Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959

El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959 fou la quarta edició d'aquest esdeveniment musical. Tingué lloc el dimecres 11 de març de 1959 a Canes (França), després que aquest país guanyés l'edició de l'any anterior.[1] El país guanyador va ser Països Baixos amb la cançó "Een beetje", interpretada per Teddy Scholten, composta per Dick Schallies i lletra de Willy van Hemert. Aquesta victòria representà el segon triomf dels Països Baixos al Festival, i la primera vegada que un país guanyava dos cops. Willy van Hemert també va ser el lletrista de "Net als toen", que va guanyar l'edició de 1957. Van Hemert esdevingué així la primera persona en guanyar dos cops en el Festival.

Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959
Final 11 de març de 1959
Presentador(s) Jacqueline Joubert
Conductor Franck Pourcel
Director Marcel Cravenne
TV amfitriona "Radiodiffusion-Télévision Française (RTF)"(en l'actualitat TF1 logo 2006.svg)
Lloc Palais des Festivals et des Congrès
Canes, França
Cançó guanyadora Països Baixos Països Baixos
"Een beetje", Teddy Scholten
Sistema de votació
Cada país tenia 10 membres del jurat, que van atorgar cadascun 1 punt a la seva cançó favorita
Nombre de cançons 11
Debutants
Retorns
Retirats
Cronologia del Festival d'Eurovisió
Predecessor
Països Baixos Hilversum, Països Baixos
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1958
Successor
Regne Unit Londres, Regne Unit
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1960

SeuModifica

Article principal: Canes
 
Palais des Festivals et des Congrès de Canes, França - Seu on se celebrà el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959

L'esdeveniment va tenir lloc a Canes (França), amb seu al Palais des Festivals et des Congrès, després que França es guanyés el dret a organitzar aquesta edició del Festival en imposar-se a l'edició anterior amb la cançó "Dors, mon amour" interpretada per André Claveau. Canes, una ciutat localitzada a la Riviera Francesa, és una destinació turística coneguda arreu per organitzar anualment el Festival Internacional de Cinema de Canes, també amb seu al Palais des Festivals et des Congrès. L'edifici original es construí l'any 1949, i estava situat al passeig Promenade de la Croisette, a l'actual localització de l'hotel JW Marriott Cannes.

FormatModifica

En aquesta edició del Festival s'establí una nova norma: entre els membres dels jurats nacionals no hi podia haver ni editors ni compositors professionals. Per primera i única vegada a la història, dues cançons no guanyadores van repetir la seva actuació al final de l'espectacle, Regne Unit i França, juntament amb la guanyadora, Països Baixos.

Països participantsModifica

 
  Països participants
  Països que van participar anteriorment, però no en aquesta edició

Luxemburg es va retirar del concurs per primer cop. Regne Unit hi va tornar després de la seva absència a l'edició anterior, i finalitzà en segon lloc per primer cop. Mònaco va debutar en la competició, però va acabar últim.

DirectorsModifica

Cada actuació tingué un director d'orquestra.[2]

Artistes reincorporatsModifica

Dos artistes participants en anteriors edicions del festival van tornar el 1959: Birthe Wilke, que també va representar Dinamarca el 1957; i Domenico Modugno, que va participar per Itàlia el 1958.

ResultatsModifica

Ordre País Idioma[3] Artista Cançó Traducció al català Posició Punts
01   França Francès Jean Philippe "Oui, oui, oui, oui" Sí, sí, sí, sí 3 15
02   Dinamarca Danès Birthe Wilke "Uh, jeg ville ønske jeg var dig" Oh, tant de bo jo fos tu 5 12
03   Itàlia Itàlia Domenico Modugno "Piove (Ciao, ciao bambina)" Plou (Adéu, nena) 6 9
04   Mònaco Francès Jacques Pills "Mon ami Pierrot" El meu amic Pierrot 11 1
05   Països Baixos Neerlandès Teddy Scholten "Een beetje" Una mica 1 21
06   Alemanya Occidental Alemany Alice i Ellen Kessler "Heute Abend wollen wir tanzen geh'n" Aquesta nit volem anar a ballar 8 5
07   Suècia Suec Brita Borg "Augustin" 9 4
08   Suïssa Alemany Christa Williams "Irgendwoher" Des d'algun lloc 4 14
09   Àustria Alemany Ferry Graf "Der K und K Kalypso aus Wien" El calypso K i K de Viena 9 4
10   Regne Unit Anglès Pearl Carr i Teddy Johnson "Sing, Little Birdie" Canta, Ocellet 2 16
11   Bèlgica Neerlandès Bob Benny "Hou toch van mij" Estima'm, si us plau 6 9

PuntuacionsModifica

Votacions
Total                      
Participants   França 15 4 1 2 4 1 1 2
  Dinamarca 12 1 1 1 4 1 2 2
  Itàlia 9 3 1 1 3 1
  Mònaco 1 1
  Països Baixos 21 4 7 1 2 3 1 3
  Alemanya 5 2 1 1 1
  Suècia 4 1 3
  Suïssa 14 2 1 1 3 1 5 1
  Àustria 4 1 2 1
  Regne Unit 16 1 1 2 5 3 2 2
  Bèlgica 9 2 1 1 3 2
La taula està ordenada per ordre de participació

Cobertura internacional i votacionsModifica

La següent taula mostra l'ordre en què es van atribuir els vots durant el concurs de 1959, juntament amb el portaveu responsable d'anunciar els vots pel seu país respectiu. Cada emissora nacional va enviar també un comentarista al concurs, per tal de donar cobertura al desenvolupament del concurs en el seu propi idioma. A continuació es detallen els comentaristes i l'emissora que representaven.[4]

Votacions i portaveusModifica

  1.   Bèlgica - Bert Leysen
  2.   Regne Unit - Pete Murray
  3.   Àustria - Karl Bruck
  4.   Suïssa - Boris Acquadro
  5.   Suècia - Roland Eiworth
  6.   Alemanya Occidental -
  7.   Països Baixos - Siebe van der Zee[5]
  8.   Mònaco -
  9.   Itàlia - Enzo Tortora
  10.   Dinamarca - Bent Henius
  11.   França - Marianne Lecène

ComentaristesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Eurovision History - Cannes 1959». European Broadcasting Union. [Consulta: 5 març 2012].
  2. Tukker, Bas; van Gorp, Edwin; Španja, Tin. «And the conductor is... (a website dedicated to all conductors of the Eurovision Song Contest)» (en anglès), 2009. [Consulta: 26 octubre 2014].
  3. «Eurovision Song Contest 1959». The Diggiloo Thrush. [Consulta: 4 març 2012].
  4. «Eurovision 1959 - Cast and Crew». IMDb. [Consulta: 5 març 2012].
  5. «Teddy Scholten eerste in Eurovisie Songfestival» (en neerlandès). Utrechts Nieuwsblad, 12-03-1959.
  6. «Teddy Scholten won voor Nederland Songfestival» (en neerlandès). De Leeuwarder Courant, 12-03-1959.
  7. Thorsson, Leif; Verhage, Martin. Melodifestivalen genom tiderna : de svenska uttagningarna och internationella finalerna (en suec). Stockholm : Premium Publishing AB, 2006, p. 14. ISBN 91-89136-29-2. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959

Coord.: 43° 33′ 12″ N, 7° 01′ 20″ E / 43.55333°N,7.02222°E / 43.55333; 7.02222