Federico Barocci
Federico Barocci (Urbino, 1535- 1612), anomenat en realitat Federico Fiori, fou un pintor manierista italià. Una de les figures principals entre Correggio i Caravaggio. Originari d'una família llombarda amb algun avantpassat vinculat a l'art. Amb el seu trasllat a Roma i la seva adhesió a les tesis contrareformistes, la seva carrera va tenir un èxit rapíssim. El seu colorit viu de pinzellades lleugeres, i certes expressions facials i gestos, semblen anticipar el barroc.
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1535 Urbino (Itàlia) |
Mort | 30 setembre 1612 (76/77 anys) Urbino (Itàlia) |
Grup ètnic | Italians |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura i arts visuals |
Ocupació | pintor, gravador, dibuixant |
Moviment | Renaixement |
Orde religiós | Orde dels Frares Menors Caputxins |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Germans | Simone Barocci |
Descrit per la font | Teutsche Academie der Edlen Bau- Bild- und Mahlerey-Künste (en) , (sec:Barocci, Federico, 183) Het schilder-boeck, (sec:Het leven van Frederijck Barozio, uytnemende Schilder van Vrbijn., M174) Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron |
Entre les seves obres, destaquen dues al Museu del Prado: "La Nativitat" (1597), que pel que sembla va ser regalada a l'esposa de Felip III, i "Crist crucificat" (1610-1612), al fons inclou un paisatge molt realista d'Urbino. Aquest quadre va penjar sobre la capella ardent del duc d'Urbino i va ser llegat per aquest al rei espanyol.
Algunes de les sales del museu Gregorià Etrusc dels Museus Vaticans van ser decorades amb frescs de Federico Barocci.