Obre el menú principal

Feldgrau (terme alemany: 'gris de campanya') és la denominació oficial del to de gris que fou reglamentari en els uniformes de campanya alemanys entre 1907 i 1945,[1] i, com a tal, emblemàtic de l'exèrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. També fou usat per altres exèrcits.

Infotaula de colorFeldgrau

Coordenades de color
Triplet hexadecimal #4D5D53
RGB (r, g, b) (77, 93, 83)
HSV (h, s, v) (56°, 7%, 14%)
Referències Mindjunker
Modifica les dades a Wikidata
El feldgrau fundacional

En català i altres llengües romàniques, el terme feldgrau es tracta com a xenisme, de manera que es conserva en alemany. Per proximitat lingüística, en anglès tendeix a calcar-se com a field grey.

AlemanyaModifica

Teòricament el feldgrau es defineix com un tipus de gris verdós. En la pràctica, el to concret anà variant segons els reglaments uniformològics successius.[2]

El feldgrau original, de 1907/1910, era d'un to mitjà de marcada dominància grisa. Fou el color adoptat per al nou uniforme de campanya alemany m. 1910,[3] en què, d'acord amb la voga del moment, s'aplicaven les ensenyances de l'uniforme britànic m. 1902, i, doncs, s'optava per un uniforme més pràctic i, sobretot, monocolor, que tendís a mimetitzar-se amb el terreny.

El 1915, arran l'adopció d'un nou model simplificat de guerrera (Bluse), el to de feldgrau s'enfosquí alhora que s'hi reforçava el component verdós. A partir d'aquest moment, les diverses variants de feldgrau que anirien adoptant-se fins al 1945 foren de tons ambigus entre el gris verdós i el verd grisenc.

 
Uniforme de la Wehrmacht m. 1936; s'hi pot apreciar la diferència de tons entre guerrera feldgrau i pantalons steingrau (fins al 1940)

D'altra banda, entre 1914 i 1940 es produí un contrast de coloració que esdevingué característic. Com que el 1914 els pantalons havien passat del feldgrau al steingrau ('gris pedra'), un gris sense matís verdós,[4] l'efecte de conjunt passà a ésser de guerrera i lligadura verdoses (oficialment feldgrau) amb pantalons inequívocament grisos (steingrau).[5] Aquest efecte visual s'aguditzà encara en la Reichswehr de la República de Weimar, i s'extremà amb la Wehrmacht del Tercer Reich, fins que a partir de 1940 s'optà per retornar a una tonalitat uniforme, amb els pantalons confeccionats també en feldgrau.[6]

Tonalitats de feldgrau de la Wehrmacht en període bèl·lic

Fortament connotat amb el militarisme alemany, i amb el nazisme, el feldgrau s'extingí dels uniformes militars alemanys conjuntament amb el Tercer Reich, almenys en la terminologia oficial. Emperò, els exèrcits alemanys posteriors (RFA, RDA) no se saberen estar d'algun altre to de gris, si més no per als uniformes de passeig i gala.[7]

Àustria-HongriaModifica

 
Uniforme austrohongarès m. 1915 en feldgrün (feldgrau); reconstrucció històrica fidel

L'exèrcit austrohongarès adoptà el feldgrau per a l'uniforme de campanya el 1915, si bé amb la denominació oficial de feldgrün ('verd de campanya'). Tot i el nom, la versió austrohongaresa presentava dominància grisa, bastant anàloga a la versió alemanya de 1907/1910; el color s'aplicava uniformement a la totalitat de peces.[8]

ÀustriaModifica

Durant la Primera República austríaca, els uniformes del Bundesheer imitaren prou servilment l'ús coetani alemany, tant en estil com en coloració, amb lligadura i guerrera feldgrau (nom que hi esdevé oficial) i pantalons ara contrastants, però en hechtgrau ('gris lluç'). Aquesta diferència de tons entre peces –així com el nom de feldgrau-- es conservà, fins i tot, quan es restaurà la tradició uniformològica austríaca, el 1933.

En la Segona República austríaca, el Bundesheer renascut, a diferència dels exèrcits oficialment alemanys, no tingué cap problema a anomenar oficialment feldgrau el gris mitjà de l'uniforme de feineig m. 1959 (Drillichanzug M59), que també s'usava sota el sobreuniforme mimètic de campanya; i així fou fins a la introducció de nous uniformes en verd oliva (1975). En el primer uniforme de passeig i gala (m. 1956), Feldkappe i guerrera eren feldgrau, amb un to més fosc per als pantalons (eisengrau, 'gris acer'); en l'actual (m. 1965), són feldgrau la gorra de plat i la guerrera, amb un to més clar per als pantalons (hellgrau, 'gris clar').[9]

