Festa Major de Vilafranca del Penedès

La Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada Festa patrimonial d'interès nacional,[1] és una de les Festes Majors més tradicionals de Catalunya.[2] Per això és anomenada "La més típica". Des del segle XVII ha mantingut una estructura similar i té per escenari els carrers de la població.[2] Se celebra entre del 29 d'agost al 2 de setembre, sent el seu punt àlgid el dia 30, diada de Sant Fèlix, patró de la ciutat.[2]

Infotaula d'esdevenimentFesta Major de Vilafranca del Penedès
Logo Festa Major de Vilafranca del Penedès 2020.png
Entrada St Felix.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusfesta major Modifica el valor a Wikidata
Dia30 d'agost Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVilafranca del Penedès Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni cultural
Festa patrimonial d'interès nacional
Data2010
Festa Major de Vilafranca del Penedès. Entrada de Sant Fèlix

Durant aquests 5 dies, els carrers s'omplen per acompanyar els entremesos i balls folklòrics en les seves actuacions en cercaviles i processons, per seguir les diades castelleres o gaudir de l'espectacle de música i foc que es produeix el dia de sant Fèlix, amb l'entrada del sant a la Basílica de Santa Maria.[2]

HistòriaModifica

Antigament la Festa Major de Vilafranca se celebrava en honor a santa Maria el 15 d'agost, tot i que el patró era Sant Ramon de Penyafort, en honor del qual se celebrava la Festa Major d'Hivern, a mitjans de gener.[3]

L'origen de l'actual festa es troba en l'arribada l'any 1699 de les relíquies de Sant Fèlix, enviades des de Roma.[3] Aquest sant era un màrtir romà sepultat a la catacomba de Calepodi, al tercer mil·liari de la via Aurèlia.[3] L'arribada d'aquestes relíquies va coincidir amb la fi d'una llarga sequera, fet que s'atribuí a la mà de Sant Fèlix. A partir d'aquest moment es començaren a venerar les relíquies i la seva popularitat va anar creixent.[3] L'any 1776 Sant Fèlix va ser designat copatró de la vila, juntament amb sant Ramon de Penyafort. Cal no confondre el sant Fèlix, patró de Vilafranca, amb el sant Fèlix, prevere, que també celebra la seva festa el 30 d'agost.[3]

Originalment les relíquies de sant Fèlix eren conservades a la cripta de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca. En el segle XIX la cripta va ser soterrada i les relíquies van ser traslladades al Santíssim Sagrament, fins que es va recuperar la cripta el 1886. L'any 1916 el bisbe Torras i Bages va regalar a l'església dues figures en marbre de l'escultor Josep Llimona, per ser col·locades a la cripta: l'enterrament de Crist, i el nou altar de Sant Fèlix. L'antic altar va ser traslladat a la Capella de Sant Pelegrí, on va desaparèixer amb el incendi del 6 d'octubre de 1934.[cal citació]

L'actual imatge de sant Fèlix va ser estrenada l'any 1959. És la que durant l'any guarden els administradors a casa seva, i només surt al carrer per les tres processons dels dies de Festa Major, i en els dies de la novena a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca, del 22 al 30 d'agost, on se li canten els seus goigs. Aquesta imatge del 1959 va substituir-ne una que s'havia fet el 1939, i que era una còpia de la peça del segle XIX que es va cremar durant la Guerra Civil.[cal citació]

Actes previsModifica

Actualment es manté l'estructura de la Festa Major organitzada per cinc persones que designa l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, anomenats Administradors que tots junts s'encarreguen de buscar els recursos econòmics, a banda de l'aportació estable del consistori, per tal de sufragar la festa.[4] Un dels actes previs més tradicionals és la Capta, uns quants dies abans de l'inici de la festa. Durant dos dies els administradors, acompanyats de col·laboradors i de grallers, passen per totes les cases de la vila per vendre el programa de la festa, juntament amb l'estampa del sant i un regal.

El primer gran acte multitudinari és el Cant dels Goigs de Sant Fèlix,[5] que es canten a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca des del 22 al 30 d'agost, un cop finalitza la Novena de Sant Fèlix. El pregó, que se celebra des del 1963 cada dia 28 d'Agost després de cant dels Goigs, serveix per anunciar la Festa Major.

Els tres dies centrals de la festa són el 29, 30 i 31 d'Agost l'estructura dels quals s'ha mantingut pràcticament intacta al llarg dels anys.

