de la fàbrica amb la Torre Glòries al fons

Referències

modifica
  1. ↑ «Parcel·la cadastral 1940413DF3814B». Punt d'Informació Urbanística. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Andres Batllori. Consell de Cent 568-570 i Igualdad (ara: Cartagena 164-166). Obres de reforma a la fàbrica». Q127 Eixample 12355/1910. AMCB.
  3. ↑ Villaverde, 2021, p. 17.
  4. ↑ Villaverde, 2021, p. 20.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Villaverde, 2021, p. 23.
  6. ↑ La Imprenta. Diario de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 10-06-1873, p. 3683. 
  7. ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos (edición tarde), 18-09-1883, p. 7476. 
  8. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 848. 
  9. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1905, p. 1317. 
  10. ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 26. 
  11. ↑ Villaverde, 2021, p. 23-26.
  12. ↑ Villaverde, 2021, p. 27.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Villaverde, 2021, p. 29.
  14. ↑ La Publicidad. Eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias (Edición noche), 03-01-1898, p. 3. 
  15. ↑ La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició vespre), 10-04-1902, p. 1. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Villaverde, 2021, p. 31.
  17. ↑ Agricultura, 15-05-1930. 
  18. ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 613. 
  19. ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillières-Riera), 1945, p. 136, 1107, 1108. 
  20. ↑ La Publicitat, 16-05-1931, p. 10. 
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Villaverde, 2021, p. 34.
  22. ↑ La Vanguardia Española, 18-12-1962, p. 22. 
  23. ↑ «Anunci publicitari Tubos Robles (anys '60)». todocoleccion.net.
  24. ↑ La Vanguardia Española, 11-04-1972, p. 83. 
  25. ↑ «602.2023.084_SERVEIS DE REDACCIÓ DEL PROJECTE DE REHABILITACIÓ DE LA FARINERA LA CERES CATALANA, CONEGUDA COM “LA CASA DEL SUCRE”, AL CARRER CARTAGENA 166 PER A ACOLLIR UN ESPAI JOVE I ESPAIS I SERVEIS ASSOCIATS, AL BARRI DE LA SAGRADA FAMÍLIA, AL DISTRICTE DE L’EIXAMPLE DE BARCELONA AMB MESURES DE CONTRACTACIÓ PUBLICA SOSTENIBLE». Plataforma de Serveis de Contractació Pública, 05-07-2023.

Bibliografia

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Farinera La Ceres Catalana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Farinera_La_Ceres_Catalana&oldid=33366217»