FemCAT

fundació privada catalana

La Fundació d'Empresaris de Catalunya, més coneguda com a FemCAT, és una fundació privada i independent, constituïda l'any 2004,[1] que reuneix empresaris, directius i professionals amb l'objectiu de promoure el progrés social i econòmic de Catalunya. La seva missió és contribuir a fer de Catalunya un país competitiu, obert al món,[2] emprenedor i innovador, amb cohesió social i sostenibilitat a llarg termini.

Infotaula d'organitzacióFemCAT
Dades
Tipusfundació Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicafundació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació12 gener 2005
Activitat
Membres126 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaOriol Guixà Arderiu (2024–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfemcat.cat Modifica el valor a Wikidata

X: femcat Instagram: femcat LinkedIn: femcat---fundació-d'empresaris-de-catalunya Youtube: UC_LuPXXYDg14vFBf5GVjnbA Modifica el valor a Wikidata

FemCAT articula i dona suport a projectes i programes que fomenten la col·laboració entre el teixit empresarial i la societat, amb la finalitat d'impulsar el desenvolupament del país i situar-lo com a referent social i econòmic tant a Europa com a nivell global.

Amb una visió positiva i de futur, la fundació promou la mobilització de la societat civil per assolir aquest objectiu, treballant activament per fer de Catalunya una de les regions més avançades del món.

Història

modifica

Entre els anys 2003 i 2004, un grup d’empresaris i directius van iniciar una reflexió sobre el potencial de Catalunya per millorar en l’àmbit econòmic i social. Inspirats en exemples històrics, com els industrials del segle XIX que van impulsar el desenvolupament econòmic de la regió i la burgesia que a mitjan segle XX va fomentar un nou període de creixement, aquestes idees es van concretar en el Manifest de FemCAT, presentat al maig del 2004.

El 12 de gener del 2005, es va constituir oficialment la Fundació Privada d’Empresaris FemCAT amb 23 patrons fundadors. Joaquim Boixareu va ser designat com a primer president i Xavier Cambra com a secretari. El creixement de l’entitat va ser notable, amb la incorporació de 21 nous membres el 2006 i 32 més el 2007, arribant als 89 membres a principis del 2009. Els membres, empresaris i directius de prestigi, van participar activament en el disseny i desenvolupament de les iniciatives. Per mantenir un funcionament eficaç, es va decidir moderar el ritme de creixement, superant els 100 membres l’any 2015.

Des dels seus inicis, FemCAT ha aplicat un sistema de renovació regular dels càrrecs. Joaquim Boixareu va ocupar la presidència del 2005 al 2009, seguit per Josep Mateu (2009-2011), Carles Sumarroca (2011-2013), Miquel Martí (2013-2015), Ramon Carbonell (2015-2016), Pau Relat (2017-2018), Elena Massot (2019-2021), David Marín (2022-2024) i Oriol Guixà i Arderiu (2024 - actualitat). Xavier Cambra, que havia exercit com a Secretari General i assumit responsabilitats executives en els primers anys, va ser substituït per Immaculada Amat a principis del 2016.

A principi de 2017, FemCAT comptava106 integrants dels quals 25 formen part del patronat.[3] Un dels padrins de l'entitat fou el conseller Andreu Mas-Colell.[4] Entre els fundadors de FemCAT hi figuren Ramon Roca, de Ros Roca; José Miarnau, de Comsa; Ramon Carbonell, de Copcisa; Xavier Pujol, de Ficosa; Albert Esteve, dels Laboratoris Esteve; Francisco Reynés, de Criteria; Rosa Clarà, de Rosa Clarà, o Joan Manuel Sanahuja, de Sacresa.[1]

El 26 de març del 2007 la fundació organitzà la jornada Sortim al món que comptà amb la participació de l'exsecretari d'estat dels EUA Colin Powell i Steve Forbes, president del grup Forbes.[5] El 14 de juny del mateix any la fundació signà un acord de col·laboració amb el Parlament de Catalunya amb l'objectiu d'apropar el món empresarial i l'àmbit parlamentari per promoure el coneixement mutu.[6]

El 2014 va ser un dels vint-i-cinc organismes empresarials que van signar el Manifest del Far que dona suport al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.[7]

Presidents

modifica

Reconeixement

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Pulol, Ignasi «FemCat, el último ‘lobby’ catalán» (en castellà). Expansion, 19-01-2009.
  2. FemCAT, Manifest de la fundació Arxivat 2011-12-03 a Wayback Machine.
  3. El Periodico, 19/01/2011, Carles Sumarroca serà el nou president de Femcat Arxivat 2011-01-23 a Wayback Machine.
  4. Pujol, Ignasi «Relleu al capdavant del lobi empresarial FemCat». Ara, 17-01-2011.
  5. «Colin Powell i Steve Forbes, a "La nit al dia"». 324cat. CCMA, 26-03-2007. [Consulta: 18 gener 2020].
  6. «Signatura del conveni de col·laboració entre el Parlament i la fundació d'empresaris FemCAT» (pdf). Parlament de Catatalunya, 14-07-2007.
  7. Artigas, Lurdes «El món empresarial català es mobilitza pel dret a decidir». El Punt Avui, 06-05-2014.
  8. «El director general del RACC, nou president de FemCat». Avui, 16-01-2009.
  9. SALA, AGUSTÍ. «Carles Sumarroca serà el nou president de Femcat», 19-01-2011. [Consulta: 4 desembre 2024].
  10. Pujol, Ignasi. «Miquel Martí, nou president de la fundació d'empresaris FemCat», 17-01-2013. [Consulta: 4 desembre 2024].
  11. Font Manté, Àlex «Ramon Carbonell succeeix Miquel Martí com a president de FemCat». Ara, 23-01-2015, pàg. 22.
  12. BARCELONA, AGUSTÍ SALA /. «Ramon Carbonell, elegit nou president de FemCat», 22-01-2015. [Consulta: 4 desembre 2024].
  13. Manté, àlex Font. «Pau Relat, nou president de FemCat en substitució de Ramon Carbonell», 19-01-2017. [Consulta: 4 desembre 2024].
  14. «Elena Massot, nova presidenta de FemCat», 22-01-2019. [Consulta: 4 desembre 2024].
  15. «David Marín, nou president de Femcat». ViaEmpresa.cat, 19-01-2022. [Consulta: 1r febrer 2022].
  16. Llagostera, Carlota Serra. «Oriol Guixà, un gegant del coure al capdavant de FemCat», 18-01-2024. [Consulta: 4 desembre 2024].
  17. «Les entitats FemCat i Xamfrà, premis ARA 2014». ARA, 27-11-2014 [Consulta: 28 novembre 2014].
  18. Capdevila, Carles «Amb motiu del quart aniversari, convoquem els "Premis ARA"». Diari Ara, 2014 [Consulta: 28 novembre 2014].
  19. «Femcat i la iniciativa Xamfrà, premis Ignasi Pujol i Tatiana Sisquella». Europa Press, 27-11-2014 [Consulta: 28 novembre 2014].

Enllaços externs

modifica