Ferran Bertran i Garcia
Ferran Bertran i Garcia (Barcelona, 4 de gener de 1895[1] - Cartagena, 6 de març de 1938) fou un periodista català.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 gener 1895 Barcelona |
| Mort | 6 març 1938 (43 anys) Cartagena (Regió de Múrcia) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Partit | Comunió Tradicionalista |
| Nom de ploma | Carlos Bendaña |
Va néixer a Barcelona; i fou fill de Pascual Bertrán, de Sant Sebastià, i de Magdalena Garcia, d'Olot.[1] Des de jove va militar en el carlisme. L'any 1911 formava part de la Junta del Requetè de Barcelona, com a vicepresident,[2] i participà com a orador en els aplecs carlins.[3] El 1914 ja era redactor del diari El Correo Catalán.[4] Durant la Primera Guerra Mundial, formà part del petit sector tradicionalista contrari a la política germanòfila del partit, de la qual era el principal promotor Juan Vázquez de Mella.[5]
L'any 1919 passà a Madrid a la redacció d'El Correo Español,[5] portaveu oficial del partit jaumista, on va utilitzar el pseudònim de Carlos Bendaña. El gener de 1920 va destacar en els mítings d'afirmació jaumista.[6] A final de març es va separar del diari[7] i del partit i va treballar per a publicacions afectes al diari El Debate.[5] Fou redactor de La Correspondencia de España en la seva secció literària. El 1925 es traslladà a Oviedo, on va ser sotsdirector del diari Región i l'any següent, secretari de la revista Renovación Social.[8][9] També col·laborà amb el diari madrileny La Nación, defensor de la Dictadura de Primo de Rivera.[10]
Durant la Segona República, fou probablement qui va escriure diversos articles per a la revista Acción Española, signats amb el nom de Fernando Bertrán, als quals encara defensava el tradicionalisme monàrquic, i on, per exemple, va escriure contra el moviment d'Octubre[11] i va exalçar el pensador Charles Maurras,[12] del qual va traduir l'obra L'Enquête sur la Monarclhie.[13]
Més tard va entrar al Servei Nacional del Turisme i, en sobrevindre l'alçament militar de 1936, va quedar agregat al servei de Premsa i Propaganda de Salamanca dels revoltats, i fou destinat a la Marina. Va morir en l'enfonsament del creuer Baleares, el 6 de març de 1938.[5] Poc abans de la seva mort, havia escrit un article sobre la trajectòria del creuer durant la guerra.[14]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1895, número de registre 77.
- ↑ «Acción tradicionalista: Requeté de Barcelona». La Bandera Regional, 27-05-1911, pàg. 3.
- ↑ «Correspondencia. Monistrol de Montserrat». L'Amic del Poble, 27-12-1913, pàg. 3.
- ↑ «Festa de 'ls Mártirs a Monistrol de Montserrat». L'Amic del Poble, 28-03-1914, pàg. 2.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español, XXIX. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1960, p. 76.
- ↑ «Grandioso mitin Social Jaimista». El Correo Español, 22-01-1920, pàg. 1.
- ↑ «La Redacción de "El Correo Español"». El Correo Español, 31-03-1920, pàg. 1.
- ↑ «Vida social». Región, 06-01-1926, pàg. 5.
- ↑ «Nuevo compañero». Renovación Social, 01-01-1926, pàg. 36.
- ↑ Bertrán, Fernando «Los temas del tiempo nuevo: Una gran ilusión». La Nación, 21-12-1928, pàg. 1.
- ↑ Bertrán, Fernando «Las idease y los hechos: Actualidad española». Acción Española, XII, 68-69, 1-1935, pàg. 111-122.
- ↑ Violencias fratricidas: carlistas y liberales en el siglo XIX. Gobierno de Navarra,, 2009, p. 344. ISBN 978-84-235-3165-3.
- ↑ Vegas Latapié, Eugenio. El suicidio de la monarquía y la Segunda República. Editorial Planeta, 1983, p. 259-260. ISBN 84-320-5686-3.
- ↑ Bertrán, Fernando «El "Baleares" ha cumplido un año». Diario de Córdoba, 17-02-1938, pàg. 2.