Fets de Pau

Els Fets de Pau és un dels texts apòcrifs cristians principal i més antic, conegut també com a Evangelis apòcrifs, data del segle ii. Els Fets de Pau foren mencionats per primer cop per Tertul·lià, qui afirmà que foren escrits l'any 160 dC i que es tractava d'un text herètic, atès que alenava que les dones tinguessin els drets de predicar i de batejar. Foren considerats ortodoxos per Hipòlit de Roma, però tornaren a ser tinguts per herètics quan els maniqueus començaren a utilitzar-lo. El seu autor és desconegut i escrigué sobre els viatges de Sant Pau a Anatòlia, sense mostrar cap dependència dels Evangelis canònics, però emprant tradicions orals sobre la feina missionera de Pau.

Fets de Pau

Tipus	obra literària i llibres apòcrifs
Creació	dècada del 200

El descobriment d'una versió en copte dels Fets de Pau demostrà que el text estava compost de:

• Els Fets de Pau i Tecla
• L'Epístola dels corintis a Pau
• La Tercera carta als corintis
• El Martiri de Pau - la seva mort a mans de Neró

Totes aquestes parts sovint foren considerades com texts separats i publicats independentment, tot i que nombrosos investigadors coincideixen que eren parts integrants dels Fets de Pau. A més de les quatre seccions principals mencionades, la resta dels Fets de Pau queden només en fragments del segle iii al segle v:

• La curació d'Hermòcrates de la hidropesia
• La disputa de les bèsties efèsies

Els texts formen un conjunt coherent, i generalment es creu que foren escrits per un únic autor sobre la base de tradicions orals, més que basant-se en qualsevol altre text apòcrif o del cànon ortodox. El principal èmfasi del text està posat en la castedat i en l'anti-gnosticisme. D'acord amb Tertulià, l'autor era un prevere d'Anatòlia, que va escriure el text en un suposat homenatge a Sant Pau, i fou privat del seu ofici en ser descobert. Tertulià denostà l'ús d'aquests escrits a causa que defensaven la idea d'atorgar a les dones el dret a predicar i a batejar. Tanmateix, també contenien elements doctrinals ortodoxos respecte a la castedat i la resurrecció, a més de mencionar l'estreta relació entre la puresa sexual i la salvació.

L'Epístola dels corintis a Pau i la Tercera carta als corintis apareixen en algunes edicions de la Bíblia Armènia.

Hi ha una gran quantitat d'escrits atribuïts a Pau de Tars, o sobre la seva vida i obra, incloent-hi cartes, narracions, oracions o texts profètics. A l'apòcrifa Tercera carta als corintis s'afirma que fou escrita a la presó per corregir les interpretacions errònies que havien generat la primera i la segona. A la Primera carta als Corintis establí que la «carn i la sang no poden heretar el regne de Déu» i que aquesta frase no està relacionada amb els debats que després mantingueren els gnòstics i els cristians proto-ortodoxos.

Els Fets de Pau també donen compte de la tradició que parla del martiri de Pau, qui, després de ser arrestat i condemnat a mort, demanà ser crucificat cap per avall perquè no era digne de rebre la mateixa mort que Jesús.

Vegeu també

• Lucius Carinus