SuïssaModifica

El 1914 l'exèrcit suís adoptà oficialment el feldgrau (gris-vert, en francès) com a color de l'uniforme de campanya; a les alçades de 1926 el nou color ja era reglamentari en tots els models d'uniforme, i es conserva encara avui per a passeig i gala[10] (en contrast amb els uniformes mimètics de campanya). En la pràctica, però, aquest feldgrau o gris-vert era i és, més aviat, un blau grisenc de tipus aviador, bastant similar al color hechtgrau ('gris lluç') de l'uniforme austrohongarès m. 1908. Això no obstant, fins al m. 1949 hi hagué hesitacions de tonalitat, i el color també podia ésser un feldgrau pròpiament dit, mena de gris verdós del tipus alemany original, així com un altre de més afí al grigio-verde italià, aquest darrer conegut col·loquialment com a 'verdet' (grünspan en alemany i verdigris en francès).

El peculiar feldgrau suís: uniformes m. 1940, de tropa i d'oficial; m. 1949, de tropa i d'oficial; i m. 1995 (actual) de passeig i gala

Països BaixosModifica

L'uniforme de campanya neerlandès fou de color feldgrau entre 1912 i 1940. Oficialment el color es denominava grijsgroen ('verd grisenc'), però rebia sovint el nom de veldgrijs (feldgrau). El to, en principi, era similar al feldgrau alemany originari, si bé n'hi havia partides d'un verd grisenc semblant al grigio-verde italià, i, més rarament, d'un to gris sense matís verdós. A partir dels anys trenta hi predominà un to blau grisenc semblant al de l'uniforme suís. En tot cas, aquests tons foren considerats acceptables per la Wehrmacht, la qual, arran l'ocupació dels Països Baixos, reutilitzà multitud d'uniformes neerlandesos, un cop adaptats a la reglamentació alemanya.

 
El feldgrau neerlandès; observeu l'ambigüitat del to segons incidència de la llum

Altres grisos militarsModifica

Cal evitar la confusió entre el concepte específic de feldgrau i el concepte més ampli de 'gris militar'. D'una banda, ja hem vist com a la mateixa Alemanya, i en altres estats germanòfons, s'usaven o s'usen altres tons de gris, paral·lelament al feldgrau o en comptes seu. D'altra banda, hi ha hagut exèrcits que han usat tons de gris diferents del feldgrau en uniformes de campanya contemporanis. Per exemple, el gris ha estat el color característic dels uniformes de campanya de l'exèrcit suec durant la major part del segle XX; i ho fou de l'exèrcit serbi, i després del iugoslau, durant el període monàrquic.[11]


NotesModifica

  1. Cal tenir en compte, però, que no tots els uniformes de l'exèrcit alemany d'aquest període foren feldgrau. Per exemple, l'uniforme de feineig tradicionalment era de color cru, fins que el 1940 esdevingué schilfgrün ('verd canya'), to proper al verd oliva que conservaria en convertir-se en uniforme de campanya d'estiu (1942-1945).
  2. A banda de les variacions esdevingudes en la descripció oficial, el feldgrau, lògicament, també podia presentar múltiples variants segons la companyia confeccionadora (o el sastre, en el cas dels oficials), el desgast de la peça, etc. A més, en els períodes bèl·lics la qualitat del teixit disponible anà degradant-se, i amb ella la coloració; exemple extrem d'això fou la caçadora de campanya (Feldbluse) m. 1944, bastants exemplars de la qual eren d'un feldgrau ben peculiar, tendent al caqui. Així mateix, i sobretot en el període de la Wehrmacht, cal tenir en compte els casos de reutilització de material capturat (austríac, txecoslovac, neerlandès, italià, fins i tot francès i soviètic).
  3. També citat com a m. 1907/1910, perquè fou introduït en proves el 1907 i adoptat oficialment el 1910.
  4. La motivació fou adonar-se que els pantalons, en rentar-se més sovint, es desgastaven més ràpidament que la guerrera; en canviar-los de to s'intentà evitar aquest efecte, sense gaire èxit.
  5. Llevat d'un breu període, entre 1917 i 1920, en què els pantalons tornaren a confeccionar-se en feldgrau, per qüestió d'estalvi.
  6. Durant la Segona Guerra Mundial, molts soldats aliats percebien els uniformes alemanys com a «verds».
  7. Així, el color dels uniformes de passeig i gala del NVA de la RDA es definia oficialment com a steingrau ('gris pedra'), si bé s'acostava bastant al feldgrau de 1907/10. En la Bundeswehr de la RFA els uniformes de passeig i gala foren monocolors en schiefergrau ('gris pissarra') en 1955-1957, però de 1957 fins avui tornen a presentar contrast entre la guerrera, en mittelgrau ('gris mitjà'), i els pantalons, en dunkelgrau ('gris fosc'); al llarg del temps, i sense canviar la denominació oficial, la guerrera ha anat aclarint-se de to fins a esdevenir gris clar, mentre que els pantalons han anat enfosquint-se fins a aproximar-se al negre.
  8. Com en el cas alemany, el to de l'uniforme anà degradant-se i diversificant-se a mesura que disminuïa la qualitat del teixit disponible. Fins i tot arribaren a confeccionar-se uniformes austrohongaresos m. 1915 amb grigio-verde italià capturat.
  9. En canvi, el color dels uniformes de campanya austríacs es pot definir, a molt grans trets, com a verd oliva, tot i que oficialment s'anomena braungrau ('gris brunenc'); en el m. 1975 (Anzug 75), es tractava d'un verd oliva tendent al caqui; en el m. 2003 (Anzug 03), el to és més grisenc.
  10. La darrera versió de l'uniforme de passeig i gala conserva el to tradicional per a la guerrera, però n'adopta un de més clar per a camisa i pantalons; oficialment aquests tons deixen de conèixer-se com a feldgrau i esdevenen dunkelgrau ('gris fosc') i hellgrau ('gris clar'].
  11. En canvi, els tons més o menys similars que han estat característics dels exèrcits italià i irlandès durant bona part del segle XX acostumen a classificar-se més aviat com a verds grisencs.

