Farsàlia

Farsàlia (en llatí Pharsalus, en grec antic Φάρσαλος, en turc Çatalca) era una ciutat de les més importants de Tessàlia al districte de Tessaliotis, al límit amb Ftiotis i a la riba esquerra de l'Enipeu. El seu nom en realitat era Farsalos, i el territori Farsàlia, però és més coneguda com a Farsàlia degut a la batalla així anomenada i a l'obra La Farsàlia un poema èpic llatí de Lucà que fa referència a la batalla.

Infotaula de geografia físicaFarsàlia
2011 Dimos Farsalon.png
Modifica el valor a Wikidata
TipusVila Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaTessàlia Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaFarsala Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 39° 17′ N, 22° 23′ E / 39.28°N,22.38°E / 39.28; 22.38Coord.: 39° 17′ N, 22° 23′ E / 39.28°N,22.38°E / 39.28; 22.38
Dades i xifres
Altitud160 m Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
batalla de Farsàlia Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfarsala.gov.gr Modifica el valor a Wikidata

La ciutat surt a la història per primera vegada durant les Guerres mèdiques però sens dubte era molt anterior, ja que no hi ha cap altre ciutat a Tessàlia que tingui la seva immillorable situació estratègica i la riquesa de recursos de Farsàlia. per tant s'ha suposat que el seu nom primitiu segurament era Ftia, que en un període remot va ser la capital de la Ftiotis.

Entre les ruïnes de Farsàlia hi ha elements d'un període molt antic. A un costat de la porta nord de l'acròpoli hi ha les restes d'unes muralles ciclòpies, i al mig de l'acròpoli queda una construcció subterrània edificada de la mateixa manera que el Tresor d'Atreu a Micenes. La muralla tenia uns 6 km de circuit en forma triangular. La seva situació dalt d'un turó defensat per tres costats per precipicis, i abundants fonts subterrànies que desaiguaven en una plana molt fèrtil, es va convertir en una de les ciutats més importants de Tessàlia i de les més grans de Grècia. Segons Estrabó, hi havia una ciutat més antiga que es deia Paleopharsalos, i la gent vivia a la part més baixa. Escílax de Carianda la menciona entre les ciutats de Tessàlia.

L'any 455 aC l'estrateg atenenc Mironides la va assetjar després de la seva victòria a Beòcia, però sense èxit, segons Tucídides. Al començament de la guerra del Peloponès va ser aliada d'Atenes i va enviar ajuda militar. Medi, tirà de Larissa, la va conquerir el 395 aC amb ajuda dels beocis, segons Diodor de Sicília. Sota el tira Polidames va resistir a Jàson de Feres, tagos (cap militar) de Tessàlia des del 374 aC, però després s'hi va aliar, segons Xenofont.

Després del període macedònic (meitat del segle IV i segle III) es va declarar a favor d'Antíoc III el gran, que la va dominar el 191 aC, però després de la seva retirada va caure en mans del cònsol Mani Acili Glabrió, el mateix any 191 aC.

Possessió romana des d'aquell any, va ser una ciutat lliure encara en temps de Plini el Vell. La fita més important de la seva història va ser la batalla que van lliurar allí Juli Cèsar i Gneu Pompeu l'any 48 aC en la que Cèsar va obtenir la victòria decisiva, coneguda com a Batalla de Farsàlia. Pocs dies abans de la batalla, Cèsar s'havia situat en una plana a l'oest de farsàlia i ocupat una petita ciutat. Mentrestant Pompeu havia arribat a Larissa i va avançar cap al sud, cap a Farsàlia, va travessar el riu Enipeu i va acampar vora unes muntanyes prop de la ciutat. La darrera posició de Cèsar abans de la batalla era a la plana entre Farsàlia i l'Enipeu, a uns 3 km de la ciutat, a una distància de 30 estadis o 4 milles romanes del camp contrari, segons Appià. Cèsar va obtenir la victòria amb la pèrdua de molt pocs homes, i ocasionant una gran desfeta de l'exercit enemic.

Encara existia al segle VI quan en parla el geògraf Hierocles. Sota els turcs, que la van ocupar el 1397 en temps de Baiazet I, es va dir Çatalca i va arribar a tenir cinc mil habitants i sis mesquites amb una madrassa, i era el centre d'una comarca amb 91 poblets.

És la moderna Farsala (τὰ Φέρσαλα).[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Pharsalus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 1r gener 2021].

Vegeu tambéModifica