Dia 29 d'agostModifica

L'acte que dóna el toc oficial d'inici és la Tronada,que mai cap vilafranquí pot perdre's, es fa cada 29 d'Agost a la Rambla de Sant Francesc,a les 12 del migdia en punt . A continuació surt la primera cercavila, exhibició de la vintena de grups folklòrics que, entre balls populars, falcons, castellers i banda forastera, surten ben arrenglerats i encara amb la roba neta per tal de demostrar a la població que certament la gresca ha començat.[6]

La Cercavila s'acaba a la plaça de la Vila, on té lloc a continuació la primera exhibició castellera local , cosa que es coneix en el programa amb el tòpic que "les colles aixecaran els seus primers castells, torres i pilars”. Aquest dia,les colles que hi participen només són les tres de la vila.[6]

A la tarda, comença la diversitat d'espectacles, com el concert d'instruments d'inxa i el concert de la banda, i a 3/4 de 8 del vespre hi ha la primera Processó de Sant Fèlix, tots els balls altre cop i figures que han participat en la cercavila del migdia, a més de la Moixiganga acompanyaran el Sant des de casa d'un dels administradors de l'any passat fins a la Basílica de Santa Maria. Els administradors i les administradores, després de la Festa Major, es queden la imatge de Sant Fèlix a casa, se la van passant de l'un a l'altre per torns rigorosament cronometrats i la tornen a la basílica el primer dia de la Festa Major de l'any següent, acompanyats per tots els balls. Per tant, l'itinerari es desconeix fins que no surt el programa oficial. És exactament el cas invers del que passarà el dia 31.[6]

Aproximadament a les 12 de la nit, es tira un castell de focs d'artifici al paratge del barri de les Clotes, artífex assegurat d'embadaliment de propis i estranys.[6]

I a continuació comencen els espectacles nocturns. Generalment hi ha concert de la banda, mostra d'espectacles al carrer, concerts... i l'Empalmada, que fa que qui no tingui ganes d'anar a dormir tingui excusa - hi ha ball i gresca oficial - per a no tornar fins a l'endemà a les set del matí a les matines .[6]

Dia 30 d'agost. Diada de Sant FèlixModifica

Article principal: Diada de Sant Fèlix
 
Vista general. Jornada castellera a la Plaça de la Vila. 3 de 10 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca (Festa Major de 2017).

A les 7 del matí, la repicada de campanes anuncia la festivitat i s'exposen les relíquies de Sant Fèlix a la veneració dels fidels. Simultàniament, els grallers es troben a la plaça de la Vila i comencen a interpretar, tot despertant-se de mica en mica, el Toc de Matinades o Matines. Per grups, i seguits de molts vilafranquins i penedesencs , tomben els barris de la Vila tot eixorivint els qui encara dormen. Les associacions de veïns i altres grups de ciutadans de bona voluntat obsequien a tota la comitiva, al llarg del trajecte, amb successives parades que acaben constituint un bon esmorzar per fascicles.[6]

Cap a 2/4 de 10 del matí, després d'esmorzar i de l'arribada de les millors colles castelleres de fora convidades pels cinc administradors, tots els balls, comparses, grallers, falcons, castellers i la Banda, acompanyen als administradors de la Casa de la Vila fins a la basílica, on té lloc l'Entrada a Ofici i l'Ofici Solemne, amb l'ofrena dels Balls de la Festa Major.[6]

A la sortida, les colles castelleres aixecaran els seus pilars davant el monument als castellers, tot commemorant un aniversari més de l'acte inaugural. A continuació, amb tot el llarg seguici esmentat (diem seguici, encara que ells van a la cua) els administradors i les administradores de la Festa Major es dirigeixen a la Casa de la Vila on, juntament amb les autoritats municipals, presidiran una breu mostra folklòrica dels balls i les danses. A continuació hi ha el plat fort de la jornada: l'exhibició de castells torres i pilars de la Diada de Sant Fèlix a càrrec de les colles punteres del món casteller. En els darrers anys hi han participat els Castellers de Vilafranca, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls. Tots plegats intentaran una actuació per tal de demostrar allò que diu la ceràmica d'un dels porxos: "Vilafranca, la Plaça més Castellera".[6]

La tarda comença amb un concert de banda i a continuació, a 3/4 de 8 del vespre,comença dese l'església de Santa Maria la tradicional Processó de Sant Fèlix, formada per tota la comitiva habitual, la corporació municipal en ple i molts ex-administradors, ex-administradores i altres ciutadans i ciutadanes que acompanyen la imatge del patró de Vilafranca.[6]

La processó acaba també a la Basílica de Santa Maria cap a tres quarts de 12 de la matinada , on té lloc l'Entrada de Sant Fèlix, moment tan intens com fugaç, ja que es tira un impressionant castell de focs, mentre els balls i la música de les gralles i de la banda s'uneixen per produir un espectacle de bellesa íntima i inexplicable que renova anualment l'orgull dels propis i estranys.[6] Aquest moment és únic i impressionant,mai cap vilafranquí s'el perd.