BibliografiaModifica

  • Cron, Hermann. Imperial German Army, 1914-18: organisation, structure, orders of battle. Translated by C.F. Colton. Solihull: Helion, cop. 2002. ISBN 1874622701
  • Davis, Brian L. German Army uniforms and insignia, 1933-1945. London: Brockhampton Press, 1998. ISBN 1-86019-869-4
  • Hormann, Jörg-M. Die Bundeswehr und ihre Uniformen: 30 Jahre Bekleidungsgeschichte. Friedberg: Podzun-Pallas, cop. 1987. ISBN 3-7909-0297-7
  • Hormann, Jörg M. Uniforms of the Infantry: 1919-to the present. Translated by Edward Force. West Chester: Schiffer Publishing, cop. 1989. (German uniforms of the 20th century; 2) ISBN 0-88740-215-1
  • Jung, Peter. The Austro-Hungarian Army in World War I. Illustrated by Darko Pavlovic. Botley: Osprey, 2003. 2 v. (Men-at-arms; 392, 397) ISBN 1-84176-594-5 (vol. 1) ISBN 1-84176-595-3 (vol. 2)
  • Keubke, Klaus-Ulrich; Kunz, Manfred. Uniformen der Nationalen Volksarmee der DDR, 1956-1986. Aufnahmen von Jean Molitor. Berlin: Brandenburgisches Verlagshaus, 1990. (Schriften des Armeemuseums der DDR und des Nilitärgeschichtlichen Instituts der DDR) ISBN 3-327-00731-4
  • Mollo, Andrew. Army uniforms of World War 1: European and United States armies and aviation services. Illustrated by Pierre Turner. Polle: Blandford, 1977. (Blandford colour series) ISBN 0-7137-0821-2
  • Mollow, Andrew. Army uniforms of World War 2. Illustrated by Malcolm McGregor. Repr. with corrections. London: Blandford, 1974. (Blandford colour series) ISBN 0-7137-0611-2
  • Recio Cardona, Ricardo; González Sánchez, Antonio. Uniformes del Ejército de Tierra alemán: Heer: 1933-1945. Madrid: Acción Press, 2002. (Eurouniformes) ISBN 84-95464-20-9
  • Sáiz, Agustín. Deutsche Soldaten: [uniformes, equipo y objetos personales del soldado alemán: 1939-1945]. Alpedrete: Andrea Press, cop. 2008. ISBN 978-84-96658-11-0
  • Smits, F.J.H.Th. "De grijsgroene uniform uit de jaren 1912 -1940". Armamentaria, afl. III (zomer 1968), p. [7]-25.
  • Stone, David. The Kaiser's army: the German Army in World War One. London: Bloomsbury, 2015. ISBN 978-1-84486-136-1
  • Thomas, Nigel. The German Army 1939-45. Colour plates by Stephen Andrew. London: Osprey, 1997-2000. 5 v. (Men-at-arms; 311, 316, 326, 330, 336) Consta de: 1, Blitzkrieg; 2, North Africa and Balkans; 3, Eastern front 1941-43; 4, Eastern front 1943-45; 5, Western front 1943-45.
  • Urrisk, Rolf M. Die Uniformen des österreichischen Bundesheeres, 1918-1938. Graz: H. Weishaupt, 1993. ISBN 3-900310-93-9
  • Urrisk, Rolf M. Die Uniformen des österreichischen Bundesheeres, 1952-1995. Graz: H. Weishaupt, 1994