Fernandes Guitars

Fabricant de guitarres japonés (1969-)

Fernandes Guitars és una empresa japonesa de fabricació de guitarres i baixos elèctrics, fundada l'any 1969 a Osaka com a subdivisió de Saito Musical Instruments, la qual també en produí amb la marca Burny; no obstant, Saito no registrà la marca Fernandes fins al 1972.[1]

Infotaula d'organitzacióFernandes Guitars
Fernandes guitars logo.png
Zolele.jpg
Guitarró Zolele amb la forma característica del model ZO Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusnegoci
empresa de fabricació d'instruments musicals Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1969 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixguitarra elèctrica Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc webfernandes.co.jp Modifica el valor a Wikidata
Twitter: fernandes_japan Instagram: fernandes.jp Youtube: UCR8jf5lgmQGhCq1aHsZ31Mg Modifica el valor a Wikidata

CronologiaModifica

 
El model ZO-3

Com una altra companyia nipona, Ibanez, Fernandes estava especialitzada en guitarra flamenca fins que Saito encomanà a Hidesato Shiino i Katsumi Omote la creació de la línia de fabricació de guitarres elèctriques, externalitzada a la fàbrica de Kawai Gakki. Els primers models foren còpies exactes de les dos principals empreses estatunidenques: les Telecaster (FTE) i Stratocaster (FST) de Fender, etiquetades com a Fernandes, i les Gibson Firebird, SG i TV, com a Burny —un error ortogràfic en voler anomenar-les Bunny («conillet»)—: la seua versió de la Gibson SG incloïa la palanca de vibrato i totes tenien el mànec encolat en compte de cargolat.[1]

El nivell de detall en estos instruments de la sèrie «Revival» era tan gran que de lluny pareixien iguals que els originals; fins i tot els logos replicaven els autèntics, on de prop es podia llegir «F.S.R.G.» (Fernandes Sound and Research Group) en compte de «Fender» o «Super Grade» en compte de «Les Paul»: les Super Grade tenen un número de sèrie que comença per RLG seguit d'unes xifres que indiquen el preu de venda.[2]

Entre 1975 i 1976 Fernandes negocià amb la factoria Tokai Gakki, la qual començà a fer les còpies d'Stratocaster amb fusta de bona qualitat; entre els músics que han usat guitarres Fernandes d'eixa època estan Andrew Latimer, Billy Corgan i James Iha de The Smashing Pumpkins, The Edge, Ed O'Brien, Billie Joe Armstrong, Steve Hackett, Robert Fripp i John Wetton de King Crimson, Reeves Gabrels, Neal Schon, Brad Gillis, Kirk Hammet, Mark Knopfler i Steve Jones.[3]

Un dels models propis més característics de la marca és el ZO-3, una guitarra de viatge amb perfil ergonòmic i altaveu de cinc vats incorporat, produïda en diferents colors i acabats, com per exemple un inspirat en el superheroi Kamen Rider.[4] L'any 2013 presentà el model Vortex Scimitar, una guitarra de dotze cordes per a metal dissenyada per al guitarriste del grup Melechesh: el manec és ample i forma una peça amb el cos, tot d'auró —llevat de les ales, que són d'anouer— i acabat en negre.[5]

A banda d'instruments, l'empresa també produïx el Fernandes Sustainer, un perllongador de sustain electrònic incorporat en alguns dels seus models de guitarra com la Ravelle, però també comercialitzat com a un accessori no obstrusiu, activat per un clic: l'efecte fa possible controlar la duració de qualsevol nota o acord, amb un mode harmònic que permet elevar la nota una quinta.[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «A History of Fernandes Guitars» (en anglés). Japanese Vintage Guitar, 24-04-2012. [Consulta: 8 novembre 2019].
  2. «Burny/Fernandes Guitars» (en anglés). Guitars Japan. [Consulta: 9 novembre 2019].
  3. «Chapter VII. History: Fernandes and Burny» (en anglés). Jap Tone. [Consulta: 19 novembre 2019].
  4. «Review / Fernandes travel ( mini guitar )» (en thai). Guitar Thai, 12-04-2006. [Consulta: 16 novembre 2019].
  5. «Fernandes Vortex Scimitar» (en anglés). Chorder. [Consulta: 12 novembre 2019].
  6. Jamie Wolfert. «Ditch the Pedalboard: Modern Guitars with Onboard Effects» (en anglés). Reverb, 13-05-2016. [Consulta: 21 novembre 2019].