Després de sopar amb amics o familiars , es produeix una altra vegada la dificultat de decidir quin espectacle, dels molts que se celebren alhora, aniràs a veure. Un moment o altre, però, sempre pots passar una estoneta per la plaça de Sant Joan, on té lloc un lluït Ball de gralles que acaba sempre molt enllà de la matinada.[6] També fan espectacles pels carrer de la vila ,grans concerts a l'escenari de la Rambla i de Jaume I. És un ambient molt xulo i impressionant.

Dia 31 d'agostModifica

 
Gegants de Vilafranca del Penedès: Ferragut i Elisenda (31-08-2019)

A les 7 del matí, Matinades, com el dia anterior, però només els acompanyants que encara s'aguanten drets.[6]

A 2/4 de 10 del matí, es repeteix l'operació d'acompanyar els Administradors a la Basílica, on se celebra la missa en sufragi dels difunts de la Vila. Un cop acabada, es torna a la plaça de la Vila, on comença la Mostra folklòrica: és el dia dels balls que s'esplaien oferint tot el seu repertori damunt d'un gran entaulat que s'instal·la al bell mig de la plaça. La repetició de sempre no resta gens l'entranyable encant de les evolucions dels diferents grups.[6]

A més a més de tots els balls,desde l'entaulat els ball de Diables,el ball de Gitanes i el d'en Serrallonga fan els seus verssots que carreguen sempre contra l'alcalde i tots els regidors que els escolten desde dalt el balcó de l'ajuntament.

A continuació les colles castelleres locals realitzen la seva darrera exhibició. Tot just acaben, tots els grallers participants en la Festa s'uneixen -una cinquantena pel cap baix- i, encara que l'afinació no en sigui la nota més destacada, van repetint tots junts el Toc de Vermut fins al capdamunt de la rambla. Al mateix temps, la gent s'agafa per les espatlles i va saltant al ritme de la música fins que ni els uns ni els altres no poden dir ni fava. I a dinar, que amb una mica de sort, us donaran canelons. A la tarda, la representació del Ball dels Malcasats i l'inefable concert de la Banda.[6]

A 3/4 de 8 del vespre la darrera processó que surt de Santa Maria i, tal com anunciàvem abans, entrarà a casa d'un dels administradors d'enguany, on es tira un magnífic castell de focs d'artifici acompanyat de l'actuació de tots els balls, castellers i banda.[6] A la nit podreu triar altra vegada entre ball, concerts, música, etc.

Dies 1 i 2 de setembreModifica

Els dies 1 i 2 de setembre Els grups folklòrics ja no surten, i s'omplen d'espectacles de tota mena.[6]

El dia 1 de setembre està dedicat especialment a la mainada, i per això es realitza la Festa Major dels Petits, que significa el següent: tota la quitxalla que no té la sort de poder formar part d'algun dels balls de la Festa Major, s'organitzen el seu propi ball i poden actuar al llarg del cercavila i l'exhibició a la plaça de la Vila -talment una reproducció diminuta de la dinàmica de la Festa Major dels grans. A la nit, es realitza el Ball De Foc, que protagonitzen els diables i ex-diables de Vilafranca, un gran espectacle de foc pels carrers de la Vila. Aquest acte busca representar una lluita entre els diables i un alquimista que pretén robar el foc infernal any rere any.

Durant el dia 2 de setembre, es realitzen més espectacles i actuacions, i a les 12 de la nit, un gran castell de focs posa el punt i final de la Festa Major de Vilafranca del Penedès.

El Seguici de ballsModifica

El Seguici de balls està format per tots aquells elements folklòrics, figures de bestiari, gegants, balls i colles que acompanyen a les autoritats i la ciutadania als actes tradicionals de la Festa Major.

Aquest seguici s'ha ampliat amb els anys, obrint-se a altres figures de bestiari a banda de les protocol·làries i incorporant nous balls i colles que s'anaven formant a la ciutat.

Actualment[Quan?] el Seguici el conformen:[cal citació]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festa Major de Vilafranca del Penedès