Obre el menú principal

Faustí i Jovita (Brescia, s. I - ca. 120) foren dos germans, suposats màrtirs cristians sota el regnat d'Adrià. Són venerats com a sants a tota la cristiandat.

Infotaula de personasants Faustí i Jovita
Pala della mercanzia (vincenzo foppa).jpg
Pintura de Vincenzo Foppa, s. XV, amb els sants als costats de la Mare de Déu
Biografia
Grup duo de germans
Faustinus Tradueix (Brescia,  - Brescia, ). Prevere. Sant (15 de febrer)
Jovita Tradueix (Brescia,  - Brescia, 122 (Gregorià)). Diaca. Sant (15 de febrer)
Naixement Faustinus, Jovita (o Jovinus)
Segle I
Brixia (actual Brescia, Lombardia, Itàlia)
Mort ca. 120
Brixia
Lloc d'enterrament San Faustino Maggiore (Brescia) 
Període Imperi Romà
màrtirs
Celebració Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Pelegrinatge Brescia
Festivitat 15 de febrer
Iconografia Els dos junts, Faustí com a prevere i Jovita amb robes de diaca, els dos amb palma de martiri; com a joves nobles
Patró de Brescia (1438)
Modifica les dades a Wikidata

HagiografiaModifica

La tradició diu que eren dos germans, membres d'una noble família de Brixia (actual Brescia). Convertits pel bisbe Apol·loni de Brèscia, Faustí, que era el major, es féu prevere i va predicar el cristianisme; Joví o Jovita era diaca. Durant una persecució, al regnat d'Adrià, cap al 120, foren presos. Torturats a Brescia, Roma i Nàpols, foren decapitats a Brescia.

Sant Faustí de Brescia, bisbe de la ciutat, va compilar les actes dels sants segles després.

HistoricitatModifica

Les actes mantenen un to purament llegendari i són poc versemblants. Els bol·landistes i altres erudits, com Fedele Savio, han qüestionat l'existència dels dos sants. No obstant això, consten a martirologis i santorals antics. En 1969, foren exclosos del calendari universal de sants de l'Església Catòlica a causa de la manca de versemblança de les actes. Continuen, però, al Martirologi romà, i el culte és permès als llocs on té tradició.

VeneracióModifica

Segons la llegenda, foren sebollits al cementiri de San Latino de Brescia, on després s'aixecà l'església de San Faustino ad Sanguinem. N'hi ha suposades relíquies a Roma, Bolonya, Verona i Brescia.

El culte a Brescia és immemorial i en són els patrons de la ciutat des de 1438, arran de la llegendària aparició dels sants en el setge que la ciutat patí per part dels milanesos, que propicià la victòria bresciana. Es difongué fora de Brescia cap al segle VIII, quan s'elabora la llegenda de la seva vida. Els longobards portaren el seu culte per tot Itàlia.

BibliografiaModifica