Feres (Hebros)

Feres (Grec: Φέρες) és una ciutat i antic municipi de la unitat perifèrica d'Evros, Macedònia Oriental i Tràcia, Grècia. Des de la reforma de govern local del 2011 forma part del municipi d'Alexandrúpoli, del qual és una unitat municipal.[1] El 2011 tenia 8.551 habitants.

Infotaula de geografia políticaFeres
View over houses of Feres, Evros.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
DE Feron.svg Modifica el valor a Wikidata
 40° 53′ 36″ N, 26° 10′ 26″ E / 40.8933°N,26.1739°E / 40.8933; 26.1739
EstatGrècia
Administració descentralitzadaUnitat descentralitzada de Macedònia i Tràcia
RegióMacedònia Oriental i Tràcia
MunicipiAlexandroupoli Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població
Total5.457 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Tychero (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal685 00 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic68500 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webferes.gr Modifica el valor a Wikidata

Feres va néixer quan el Monestir de la Mare de Déu Salvadora del Món[2] fou fundat el 1152 pel sebastocràtor Isaac Comnè, fill de l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, com la seva residència i futur lloc d'enterrament.[3] A l'època, el lloc era descrit com a abandonat i cobert de vegetació i conegut com a Vera (grec: Βήρα, de la paraula eslava per dir «aiguamoll»).[2]

El monestir, que estava envoltat d'un doble conjunt de parets, va esdevenir el nucli d'un assentament més gran. Una església dedicada a Sant Procopi va ser construïda<ac< fora de les parets del monestir per la població local.[2]

ReferènciesModifica

  1. «ΦΕΚ B 1292/2010, Kallikratis reform municipalities» (en grec). Government Gazette.
  2. 2,0 2,1 2,2 Soustal, P. Tabula Imperii Byzantini, Band 6: Thrakien (Thrakē, Rodopē und Haimimontos). Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, 1991, p. 200-201. ISBN 978-3-7001-1898-5. 
  3. Talbot, A.-M; Ševcenko, N.P.. The Oxford Dictionary of Byzantium. Oxford University Press, 1991, p. 282-283. ISBN 0-19-504652-8.